L'any del 'brexit'... o no

La sortida del Regne Unit de la UE té data al calendari, el 29 de març, però fins aleshores pot passar qualsevol cosa

Trump coneixerà els límits del poder executiu amb un Congrés de majoria demòcrata i en un clima d'oberta hostilitat

L'any del 'brexit'... o no

JUSTIN TALLIS

Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

Serà o no serà. N’hi haurà o no n’hi haurà. Passarà o no passarà. Però el que sí que és clar és que el 'brexit' o el 'no-brexit' marcarà un any que hauria de ser la culminació d’un divorci dolorós però amistós i sobre el qual ara qualsevol pronòstic és com apostar a cegues en un joc d’atzar. Es podran mitigar els danys, però res de bo pot sortir d’aquest procés tortuós en un context mundial que ofereix diversos senyals alarmants: vents econòmics canviants (a pitjor), populismes crescuts, guerres comercials en marxa i un Donald Trump que continua desencadenat.

Fa mesos que la data del 29 de març està marcada amb vermell al calendari. Aquest és el dia en què el Regne Unit ha de deixar de ser membre de la Unió Europea. Però a part d’això no hi ha cap certesa i el més prudent serà utilitzar el condicional. Podria abandonar la UE o no i podria fer-ho amb acord o sense acord. Ho decidirà el Parlament britànic en la votació del dia 14 gener si finalment –i tornem al condicional– se celebra i no torna a ser posposada. Podria passar abans, o immediatament després, que una moció de censura presentada per l’oposició laborista fes caure la primera ministra, Theresa May, i es convoquessin eleccions generals. 

O podria ser també que per sortir d’aquest immens laberint May decidís convocar un nou referèndum, possibilitat que guanya cada vegada més adeptes. I diverses hipòtesis sobre la pregunta que es plantejaria: ¿’Brexit’ amb acord? ¿’Brexit’ sense acord?. ¿No ‘brexit’? Tot és possible però en el que coincideixen tots els experts és que l’organització d’una nova consulta suposaria retardar la data del 29 de març, i per a això seria necessari l’acord dels Vint-i-set. Tot i que Londres també podria suspendre el procés de retirada de forma unilateral, segons va reconèixer el Tribunal de Justícia de la UE.

Però encara que tot vagi sobre rodes i el Parlament britànic aprovi l’acord de May sense més danys col·laterals i s’arribi al ‘brexit’ pactat, la difícil negociació amb la UE seguirà per determinar la relació comercial futura. Una nova etapa que el Regne Unit encararà dividit, amb una primera ministra debilitada davant 27 socis que en aquest afront són només un.

Les urnes i el populisme

Si només una lliçó positiva es pot extreure del 'brexit' és que la UE ha sigut un bloc sense fissures en les negociacions amb el Regne Unit, malgrat els vents euroescèptics que bufen de l’est (Romania, Polònia i Hongria) i que ja arriben a alguns governs de països profundament europeistes, com Itàlia. Les eleccions al Parlament Europeu el 26 de maig serviran per mesurar la força d’aquest moviment, que va de bracet del populisme i de l’extrema dreta. Farà falta preparar-se per a sorpreses, ja que sol ser en les convocatòries europees on els ciutadans descarreguen el seu descontentament amb el vot extrem. 

I entre tanta turbulència, Angela Merkel podrà concentrar-se en el seu paper de líder europea, després d’haver deixat anar llast a Alemanya, on ha sigut substituïda al capdavant del partit i ha anunciat que ja no repetirà com a cancellera. Perquè amb un Emmanuel Macron desbordat per un fort moviment de contestació interna que ara mereix tota la seva atenció, no emergeix cap alternativa al lideratge de Merkel. I no només a Europa, sinó també en un món mancat de referents.

A la Casa Blanca, Donald Trump coneixerà els límits del poder executiu quan aquest dijous es constitueixi el nou Congrés i els demòcrates prenguin el control de la Cambra de Representants. La nova era s’inicia enmig d’un tancament parcial del Govern pel finançament del mur que Trump vol aixecar a la frontera amb Mèxic i el clima d’hostilitat és màxim. Els demòcrates arriben disposats a impulsar diversos comitès investigadors sobre les finances del president i altres afers, mentre seguirà la investigació de Robert Mueller sobre la ingerència russa en la campanya del 2016. Segons avancin aquestes investigacions, l’ombra de l’‘impeachment’ serà més o menys allargada.

Les guerres comercials 

Res indica que Trump vulgui fer un tomb en una política econòmica que ha beneficiat el creixement però que elevarà el dèficit pressupostari al 6%, el més alt que s’ha registrat mai. Tampoc sembla que tingui intenció d’afluixar en les seves guerres comercials, amb un nou paquet d’aranzels a la Xina, amb unes repercussions que ja es comencen a deixar sentir en el gegant asiàtic.

Notícies relacionades

La polarització també serà extrema a l’Amèrica Llatina, a càrrec de l’ultra Jair Bolsonaro, que avui mateix estrena mandat al Brasil. S’haurà de veure si aquest és un fenomen aïllat o té ressò en altres cites electorals claus al continent: Argentina, l’Uruguai, Bolívia.  On no s’entreveuen canvis és en el conflicte israeliano-palestí ni es veu pau en les guerres del Pròxim Orient. Potser sí a l’Extrem Orient la península coreana continuarà fent passos cap a la distensió.