REFERÈNDUM ALS BALCANS

L'hora de Macedònia

El país balcànic decideix en referèndum si recolza el canvi de nom acordat amb Grècia

L'hora de Macedònia

ROBERT ATANASOVSKI

3
Es llegeix en minuts
IRENE SAVIO

L’Antiga República Iugoslava de Macedònia pot convertir-se  avui,  després del referèndum i amb aquest nom, en el pròxim país candidat a accedir al procés d’integració a l’OTAN i a la Unió Europea. A més,  la cita també pot apagar un focus d’inestabilitat a la regió balcànica, on encara persisteixen el conflicte serbokosovar i el caos de Bòsnia i Hercegovina. 

“¿Dona suport a la integració a la UE i l’OTAN a l’acceptar l’acord entre la República de Macedònia i la República de Grècia?”. A aquesta pregunta hauran de respondre els ciutadans en el referèndum consultiu convocat perquè la població es pronunciï sobre si accepta que el seu país passi a dir-se Macedònia del Nord. Si responen que sí, el pacte assolit el juny per Atenes i Skopje avançarà cap a la seva votació en el Parlament macedoni, per ser, posteriorment, ratificat pels dos països. 

Però si s’imposa el sector més nacionalista de la població, que rebutja el pacte a l’afirmar que és un acte de submissió als grecs, la disputa amb Atenes –que dura des de fa tres dècades i li ha impedit a Skopje l’ingrés a l’OTAN i a la UE–, pot patir noves turbulències.  

Recolzaments internacionals

El secretari de Defensa nord-americà, Jim Mattis, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i l’expresident nord-americà George Bush són algunes de les persones que en els últims dies han visitat Skopje o han enviat missatges de recolzament al Govern macedoni, de cara al referèndum d’aquest diumenge. 

“Gairebé la meitat del Bundestag, el Parlament alemany, ha vingut. L’objectiu és clar. Es vol lligar Macedònia a la UE”, emfatitza Simonida Kacarska, fundadora de l’Institut per a les Polítiques Europees de Skopje. “A Londres m’han preguntat per què nosaltres volem entrar a la UE quan ells n’estan sortint. Els he respost que els qui són dins s’obliden que el fred a fora és tremend”, diu a aquest diari el ministre d’Exteriors i cap negociador macedoni, Nikola Dimitrov.

Dimitrov va ser un dels artífexs –juntament amb el seu homòleg grec, Nikos Kotzias– de l’acord del 17 de juny passat, firmat a la vora del llac Prespapor el primer ministre grec,Alexis Tsipras i el socialdemòcrata Zoran Zaev, mandatari macedoni des del maig de l’any passat.  Però l’assumpte s’estava cuinant des de temps enrere.

“Acabat d’elegir, vaig demanar a Zaev que m’enviés a Atenes. Era el mes de juny (del 2017). Des d’aleshores, va ser com viure a les muntanyes russes, vam tenir molts alts i baixos”, explica Dimitrov. No era la primera vegada que Grècia i Macedònia intentaven segellar un acord. Ja va passar el 1995, quan les dues nacions van arribar a un pacte que Grècia va acabar violant el 2008 quan va bloquejar l’accés de Macedònia a l’OTAN, fet pel qual el país va ser condemnat pel Tribunal Internacional de Justícia el 2011.  

“La situació es va desbloquejar el gener del 2018 a Davos. Allà Tsipras i Zaev es van reunir durant dues hores i es va optar per començar per alguns senyals de bona voluntat”, afegeix Dane Talevski, un dels consellers a l’ombra del mandatari macedoni. “Nosaltres li traiem el nom Alexandre el Gran a l’aeroport i a l’autopista E75 (anomenats així per l’anterior govern nacionalista i que havia irritat Atenes). Ells ens van permetre entrar, entre altres coses, a l’aliança dels països de la regió Adriàtica-Jònica (EUSAIR)”, explica. 

Capital multicultural

La capital macedònia és la gran ciutat multicultural del país, però als carrers només es veuen cartells del 'sí' –escrits en macedoni, però també en albanès– i és estrany topar amb gent fent campanya pel 'no'. 

Els sondejos són confusos i el que temen els analistes és que no s’arribi al quòrum del 51% que, segons alguns, és necessari perquè el referèndum sigui vàlid. L’exjutge del Tribunal Constitucional, Natasha Gaber Damjanovska,  fervent partidària de l’acord, no creu, no obstant, que això representi un problema. “Al ser un referèndum consultiu, sigui quin sigui el seu resultat, no obliga, a nivell jurídic el Govern a fer marxa enrere”, diu. “Això sí, seria recomanable que s’obtingui un ampli suport de la població, perquè el procés de pacificació sigui exitós en l’àmbit polític, a llarg termini”, afirma.

Notícies relacionades

Un punt a favor ha sigut l’acord que Zaev, el primer ministre del país, va subscriure amb els partits albanesos, permetent, després d’una violenta sessió parlamentària l’any passat, que un exlíder dels guerrillers panalbanesos de l’UÇK, Talat Xhaferi, fos elegit president del Parlament. Un pacte que li ha valgut el recolzament gairebé unànime d’aquesta comunitat, la segona més important de Macedònia. Amb això, ara, la prova de foc, Macedònia està en mans dels seus votants.