El Chapo: un judici extraordinari de llums i ombres

La unitat de la Guàrdia Nacional especialitzada en armes de destrucció massiva no acostuma a ser a l’entrada del Tribunal Federal a Brooklyn, discretament apostada en una senzilla taula portàtil de plàstic abans de l’escàner i de l’arc detector de metalls. Tampoc és freqüent veure als edificis limítrofsfranctiradors  de la policia o ser ensumat per un gos de les unitats K-9 a l’entrada de la sala 8D de l’ala sud, a la qual, per accedir-hi, s’ha de passar per un altre escàner i un altre arc.

Per a les artistes acostumades a fer amb els guixos i carbonets il·lustracions en jutjats on només magistrats, advocats i personal de seguretat o del tribunal poden entrar dispositius electrònics és infreqüent haver de rebre l’aprovat del jutge als seus dibuixos o fer-los havent d’assegurar-se que alguns protagonistes siguin irreconeixibles. No a tots els jurats els mouen escortats entre casa seva i el tribunal agents del cos federal dels Marshals, ni cada dilluns es tanca el trànsit del pont de Brooklyn mentre un comboi assegurat per terra, aigua i aire trasllada al jutjat un pres des de la cel·la de màxima seguretat a Manhattan, i el mateix cada dijous, quan el retornen.

Durant el mes i mig passat, no obstant, en una cantonada de Nova York l’extraordinarietat ha sigut rutina i tornarà a ser-ho el 3 de gener. Aquell dia es reprèn després de l’aturada nadalenca el judici a Joaquín Archivaldo Guzmán Loera, ‘el Chapo’, assenyalat com a responsable des de finals dels 80 i durant un quart de segle del càrtel de Sinaloa. I l’extremada seguretat en el judici d’un home que va protagonitzar dues sonades fugues de presons mexicanes i segons els EUA va acumular en la seva aventura criminal 14.000 milions de dòlars no és l’únic aclaparador en el procés.

Més que de quilos de cocaïna es parla de tones. Els dòlars es compten per centenars de milers, per milions, per centenars de milions. La violència brolla a borbolls en relats d’assassinats o intents d’assassinat amb detalls macabres. El mapa de la droga que es dibuixa entre Colòmbia i els EUA via Mèxic es recorre en cotxes amb dobles fons, camions amb cocaïna amagada en llaunes de xili de Jalapa, túnels que són obres d’art d’enginyeria, trens, avions, vaixells i fins i tot submarins. I mentre s’aclareix el món del Chapo, a qui s’anomenava també ‘el Rápido’, per la velocitat amb què movia la droga o‘el Arquitecto’, pels enginys que va idear per moure-la, les ombres arriben fins al cim del poder.

Una aposta arriscada

La immensa majoria de narcotraficants extradits als Estats Units decideix cooperar amb el Govern amb esperança de reduir les condemnes. El Chapo, als61 anys, ha preferit jugar una altra carta. En el tribunal que presideix amb zel suprem el jutge Brian Cogan, davant d’un jurat racialment divers de set dones i cinc homes, amb quatre dones i dos homes més seguint també els procediments com a potencials suplents, Guzmán s’ha declarat "no culpable" dels17 càrrecs que se li imputen i que intenta provar un equipd’onze fiscals.

És una aposta clarament arriscada. En les primeres setmanes d’un judici que es calcula que durarà tres o quatre mesos, tot i que està anant més ràpid del que s’havia dit, els testimonis d’antics col·laboradors que sí que han apostat per cooperar per escurçar les sentències i algunes proves han tret a la llum un retrat exhaustiu i demolidor de les seves activitats criminals i els seus excessos.

S’ha sentit la mateixa veu del Chapo en gravacions clandestines negociant pagaments per un enviament d’heroïna a Chicago o discutint amb un representant de la FARC per la baixa qualitat de la cocaïna que li estaven entregant. S’han narrat episodis brutals de guerres amb altres càrtels i assassinats ordenats per Guzmán per una cosa tan nímia com que li neguessin una encaixada. Hi ha hagut testimonis d’intents de venjança marcats pelsadisme. I dia rere dia al tribunal es constata el que va dir fa unes setmanes en el seu testimoni Juan Carlos Ramírez Abadía, ‘Chupeta’, un colombià que va dirigir el càrtel Norte del Valle i va aconseguir entrar 400 tones de cocaïna als EUA aliat amb el Chapo: "És impossible ser líder d’un càrtel sense violència".

No han faltat tampoc els coloristes detalls de la vida de nou-ric que va portar el Chapo, com els que va donar Miguel Ángel Martínez Martínez, ‘Tololoche’ o ‘el Gordo’, que va fer la connexió colombiana per a ell des de finals dels 80. "Cases en cada platja, ranxos en cada estat", incloent-ne un amb zoo pel qual els convidats es movien en trenet, quatre jets, ‘corridos’ per encàrrec pels quals es pagaven fins a mig milió de dòlars, viatges a Macau o Las Vegas per jugar o una visita a una clínica de rejoveniment a Suïssa...

La corrupció, a l’ombra

El zel del jutge Cogan per mantenir el judici centrat en els càrrecs ha desarticulat part de l’estratègia de la defensa del Chapo, un costós equip la factura del qual es calcula que pot superar els cinc milions de dòlars i que lideren Eduardo Balarezo, Jeffrey Lichtman i William Purpura, tres advocats amb renom i alguns èxits sonats en el món de la xusma com, en el cas de Lichtman, evitar que anés a la presó el mafiós John Gotti Jr.

Pretenen dibuixar el seu client com un membre de segona fila en el món del narco que ha sigut convertit en cap de turc en una presumpta trama ordida per Ismael ‘El Mayo’ Zambada, actual líder del càrtel de Sinaloa, i per agents de narcòtics nord-americans i líders mexicans corruptes. I tot i que el jurat ha sentit en els testimonis informació sobre aquesta corrupció, incloent-hi pagaments de milions de dòlars a dos ex alts càrrecs mexicansesmentats amb nom propi, les descripcions d’una xarxa de col·laboració policial sense la qual el càrtel no hauria pogut operar, o les negociacions que el càrtel de Sinaloa va obrir amb directius de l’empresa pública Petróleos Mexicanos per transportar cocaïna als seus vaixells, el jutge va impedir que sentissin l’acusació que un president mexicà va cobrar sis milions de dòlars.

Assistir a les sessions del judici, no obstant, fa desaconsellable donar per endavant totalment per perduda l’estratègia per intentar evitar al seu client la cadena perpètua, per més que les proves en contra del Chapo siguin contundents. Els fiscals fan interrogatoris metòdics i molt formals, però també sovint, segons es veu en cares i gestos de jurats, tediosos. La setmana passada, sense anar més lluny, el jutge els va recriminar: "De vegades els miro i em pregunto si estan tan concentrats com haurien d'estar".

Els advocats del Chapo, en canvi, són enèrgics, es mouen per la sala, i fan impossible no estar atent mentre proven de desarticular la credibilitat dels testimonis. Tant projecten una foto de 150 persones treta aleatòriament de Google per ensenyar al jurat quanta gent va matar, segons confessió pròpia, un d’ells, que, quan interroguen un altre que va reconèixer que consumia quatre grams al dia durant 15 anys obren un sobret d’edulcorant per ensenyar gràficament de què s’està parlant.

Notícies relacionades

Nova York, 'blindada' davant del judici al 'Chapo' Guzmán

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hi ha, a més, una cosa que es fa difícil no plantejar-se durant aquest judici. En aquest precís moment, als EUA, algú està esnifant una ratlla de cocaïna, xutant-se heroïna, fumant marihuana o prenent metamfetamines, i hi ha grans possibilitats que les seves drogues hagin arribat des de Mèxic per aquesta frontera que Donald Trump prova de fer impenetrable per a éssers humans però que continua sent un colador de substàncies prohibides. La droga, moguda amb la imprescindible connivència d’uns quants en el poder, continua movent-se. No ha cessat la violència vinculada al seu tràfic. Per més que el Chapo sigui al banc dels acusats

.