El Canadà aprova el procés d'extradició de la vicepresidenta de Huawei

El Canadà seguirà endavant amb el procés d’extradició de la vicepresidenta de Huawei en un cas de potencials efectes catastròfics en les seves relacions bilaterals amb la Xina i que també estén el seu abast a la guerra comercial que lliuren Pequín i Washington. Ottawa ha anunciat aquest dissabte que el seu Departament de Justícia ha autoritzat el procediment per decidir si Meng Wanzhou serà enviada als Estats Units. El comunicat oficial justifica que la investigació ha trobat suficients evidències contra la filla del fundador del gegant tecnològic xinès.

Meng va ser detinguda el desembre a un aeroport canadenc quan embarcava cap a Mèxic per petició de la justícia nord-americana. S’enfronta a una dotzena de càrrecs de frau i conspiració per transferir equips tecnològics a l’Iran a través de filials de Huawei en violació de l’embargament de Washington. El jutge canadenc li va imposar extremes mesures de vigilància i una fiança de 7,5 milions de dòlars. Meng no pot abandonar la capital, on resideix i posseeix mansions on complirà l’arrest domiciliari fins al final del procés. L’acusada es presentarà el 6 de març davant el tribunal per conèixer la data de l’inici de la fase oral.

Seran necessaris mesos o més probablement anys, per al desenllaç perquè es dona per descomptat que els advocats de Meng apel·laran totes les decisions del procés. El cas acabarà a les mans del ministre de Justícia, que té la potestat per denegar l’extradició, i qui haurà d’elegir a quina de les dues grans potències menysprea.

Motivacions

La Xina, que denuncia motivacions econòmiques i polítiques en el cas Meng, no ha demorat la seva resposta al Canadà i als Estats Units. El Ministeri d’Exteriors ha lamentat "l’obstinació canadenca a seguir endavant amb aquest presumpte procés judicial". El seu comunicat reiterava el perfil polític del cas i exigia a Washington retirar els càrrecs perquè Meng torni "sana i estàlvia" a la Xina. La seva ambaixada a Ottawa va parlar de "persecució política cap a una ciutadana xinesa" i va presentar el cas com una prova de la independència judicial canadenca. "Esperarem i ja veurem", aclaria.

La interpretació xinesa no manca de base. Donald Trump, president nord-americà, va afirmar al febrer que intervindria en el procés si així beneficiava la seguretat nacional o servia per cargolar la Xina en la guerra comercial. Les matisacions en els dies posteriors van servir de poc. En aquestes declaracions veu Pequín el corol·lari de les motivacions espúries de Washington.

També a aquestes s’agafen els advocats de Meng. David Martin, al capdavant de la defensa, ha mostrat la seva decepció per la decisió d’avui "en vista de la naturalesa política dels càrrecs" i ha al·ludit a les repetides ocasions en què Trump ha airejat la seva possible interferència. També ha denunciat que els càrrecs nord-americans no són punibles en l’ordenament jurídic canadenc.

Des de la Xina també s’acusa Washington de frenar amb mètodes malintencionats l’avenç global de Huawei. La multinacional xinesa és la segona en vendes de telèfons al món i lidera la carrera del 5G, la tecnologia que definirà el futur. Els Estats Units han convençut els seus aliats perquè tanquin la porta a les xarxes xineses al·ludint a presumptes bretxes en la seguretat nacional.

Delicat equilibri

Notícies relacionades

Huawei respon a Trump: "No hem fet res malament"

La Xina amenaça amb represàlies el Canadà si no allibera la directiva de Huawei

Són temps convulsos per a la comunitat canadenca i els seus negocis a la Xina. Pequín ha aplicat el full de ruta contra els països que l’ofenen. La premsa nacional ha deixat el seu altaveu a les propostes de boicots i els seus ciutadans pateixen els embats d’un sistema de justícia sotmès a l’Executiu. Es desconeix què ha sigut dels canadencs Michael Spavor i Michael Kovrig des que van ser detinguts per gasosos càrrecs contra la seguretat nacional. Més tenebrós és l’horitzó de Robert Lloyd Schellenberg, empresonat per tràfic de drogues des del 2015. Havia sigut sentenciat al novembre a 15 anys i, després de la detenció de Meng, un tribunal d’apel·lació li va imposar la condemna a mort.

El Canadà s’està emportant les bufetades xineses que correspondrien als Estats Units. El cas força l’Executiu de Justin Trudeau a un equilibri delicat. La crisi ja ha costat el càrrec a l’antic ambaixador a la Xina per les seves manifestacions descurades. És paradoxal que el Canadà insisteixi en la naturalesa purament legal del cas quan només l’esbandida de Trump amb la Xina en el marc de la guerra comercial pot acabar amb el seu malson.