CRISI POLÍTICA A GRÈCIA

La coalició de govern de Tsipras es trenca per l'acord amb Macedònia

El primer ministre grec convoca una moció de confiança al Parlament per intentar salvar el seu Executiu i el pacte

La coalició de govern de Tsipras es trenca per l'acord amb Macedònia

ALKIS KONSTANTINIDIS

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Ha sigut la crònica d’unaruptura esperadades de fa anys que al final ha explotat per untuiti una reunió d’una mica més de mitja hora. Aquest diumenge al matí, el ministre de Defensa grec i líder del partit ANAP –soci de coalició del Govern de Syriza–, Panos Kammenos, ha penjat un vídeo a les seves xarxes socials mostrant com s’arriava una bandera d’una caserna. Una metàfora que després de reunir-se amb el primer ministre grec,Alexis Tsipras, Kammenos ha confirmat: ANAP, una formació ultranacionalista i conservadora, abandonava el govern de Tsipras. Syriza es queda en minoria.

I el responsable de tot no ha sigut el rescat i les condicions d’austeritat imposats per Brussel·les i implementats per tots dos, Tsipras i Kammenos –el rebuig inicial dels quals, precisament, va ser el que els va unir–. Tampoc els efectes del mal causat pelsincendis que es van produir aquest estiu passat, que van matar 100 persones ivan fer perillar seriosament l’Executiu de Syriza i l’ANAP. El culpable ha sigut l’acord de canvi de nom de Macedònia.

“Respecte al tema de Macedònia, no puc mantenir-me en el càrrec. Hemcooperat durant quatre anysen el Govern, vam aconseguir treure el país dels memoràndums pactats amb els creditors. Però en el que a la situació nacional es refereix, aquesta cooperació no pot continuar”, ha dit aquest diumenge Kammenos a la premsa.

L’acord, a punt

L’acord, a puntA diferència de Tsipras i Syriza, Kammenos i el seu partit, ANAP, han estat, des de l’inici de les negociacions, frontalmenten contra del nou nom de Macedònia, que aixeca polseguera i males passions per igual entre nacionalistes grecs i macedonis. Grècia, que té una regió amb el mateix nom, s’ha oposat que Macedònia es digui així: Macedònia. Els grecs temen que en un futur, una Macedònia que es digui Macedònia intenti annexionar-se la regió de Macedònia, capital grega Salònica. Per això, fins ara, el nom oficial del país balcànic ha sigut el d’Antiga República Iugoslava de Macedònia.

Però fa un any, els governs d’Atenes i Skopje hi van trobar una solució: donar-li un nou nom, ja definitiu, a Macedònia. Van decidir que seriaMacedònia del Nord.

Aquest divendres,després del referèndum fallit del setembre, el Parlament macedoni va aprovar el canvi de nom, que no serà oficial fins que laCambrade Grèciael ratifiqui. Si els parlamentaris no l’aproven, tots aquests anys de negociacions se n’anirandirectes a les escombraries. I aquí és on entra la dimissió de Kammenos en joc: ha trencat amb Tsipras perquè al primer ministre li sigui més complicat tirar-ho endavant.

Salvar el seu cap

Salvar el seu capPerò Tsipras, que sabia per endavant, des de fa temps, que això havia de passar, ja ha anunciat els seus següents passos. Abans que ho fes l’oposició, el líder de Syriza ha convocat per a aquesta setmana unamoció de confiança: segons la legislació grega, si el Govern pren aquesta iniciativa el primer ministre la podrà superar amb120 vots a favor dels 300 que té el Parlament. Si la convoca l’oposició, perquè la moció triomfi han de tenir151vots. Syriza, en l’actualitat,té 145 diputats.

Notícies relacionades

Però no és tot tan fàcil: superar la moció li pot servir a Tsipras per salvar la seva pell fins a les eleccions d’octubre del 2019 –en les quals, per cert, segons els sondejos, no parteix com l’opció guanyadora–, però no li garanteix, en absolut, salvar l’acord amb Macedònia.

Per a això necessita 151 vots a favor i el recolzament d’una altra formació parlamentària. I les travesses apunten al partit socioliberalTo Potami, que, com Syriza, està a favor d’un acostament amb l’encara Antiga República Iugoslava de Macedònia. To Potami té sis diputats, just els necessaris perquè Tsipras obtingui la majoria parlamentària.