Rostres contra la pena de mort

El cas de Shujaa Graham, que va passar cinc dels vuit anys que va estar a la presó esperant alcorredor de la mort, és molt especial per a la fotògrafa Sofía Moro. El va conèixer en una reunió familiar a Maryland (Estats Units), envoltat de fills i nets que no haurien existit mai d’haver sigut executat a la cambra de gas del que finalment va ser exonerat. "No va parlar. Es va asseure allà sense dir res", rememora la fotògrafa davant aquell moment captat pel seu objectiu i que forma part d’una exposició titulada ¿Qui mereix morir?

Es tracta d’un al·legat contra el càstig capital, que ha sigut inaugurat aquest dijous al centre de Belles Arts de Brussel·les (Bozar) per l’ambaixadora d’Espanya a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, en el marc del VII Congrés contra la pena de mort que se celebra fins a l’1 de març a la capital comunitària. L’exposició repassa desenes de casos de condemnats i exonerats a cinc països que continuen aplicant avui en dia aquest càstig: Els Estats Units, Malawi, el Japó, l’Iran i Bielorússia, l’únic país del continent europeu i Àsia central on les seves autoritats mantenen la pena per als assassinats amb agreujants, el terrorisme, els crims de guerra, els crims de lesa humanitat i el genocidi.

"No importa el país del que parlis. Un de molt desenvolupat com els Estats Units o un dels més pobres com Malawi, un de musulmà com l’Iran o un de catòlic/ortodox com Bielorússia. No hi ha un sol sistema capaç d’aplicar la pena de mort de forma justa, sense errors fatals", assenyala convençuda després de nou anys recorrent el món i recollint testimonis de protagonistes –condemnats, exonerats, advocats, familiars i fins i tot escarcellers– per documentar un treball que s’ha convertit en la seva lluita particular.

"La pena de mort no imparteix justícia"

"Cada una de les vides que apareixen en aquest llibre m’han convençut que no importa com és d’horrible el crim comès, la pena de mort no imparteix justícia, sinó venjança. És racista, classista, oportunista i, sobretot, tremendament inhumana i cruel", manté Sofía Moro que ha recordat que una de cada deu persones que esperen al corredor de la mort als Estats Units són innocents i han sigut condemnades erròniament. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Fins al juliol del 2018, segons Amnistia Internacional, més de dos terços dels països del món, 142 en total, havien suprimit la pena de mort en les seves legislacions o a la pràctica. Uns altres 56 continuaven mantenint-la tot i que a la pràctica són uns 23 països on continuen executant. La majoria a l’Iran, l’Iraq, l’Aràbia Saudita i el Pakistan i sense comptar la Xina perquè no hi ha dades. “Les sentències i les execucions són secretes així que no es poden incorporar dins les estadístiques”, explica Asunta Vivó, directora executiva de la comissió internacional contra la pena de mort, un organisme creat el 2010 a iniciativa del Govern espanyol amb el recolzament d’una dotzena de països que treballa per aconseguir una moratòria a tot el món i aconseguir l’erradicació de la pena de mort. 

Acabar amb la pena de mort segons el parer de Sofía i d’Asunta és possible. "Hi ha molts països en procés d’abolició. És un procés lent, llarg, diplomàtic, però sí s’avança i hi ha possibilitats que siguin una minoria", afirma la fotògrafa espanyola que incideix que cada vegada més els països que executen se senten acorralats i pressionats. "Fa falta pressió internacional perquè com em deien quan vaig començar a preparar el treball de l’Iran, la pressió internacional salva vides", assenyala convençuda Sofía.