Anar al contingut

EL 2019 ESPORTIU

Pas al Mundial... femení

França cita les millors futbolistes i Madrid acollirà l'estrena de la nova Davis

Albert Guasch

Pas al Mundial... femení

El 2019 no serà un any d’esdeveniments gegantins. S’han d’entendre com a tals uns globalistes Jocs Olímpics o un frenètic Mundial de futbol. Però, atents, que hi ha una cita futbolística que pot aconseguir més atenció que mai. La Copa del Món de França de futbol femení es postula aquest estiu per omplir sensacions de buit. 

Les recents conquestes en categories inferiors de la selecció espanyola han disparat la fama d’unes quantes futbolistes. Un Mundial de les més cracs en aquests moments d’impuls de la Lliga Iberdrola pot elevar els ràtings d’audiència a uns nivells masculins. El rendiment de les representants pròpies marcarà el ritme.

El campionat dura un mes i Espanya s’hi presenta amb bones credencials. Ara mateix ocupa el cinquè lloc del rànquing UEFA. Bon auguri. “Pot ser la selecció tapada”, va dir la nova seleccionadora alemanya. Ho va dir perquè Alemanya i Espanya han sigut agrupades en el sorteig. I aquesta és la mala notícia. Les alemanyes són molt bones. Han guanyat dos mundials consecutius i es troben en el segon lloc del rànquing UEFA. El primer correspon a Holanda, actual campiona europea.

Messi mira el llunyà horitzó de les seves possibilitats. / JORDI COTRINA

El combinat que dirigeix Jorge Vilda no ha perdut ni un partit el 2018, suport de la declaració de respecte de la preparadora germànica i de l’optimisme espanyol. No hi ha ningú a qui no pugui guanyar. La cita de França apunta com l’oportunitat de consagració d’un elenc de formidables jugadores que han anat forjant-se una reputació en els últims temps: Jenni Hermoso, Patricia Guijarro, Alexia Putellas, Irene Paredes... No obstant, convé no enganyar-se: les principals favorites són unes altres. França, Anglaterra, els EUA, Austràlia... Però hi ha partit. Deixem-ho així.

En l’òrbita barcelonista

Col·locant el focus a la gran casa blaugrana, envoltada d’exigències elevades, opinions múltiples i vanitats indissimulades, el barcelonisme sospira per un nou prodigi de Leo Messi. Va dir allò que volia alçar la “copa tan bonica” i res fascina més que l’espectacle de contemplar el millor ésser humà que s’ha vist mai amb una pilota perseguir un objectiu anunciat als quatre vents. Una pressió autoimposada. Guanyar o guanyar. Aquesta gran final de Champions es jugarà al Wanda l’1 de juny.

En l’àmbit institucional, preparem-nos també per entreveure els primers moviments clars a l'encalç de la successió de Josep Maria Bartomeu. No acaba mandat presidencial fins al 2021, però aquesta butaca és com una bola de drac. Dona poder. Així que uns quants comencen a publicitar el seu nom. Preparem-nos també per veure les excavadores al Mini i el Camp Nou. Comencen unes obres llargues. Coneixerem el cognom de l’estadi, i de tot l’Espai Barça, i s’inaugurarà el camp Johan Cruyff, substitut del Mini, allà a Sant Joan Despí. Ara mateix ja és més que un esquelet.

El 2019 serà l’any en què es disputarà la nova Copa Davis, la popularment coneguda com 'la Davis de Piqué’. Després d’una de prèvia de classificació al gener, la fase final, amb 18 equips, es concentrarà en una única seu, a Madrid, del 18 el 24 de novembre. Serà igualment l’any dels primers mundials d’atletisme sense Usain Bolt des del 2007 (a Qatar), la primera final de Copa Libertadores a partit únic (a Santiago de Xile) i el primer Dakar en un sol país (al Perú).