El món suspèn l'assignatura de lluita contra la corrupció

El món continua suspenent l’assignatura de lluita contra la corrupció. L’índex de percepció de la corrupció 2018, que elabora cada any Transparència Internacional i que es fa públic aquest dimarts,revela la incapacitat de la majoria dels païsosper controlar un problema que continua abordant-se amb excessiva lentitud i que, segons aquesta organització, està contribuint a la crisi de la democràcia. Des del 2012, només 22 dels 180 països estudiats han registrat millores significatives. Espanya està en la posició 41a, amb 58 punts.

L’índex atorga una puntuacióde 0 (summament corrupte) a 100 (molt transparent)en funció de la percepció que tenen experts i executius sobre el grau de corrupció existent en el sector públic en relació amb suborns, desviació de fons públics, protecció legal dels denunciants, accés de la societat civil a informació sobre assumptes públics o traves administratives, entre d’altres. Per això s’utilitzen 13 fonts de dades de 12 institucions independents. 

L’informe confirma que dos terços dels països analitzats no arriben als 50 punts i que la mitjana global és de 43 punts. Al capdavant hi ha en aquesta ocasió Dinamarca (88), que supera Nova Zelanda (87) com a país on hi ha menys percepció de corrupció, i lleugerament per sobre de Finlàndia, Suècia i Suïssa (85), Noruega (84), Holanda (82) i el Canadà (81).

A la cua del món: Somàlia (10), Síria i Sudan del Sud (13), el Iemen i Corea del Nord (14), però relativament a prop de la Veneçuela de Nicolás Maduro, que, amb 18 punts, ocupa la 144a posició del món. Segons el parer de Patricia Moreira, directora executiva de Transparència Internacional la conclusió és clara: “La corrupció mina la democràcia i genera un cercle viciós que provoca el deteriorament de les institucions democràtiques, que progressivament van perdent la capacitat de controlar la corrupció”.

La UE, alumne avantatjat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

L’informe constata que l’Europa occidental i la UE són, un any més, la regió que obté més bona nota, amb una mitjana de 66 punts, davant els 32 de l’Àfrica. Hi ha 14 dels 20 països que encapçalen la classificació dels menys corruptes que són països europeus, però la comparativa també revela alguns retrocessos. Per exemple, la deriva autoritària empresa per Victor Orbán continua fent caure posicions a Hongria, que ha perdut vuit punts els últims cinc anys i se situa amb 47 (55, el 2012).

També retrocedeixen lleugerament Bulgària, Romania, Grècia i Malta, que, després de l’assassinat de la periodista d’investigació Daphne Caruana, els escàndols de visats d’or i els ‘papers de Panamà’ ha descendit fins als 54 punts, només quatre menys que Espanya, que treu pitjor nota, per exemple, que Polònia, malgrat la seva deriva judicial. Segons els autors de l’informe l’auge dels moviments populistes obliga a estar molt atent en països com la República Txeca, Àustria o Itàlia. En l’àmbit global la consigna de Transparència Internacional és continuar vigilant també els Estats Units i el Brasil.