El Govern de Finlàndia dimiteix pel seu fracàs en la reforma sanitària

Sorprenent dimissió a Finlàndia. Aquest divendres el primer ministre, Juha Sipilä, ha comunicat la seva renúncia al capdavant del Govern després de fracassar el seu projecte de reforma sanitària, un gest que es produeix a cinc setmanes que el país nòrdic celebri noves eleccions parlamentàries. “Soc un home de principis i en política cal assumir la responsabilitat”, ha volgut remarcar.

Tot i que el líder del Partit de Centre va aconseguir segellar un acord de mínims amb els membres de la seva coalició formada per centristes, conservadors i ultradreta, la proposta final va ser tombada pel comitè parlamentari d’assumptes constitucionals al considerar que no respectava la igualtat de drets de tots els finlandesos. La seva proposta comptava amb la centralització dels serveis sanitaris i un impuls al sector privat, dos punts molt discutits.

Malgrat haver entregat la seva dimissió al president finlandès, Sauli Niiniströ, Sipilä seguirà al capdavant de l’executiu en funcions fins al pròxim 14 d’abril, quan se celebraran els comicis.

Arribat al poder el 2015 després de fer el salt de l’empresa privada a la política, Sipilä va fer d’aquesta reforma un dels seus pilars electorals, conscient que és necessari reduir els costos de tractament d’una societat cada vegada més vella.

Envelliment social

L’envelliment  de la població finlandesa és un problema crucial per a un país on actualment fins a 5,4 milions de persones tenen més de 65 anys d’edat. Els estudis indiquen que aquesta proporció es dispararà fins a un 26% per al 2030, una de les taxes d’envelliment més ràpides de tot el continent.

Aquest declivi social, també afectat per una baixa taxa de natalitat, suposarà un esforç majúscul per mantenir la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini. Aquest envelliment s’està traduint en un fort augment de la despesa en sanitat i en seguretat social. Tot i que tots els partits coincideixen que cal impulsar una reforma, discrepen en la seva aplicació, unes diferències sobre el model que han ennuegat aquesta necessària mesura durant una dècada.

Desfeta electoral

El gest de resignació del primer ministre ha inquietat l’oposició, que hi veu un possible moviment electoralista. En un país que ha fet bandera de la salut del seu estat del benestar, les polítiques d’austeritat i les retallades aplicades en el sistema d’ajuts socials per la coalició conservadora encapçalada per Sipilä es paguen cares. Així, el Partit de Centre que lidera apunta a tan sols un 15% dels vots, una caiguda de sis punts que el portaria a ser tercera força del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El principal partit de l’oposició, el Partit Socialdemòcrata, aspira a fer fora la coalició de centredreta del govern. Les enquestes li donen un 20,6% dels sufragis, sent el més votat. El seu líder, Antti Rinne, ha qualificat el moviment del primer ministre d’“estrany”.

Els altres dos membres de l’actual Govern obtindrien resultats oposats. La dretana Coalició Nacional milloraria lleugerament els seus resultats instal·lant-se com a segon partit del país amb un 18,5% dels vots, mentre que la ultradreta rebria un dur revés electoral. Després d’entrar per primera vegada en el govern de Hèlsinki el 2015, l’elecció el 2017 del neofeixista Jussi Halla-aho com a líder de Veritables Finlandesos va trencar el consens de la coalició governamental i el mateix partit. Diversos membres arribistes, entre els quals el seu antic president Timo Soini, es van aferrar al seu càrrec i van crear l’escissió Reforma Blava per continuar formant part d’un govern que ara s’enfonsa.