UN DESTÍ DIFÍCIL

Un estudiant italià, primer Erasmus a la Franja de Gaza

zentauroepp47306482 190311140851

zentauroepp47306482 190311140851

3
Es llegeix en minuts
Saud Abú Ramadán / Efe

L’italià  Riccardo Corradini s’ha convertit en el primer estudiant del món que fa la beca Erasmus a la Franja de Gaza, on les entrades i sortides estan severament restringides perquè continua estant sota bloqueig israelià i ha patit tres guerres en l’última dècada.

El jove de 25 anys procedent del Trentino-Südtirol, al nord d’Itàlia, està cursant sisè de Medicina i ha començat fa un mes el programa intercanvi Erasmus+, sent el primer estudiant internacional que arriba a la Universitat Islàmica de la ciutat de Gaza.

"Em sento una persona privilegiada perquè soc l’únic estudiant italià que estudia i viu a Gaza", exclama Corradini, que ha arribat a la Franja de Gaza per aprendre sobre medicina, atenció sanitària d’urgència i "la realitat del conflicte entre palestins i israelians".

"Abans d’arribar aquí pensava que Gaza era un lloc difícil per viure. Estava molt interessat a saber com eren aquí les coses i és una de les raons per les quals vaig venir", explica el jove italià que passarà un total de quatre mesos a la franja, on s’especialitzarà en cirurgia d’emergències.

Un projecte de col·laboració

La Universitat de Siena, on està matriculat Riccardo Corradini, va començar fa tres anys un projecte de col·laboració ambl’ONG italiana ACS (Associació italiana de Cooperació i Solidaritat), que treballa amb universitats palestines a Cisjordània i acaba de començar un projecte també a Gaza. 

"És un gran èxit per a tot el món acadèmic", assenyala encantat el jove. També ha animat altres estudiants italians a viatjar a la franja com a part d’un projecte que es podria estendre en el futur a altres universitats franceses o espanyoles.

Viure a Gaza

A Corradini li va costar adaptar-se a l’enclavament costaner palestí en un primer moment a causa de les "diferències" com el diferent ritme de vida o els horaris, però ara es mostra molt satisfet de ser-hi i afronta els pròxims tres mesos que li queden amb molt optimisme.

"Gaza és com un petit món en una ciutat, ho tens tot aquí. L’atmosfera és sempre activa, amb una gran quantitat de gent al carrer i molt trànsit", i afegeix, "hi ha tot el que es necessita" en un espai reduït, "des d’hospitals o universitats fins a mercats".

Per a ell, aquesta realitat el converteix en un lloc molt singular al món i destaca que "només s’ha d’anar als mercats i deixar-se sorprendre".

Reconeix que li va costar acostumar-se al menjar local i fa broma sobre que "no hi ha pizza ni pasta".

Bloqueig israelià sobre la franja

El permanent bloqueig que Israel imposa per terra, mar i aire des del 2007 sobre la franja, quan el moviment islamista Hamàs –que considera terrorista, igual que els Estats Units i la Unió Europea– va prendre el seu poder de facto, ha causat un greu impacte sobre la situació humanitària.

El sistema de salut públic en aquest enclavament aïllat per dotze anys de bloqueig, pateix una manca de subministraments i medicaments a causa de les restriccions israelianes i de la dependència del Ministeri de Sanitat del’Autoritat Nacional Palestina (ANP) a Cisjordània, enfrontat amb Hamàs, amb qui intenta des de fa anys infructuosament una reconciliació que sembla molt llunyana. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat sobre la falta de 223 medicaments bàsics.

L’energia de què disposen els palestins és de tan sols setze hores d’electricitat  i vuit hores de talls de subministrament al dia, com les deficiències de sanejament, fan que el sistema sanitari de l’enclavament sigui precari. Sovint diversos hospitals han deixat d’atendre pacients de manera temporal per la falta d’electricitat.

A això s’hi suma l’enorme nombre de ferits com a resultat de les càrregues israelianes contra les manifestacions populars al reixat de separació i contra els intents de danyar la divisòria. Prop de 30.000 palestins han sigut ferits i més de 200 han mort en les mobilitzacions denominades Marxes del Retorn l’últim any.

Notícies relacionades

"Crec que Gaza i la seva gent necessiten ajuda, sobretot mèdica", ja sigui "pel bloqueig o la dura situació de vida", assegura l’italià, que veu la zona com "un lloc bonic, que ho seria encara més si la situació millorés i es resolguessin els seus problemes."

L’aspirant a cirurgià se centra en la seva educació i fa pràctiques en diversos hospitals, on atén urgències tant comunes com relacionades amb el conflicte. "Ells m’expliquen el seu sofriment diari i expressen com la vida a Gaza s’ha tornat cada vegada més difícil", comenta l’Erasmus italià, que assegura que quan torni a casa "tindrà molt a dir" sobre aquest lloc.