UNA DERIVA RADICAL

Viktor Orbán o com dilapidar una democràcia

Des de la seva tornada al poder el 2010, el primer ministre hongarès s'ha convertit en un líder islamòfob i autoritari, amb reformes que han soscavat les llibertats a Hongria

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 16 de juny del 1989, Viktor Orbán va poder divisar una Hongria als seus peus. Fins a 200.000 persones s’havien reunit a Budapest per enterrarImre Nagy, primer ministre hongarès executat el 1958 pels soviètics, quan un noi amb cabells llargs i barba clara va pronunciar un fervent discurs anticomunista que va suposar l’inici de la seva implacable carrera política.

Fundador del partit dretà Fidesz, Orbán es va convertir en un carismàtic líder que tenia com a bandera el conservadorisme cristià i el xovinisme nacionalista. El 1998, amb només 35 anys, es va convertir en el dirigent més jove de la seva generació. Corrupció, tics autoritaris i exaltació dels sentiments irredemptistes. El seu primer mandat va ser el seu primer missatge d’advertència.

Després d’anys de tornada a l’oposició, el seu gir visceral i populista contra la immigració i el Govern socialista el van catapultar de nou al poder el 2010. Aquesta seria la fórmula de l’èxit. La majoria absoluta va donar barra lliure a un Orbán que va transformar la Constitució al seu aire. Amb tota l’oposició en contra i sense ser sotmesa a referèndum, el Fidesz va imposar un text que va blindar les mesures del seu Govern, va limitar el poder de la justícia, va marginar els homosexuals del matrimoni i va establir les bases per prohibir l’avortament. Hongria es passava a l’extrema dreta.

Democràcia liberal

Per fonamentar el seu model autocràtic inspirat en la Rússia de Vladímir Putin, amb qui ha bastit ponts, Orbán va assenyalar la premsa. Els mitjans públics van quedar a les seves mans i, a través de la retirada de contractes publicitaris estatals, va forçar a la fallida els privats, que després van ser adquirits pels seus, i així va construir un sistema mediàtic pràcticament monopolístic entregat al seu control polític.

Conegut a tot el continent com el pare de la nova“democràcia iliberal”,l’arribada de centenars de milers de refugiats al continent el 2015 es va convertir en un regal per popularitzar les seves magarrufes. Orbán va respondre a les crisis humanitària aixecant una tanca de 523 quilòmetres a la seva frontera sud amb Sèrbia i Croàcia. “Tenim el dret de no voler viure junt amb comunitats musulmanes”, va arribar a sentenciar.

Encimbellat per la islamofòbia

Per acabar d’aixafar la seva oposició, l’any passat els ultraconservadors van aprovar una llei que criminalitza l’ajuda als migrants, un cop a les organitzacions humanitàries, i van modificar de nou la Constitució per incloure la prohibició de reassentar “població estrangera” a Hongria. La mesura es coneix com la llei Stop Soros, en relació amb el magnat nord-americà George Soros,que Orbán ha convertit en protagonista de teories conspiradores sobre una suposada islamització d’Europa.

Notícies relacionades

Les elits europees, els musulmans, els gais, l’esquerra i els rodamons són el nou enemic. Orbán s’ha metamorfosat en un líder islamòfob i autoritari, amb reformes quehan soscavat les llibertats a Hongria. Tot això amb la silenciosa connivència d’un Partit Popular Europeu (PPE) que, més enllà de crítiques puntuals, ha preferit mirar cap a una altra banda. D’amic a pària.

El 28 de desembre el cor de Budapest es va despertar enyorant el seu més simbòlic monument a la memòria. L’estàtua d’Imre Nagy, emblema de l’Hongria lliure, havia sigut retirada. Gairebé 30 anys després d’aquell discurs, Orbán té el país als seus peus.