La Xina amenaça amb la força en la reunificació amb Taiwan

La Xina i Taiwan van remarcar les seves visions divergents sobre el futur: reunificació preferiblement pacífica però sense descartar la força per a una, exigència de negociacions bilaterals i rebuig de la fórmula d’“un país, dos sistemes” per a una altra. Les diferències, exposades des dels altaveus presidencials, aventuren un any àrid a l’estret de Formosa.

Xi Jinping, líder xinès, ha repetit que no existeixen raons perquè els taiwanesos temin un futur sota l’òrbita pequinesa i ha dibuixat un horitzó esplendorós. "Després de la reunificació pacífica, Taiwan tindrà una pau duradora i la seva gent disfrutarà de vides pròsperes. Amb el recolzament de la pàtria, els compatriotes taiwanesos tindran més benestar i l’espai per al seu desenvolupament serà fins i tot més ampli”, ha promès Xi dimecres al Gran Palau del Poble.

Pequín ha ofert diàleg a qualsevol partit de Taiwan per alleugerir els tràmits, però sempre que accepti el principi d’una sola Xina. “La declaració d’independència només portarà un profund desastre a Taiwan”, ha alertat el president, qui ha advertit que Pequín “no renunciarà a l’ús de la força i es reserva l’opció de prendre qualsevol mesura possible”. També ha repetit que Taiwan és un assumpte intern i no acceptarà cap interferència externa, en una referència poc subtil als últims coquetejos nord-americans amb l’illa.

Model de Hong Kong

La resposta ha arribat des de Taipei a penes unes hores després. La presidenta Tsai Ing-wen ha aclarit que està disposada a negociar amb Pequín però sempre en condicions d’igualtat i sota l’autorització del poble taiwanès. També ha demanat a Pequín que resolgui les diferències amb mètodes pacífics i ha rebutjat aquella fórmula d’“un país, dos sistemes” que l’arquitecte de les reformes, Deng Xiaoping, va dissenyar per a Hong Kong després de la seva tornada a la mare pàtria. Aquesta fórmula, que permet a l’excolònia britànica conservar la seva independència judicial i drets inexistents a la Xina continental, s’ha devaluat en els últims anys per la creixent influència de Pequín. No estranya que Taipei la miri amb aprensió.

Les referències als míssils  apuntant-se a les dues vores han esquitxat els diàlegs més fragorosos durant dècades. Avui Pequín en té prou amb l’economia  i la diplomàcia per escanyar l’illa rebel. Les tres quartes parts del PIB taiwanès depenen de les exportacions i el 40% acaben a la Xina.

Procés estancat

L’actitud xinesa no és nova, però la insistència de Xi revela la seva impaciència per l’estancament del procés. La guerra comercial amb els Estats Units ha frenat l’economia i el líder plenipotenciari necessita algun èxit internacional per oferir al seu poble.

La conjuntura és adversa: a Taipei governa des del 2016 el Partit Democràtic Progressista (PDP), partidari de mantenir les distàncies amb Pequín. Tsai no pertany a l’ala radical que en el passat dedicava tots els seus esforços a irritar la Xina, però està molt allunyada de les inclinacions propequineses del partit Kuomintang. La presidenta es va desvincular de l’anomenat consens del 1992 que estableix el principi d’una sola Xina i l’enunciat del qual permet la interpretació oposada a les dues vores de l’estret de Formosa. També pretén l’acostament “d’Estat a Estat” i emfatitza la identitat taiwanesa amb més empenta del que Pequín pot digerir.

Els vincles s’han deteriorat en els últims anys i la Xina ha incrementat les maniobres militars a les aigües que envolten l’illa i la pressió diplomàtica per arrabassar-li els pocs països que continuen fidels a Taipei. Cinc governs han formalitzat el transvasament cap a la Xina des que Tsai va arribar a la presidència i només 17 nacions de pes ploma es resisteixen a Pequín, atrafegada a esborrar la presència taiwanesa del món.

Trump colpeja

El PDP i la guerra comercial amb Washington confabulen contra les urgències xineses. Donald Trump, president nord-americà, s’ha esforçat a trepitjar totes les durícies xineses des que les dues potències es van embrancar en l’escalada aranzelària. I no hi ha cap ofensa per a Pequín que els atemptats contra la seva integritat territorial. Trump va trencar tots els codis a l’atendre la trucada de felicitació de Tsai per la seva victòria electoral i, després d’uns mesos de contenció, ha tornat a colpejar Pequín al seu flanc taiwanès. Recentment va firmar amb Taipei un contracte de venda d’armes per 330 milions de dòlars.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’operació no era rellevant si atenem que només comprenia peces de recanvi però no afegia cap nou aparell a la flota illenca. No va ser comparable, per exemple, a la primera operació de Trump a la Casa Blanca, que va incloure míssils i torpedes per 1.400 milions de dòlars. Però n’hi ha prou amb dos punts per fixar una trajectòria i l’última venda va demostrar les seves intencions. George W. Bush i Barack Obama havien reduït els contractes d’armes a Taiwan per no revoltar Pequín.

L’enfonsament del partit de Tsai en les recents eleccions locals permet cert optimisme a Pequín sobre un imminent relleu a Taipei. Però pocs experts vaticinen un final pròxim a la guerra comercial que s’estén a tots els àmbits, Taiwan inclòs.