Duque reactiva ordres de captura contra negociadors de l'ELN a Cuba

L’atemptat terrorista contra l’acadèmia de policia de Bogotà que va provocar més de 20 morts i 70 ferits amenaça de transformar-se en un conflicte regional que, a més, pot avariar seriosament l’arquitectura del procés de pau que van arribar a l’Havana l’Estat colombià i les FARC el 2016. El president Iván Duque no només va apuntar contral’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) després que totes les responsabilitats de l’acció terrorista recaiguessin sobre aquesta força insurgent que als anys seixanta va tenir un origen en el guevarisme. “He ordenat l’aixecament de la suspensió de les ordres de captura als 10 membres de l’ELN que integraven la delegació d’aquest grup a Cuba i he revocat la resolució que creava les condicions que permetin la seva permanència en aquest país. Això significa l’acabament immediat de tots els beneficis atorgats a ells en el passat per l’Estat i l’activació de les circulars vermelles de la Interpol”. El mandatari va afegir: “agraïm la solidaritat expressada pel Govern de Cuba ahir i avui els demanem fer efectives les capturesdels terroristes que es troben al seu territori i entregar-los a les autoritats policials colombianes”. Des de mitjans dels anys seixanta, el castrisme va ser un condescendent padrí de l’ELN. En diferents moments del conflicte armat colombià, els seus principals líders es van refugiar a l’illa que va tenir un paper rellevant en l’acord entre les FARC i el Govern de Juan Manuel Santos. Tots els ulls dels analistes apunten ara cap a la més gran de l’Antilles, a l’espera de la resposta oficial al que demana el president de Colòmbia. El que digui o ometi tindrà innegables conseqüències polítiques.

🎥 #EnVivo | Alocución del presidente @IvanDuque desde la Casa de Nariño. https://t.co/YweNVJJfkd

— Presidencia Colombia 🇨🇴 (@infopresidencia) 19 de enero de 2019

Les activitats de l’ELN a la frontera amb Veneçuela han sigut alhora un altre motiu de fricció entre Bogotà i Caracas. La percepció que la tragèdia que endola Colòmbia ha començat a transvasar els límits d’aquest país la va donar ni més ni menys que el president del Brasil, Jair Bolsonaro. “Ens agradaria que Veneçuela no donés refugi, protecció, a aquests terroristes de l’ELN”, va dir el líder de la ultradreta, que ja té el seu propi xoc verbal i diplomàtic amb Nicolás Maduro.

UN GUERRILLER OPOSAT A LES NEGOCIACIONS

D’acord amb el diari El Espectador, Gustavo Aníbal Giraldo Quinchía, a qui les autoritats i l’ELN anomenen “Pablo” o “Pablito”,seria darrere de l’atemptat. Quinchia és un dels dirigents del’última guerrilla en activitat a Colòmbia que s’oposa a iniciar converses amb el Govern de dretes per abandonar la lluita armada i firmar el seu propi acord de pau. L’Espectador va consignar que “Pablito” és assenyalat de tenir nexes amb José Aldemar Rojas Rodríguez, el conductor que es va immolar amb el cotxe bomba a l’escola policial. “La seva zona d’influència és a Arauca, el departament on el vehicle va fer, segons les autoritats, la seva última revisió tècnica i mecànica” abans de l’atemptat. En aquest context, les forces de seguretat van capturar Ricardo Andrés Carvajal Salgar per la seva presumpta participació en l’atac. Una conversa telefònica interceptada els va portar a casa seva, al sud de la capital. Carvajal es va declarar innocent a l’arribar als tribunals.

L’HORITZÓ DE PAU FET MALBÉ

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Els 80 quilos de pentolita que van portar la mort i el dolor a un país que en part desconfia dels resultats dels tractes anteriors amb les FARC van fer arribar la seva ona expansiva cap a tots aquells que creuen que a Colòmbia hi ha una recrudescència de la via contrainsurgent. “La responsabilitat de l’acció criminal d’ahir no pot atribuir-se al procés de pau que s’ha portat en els últims anys, com en pretenen alguns. Al contrari, els qui van perpetrar aquesta matança –sigui quin sigui el seu origen ideològic o les seves motivacions– busquen fer mal a la pau”, va dir el senador d’esquerres, Iván Cepeda.

A l’assumir la presidència, el 7 d’agost passat, el delfí d’Álvaro Uribe va dir que revisaria la conveniència de continuar negociant amb l’ELN. La sang vessada a l’acadèmia policial li ha permès concloure que  “l’ELN no té cap genuïna voluntat de pau”. Els colombians han experimentat “un dolor similar” al que van haver de travessar en el passat“Madrid, Nova York, París, Londres, Buenos Aires i d’altres tantes societats que van trobar en la unitat i en la contundència la millor línia de defensa contra el terror”.  El president no va tancar per complet la possibilitat d’una eventual conversa amb la insurgència. No obstant va reconèixer que decisions com la que ha pres avui “porten implicacions i desafiaments per a tot Colòmbia”.

Mi mensaje sobre atentado terrorista contra Escuela General Santander en Bogotá pic.twitter.com/MhooqrEFnC

— Luis Almagro (@Almagro_OEA2015) 18 de enero de 2019