Anar al contingut

Atemptat terrorista

Nova Zelanda endurirà l'accés a les armes després de la matança de 49 persones

El terrorista Brenton Tarrant, de 28 anys, va acumular un arsenal amb rifles semiautomàtics i escopetes

La policia patrulla desarmada en un país amb 1,2 milions d'armes i una població de 4,8 milions

Adrián Foncillas

Nova Zelanda endurirà l'accés a les armes després de la matança de 49 persones

AP

Només Islàndia superava Nova Zelanda a l’últim índex global que mesura la calma o pau social dels països. És previsible que en el pròxim baixi diversos llocs després d’aquells 36 minuts en què un alienat supremacista en va tenir prou per deixar 49 morts a dues mesquites. Ningú para atenció a qüestions classificatòries el dia posterior. El país està ocupat en aquesta litúrgica recerca de respostes que segueix a aquest tipus de matances. ¿Per què aquest paio va sobrevolar el radar policial? ¿Per què la llei li va permetre adquirir cinc armes? ¿I per què a Nova Zelanda?

Desafiament al tribunal

Brenton Harrison Tarrant, el nou rostre de l’horror, ha comparegut aquest dissabte davant d’un tribunal de Christchurch per escoltar els càrrecs d’assassinat. És molt probable que no siguin els últims, va aclarir el magistrat. Va ser un tràmit fugaç per a l’australià de 28 anys, que va aparèixer emmanillat i amb l’uniforme blanc penitenciari. No va regalar cap expressió facial ressenyable i es va acomiadar formant amb la mà dreta alguna cosa semblant a aquest OK invertit que utilitzen els supremacistes blancs.

Les investigacions atribueixen a Tarrant la mortaldat íntegra. Estan detingudes dues altres persones per la seva relació amb el cas. Una és Daniel John Burrough, de 18 anys, acusat de delictes d’hostilitat racial i d’odi. De l’altre no ha transcendit el nom ni la vinculació. Una quarta persona armada va ser detinguda durant les hores posteriors i alliberada després d’explicar que acudia a la mesquita per ajudar la policia.

Les armes monopolitzen el discurs polític el matí posterior. “El cas és que aquest individu va adquirir una llicència i va comprar totes aquestes armes d’aquest gran calibre. És obvi que la gent vol canvis i hi estic compromesa”, ha resumit la primera ministra, Jacinda Ardern.

Prohibir les armes automàtiques

Les reformes seran debatudes a la reunió de dilluns del gabinet de Govern. Està previst que anunciï la prohibició de les armes automàtiques i també mesures per dificultar que els usuaris converteixin les seves armes legals en rifles d’assalt d’estil militar. Les utilitzades divendres, va dir Arden, “semblaven haver sigut modificades”. El comissionat de policia, Mike Bush, va afirmar que podien ser comprades amb la llicència de categoria A. Aquesta llicència, que posseeix Tarrant des de desembre del 2017, és la més bàsica i no exigeix el registre de les armes.

Les armes semiautomàtiques poden ser adquirides a Nova Zelanda sense més problemes i la llicència només requereix tenir més de 16 anys i superar un breu curset sobre seguretat. El lobby d’armes a Nova Zelanda ha sigut tradicionalment potent i ha imposat contra els abolicionistes la presumpta necessitat de la caça recreativa o la defensa a les zones rurals.

La policia patrulla desarmada 

El quadro actual obliga a recordar la matança de Port Arthur ocorreguda a l’illa australiana de Tasmània el 1996. Un malalt mental va matar 35 persones amb les seves armes semiautomàtiques i el lobby armamentista va sucumbir davant les reclamacions socials de més seguretat. No és improbable que la successió d’actes es repeteixi a la veïna Nova Zelanda. Suposa un aparent contrasentit que la policia patrulli desarmada en un país que té registrades 1,2 milions d’armes sobre una població de 4,8 milions.

La legalitat vigent va permetre que Tarrant acumulés un arsenal amb rifles semiautomàtics i escopetes. També inquieta que no estigués fitxat malgrat els seus manifestos racistes penjats a la xarxa. Cap dels tres detinguts figurava a les llistes neozelandeses ni australianes. “He demanat a les nostres agències d’intel·ligència que investiguin ràpidament si hi havia activitats a les xarxes socials que haurien d’haver estimulat una resposta”, ha afirmat la primera ministra.