El Parlament britànic frena la tercera votació de May sobre el 'brexit'

Aquest dilluns el portaveu de la Cambra dels Comuns, John Bercow, va desencadenar per sorpresa el que l’advocat general, Robert Buckland, va qualificar com "una gran crisi constitucional”. Bercow va decidir que el Govern no podrà presentar a votació l’acord del ‘brexit’ per tercera vegada a la Cambra dels Comuns, tret que en el text hi hagi canvis substancials.

El portaveu, que és a la pràctica el president de la cambra, va invocar, per documentar la seva polèmica decisió, convencions parlamentàries que es remunten al 1604, a l’indicar que no es pot demanar als diputats votar pel mateix assumpte dues vegades. Partidaris de la permanència i euroescèptics del sector dur van reaccionar amb entusiasme. Cada camp creu que la mesura els afavorirà. La decisió afegeix confusió i incertesa al ‘brexit’.

Crisi constitucional

"El que el Govern no pot fer legítimament és tornar a sotmetre a la cambra la mateixa proposta o substancialment la mateixa proposta que va presentar la setmana passada i que va ser rebutjada per 149 vots", va assenyalar Bercow en una inesperada declaració al Parlament que va provocar un autèntic xoc.  El Govern no havia sigut informat prèviament de l’anunci. Poc després, el secretari d’Estat per al ‘brexit’, Kwasi Kwarteng, va confirmar que May escriurà al president del Consell Europeu, Donald Tusk, a fi de sol·licitar l’ampliació de l’article 50 del tractat de Lisboa, per retardar la sortida del Regne Unit, prevista en principi el 29 de març.

"Som davant una gran crisi constitucional", va declarar Buckland a la BBC. "Només falten hores per al 29 de març. Francament ens hauríem pogut estalviar tot això. Ara hem de resoldre-ho i està clar que requerirà un estudi molt ràpid i profund en les pròximes hores".   L’advocat general va suggerir que podria suspendre’s temporalment el Parlament, durant un breu període, però sense dissoldre les cambres. La suspensió requeriria l’autorització de la reina com a cap d’Estat i sembla poc probable que s’involucri la Corona en el ‘brexit’.

Les dues votacions

L’acord assolit entre el Govern britànic i els vint-i-set socis de la Unió Europea al maig va ser sotmès per primera vegada a votació el 15 de gener. La proposta va patir la derrota parlamentària més gran que es recorda i va ser rebutjada per 230 vots. May va tractar de modificar la salvaguarda sobre la frontera a Irlanda del Nord, principal causa del rebuig de rebels conservadors i diputats unionistes nord-irlandesos.

Els seus intents van fracassar, però, tot i així, va tornar a sotmetre a votació el text la setmana passada, amb una altra derrota espectacular. May no va descartar llavors un tercer intent aquest dimarts o, com a molt tard, dimecres. Durant tot el cap de setmana la primera ministra havia estat negociant amb els dirigents del Partit Unionista de l’Ulster i amb els rebels euroescèptics. May necessitava que 75 diputats canviessin d’opinió.

A Brussel·les, els preparatius per ajornar la sortida del Regne Unit de la Unió Europeaja han començat. El termini límit per demanar la pròrroga no expira fins al 29 de març –la data de sortida del club– i fins aleshores podria prolongar-se la incertesa, tenint en compte l’última decisió de la Cambra dels Comuns. Els vint-i-set líders de la UE esperen que la primera ministra britànica aclareixi la situació aquest mateix dijous, durant el Consell Europeu de primavera que es prolonga fins divendres.

Estupefacció a la UE

Els socis europeus assisteixen atònics al caos polític a Londres. "Tinc un gran respecte per la manera en què el Parlament britànic sempre ha funcionat. És un lloc on s’ha fet història i per a nosaltres sempre ha sigut un exemple de retòrica, eloqüència, educació humanista. Sincerament, no veig que sigui el que està passant ara. Com a anglòfila estic una mica irritada", ha admès la ministra d’Exteriors austríaca, Karin Kneissl. "És una mica trist el que està ocorrent. Som en una situació en la qual no queden gaires opcions", ha recordat el luxemburguès Jean Asselborn.

A 10 dies de la data de sortida, són diversos els governs que han posat èmfasi en la necessitat d’esquivar un ‘brexit’ dur i que aposten per una pròrroga. La qüestió continua sent per quant temps i per a què. ¿Una extensió tècnica d’uns mesos, tal com planteja la Comissió, o una pròrroga llarga d’entre un any i 21 mesos, com ha suggerit Donald Tusk, de visita aquest dilluns a Berlín i París per preparar la cita d’aquesta setmana amb Angela Merkel i Emmanuel Macron?. "L’ideal és que es produeixi una prorroga tècnica instrumental. Altrament, em temo que s’allargarà més del compte", augura l’espanyol Josep Borrell.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

El gran problema de la pròrroga –n’hi pot haver diverses sempre que no siguin indefinides– continuen sent les eleccions europees del maig. Si aleshores el Regne Unit continua sent membre de la UE, continuarà tenint drets i obligacions, inclosa la de celebrar eleccions al Parlament Europeu i elegir eurodiputats que representin els seus ciutadans. Si no, la UE podria enfrontar-se a un problema legal.

La setmana passada, els ambaixadors de la UE van començar a preparar la decisió, que haurà de garantir que no hi haurà paràlisi de les institucions europees, però la decisió final serà política i la prendran els líders de la UE.