La llei de reforma de justícia penal, un inusual acord bipartidista als EUA

Hores abans que la polarització política dels Estats Units portés una vegada més a un tancament parcial del govern per falta d’acord pressupostari, Donald Trump firmava divendres la Llei Primer Pas, una norma que reforma el sistema de justícia penal i representa un oasi de cooperació bipartidista.

La llei va aconseguir 87 vots al Senat, una fita aquests dies. Ha comptat amb el recolzament de grups tan dispars com la progressista Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), els conservadors germans Koch i esglésies evangèliques i de congressistes en pols oposats, com la senadora demòcrata Kamala Harris i el republicà Ted Cruz. I tot i que hi ha activistes que la rebutgen per insuficient, d’altres la reben com "un avenç”.

Menys del 10% dels presos

La llei només afecta el sistema federal de presons, on són empresonats 180.000 dels 2,1 milions de presos dels Estats Units. Entre els seus punts centrals hi ha que dona més llibertat als jutges a l’hora d’aplicar sentències per a alguns delictes de drogues sense violència i relaxa algunes sentències mínimes obligatòries. Fa a més retroactiva una llei del 2010 que va posar fi a les disparitats en les sentències per crac i cocaïna en pols, més dures en el primer cas, que van castigar desproporcionadament els negres.

La llei prohibeix pràctiques com emmanillar preses embarassades durant els parts i requereix l’empresonament a prop de la família, amplia oportunitats d’optar a programes de formació, feina i rehabilitació, i dona als presos la possibilitat de guanyar diners que poden utilitzar una vegada lliures. També expandeix els “crèdits de temps” per bon comportament. Segons algunes anàlisis, 4.000 presos podrien qualificar immediatament per sortir de presó.

Notícies relacionades

La batalla política pel "mur" a la frontera porta al tancament parcial del govern dels EUA

Trump abandona els seus aliats a Síria

Encara que els republicans van frenar una llei de reforma encara més ambiciosa en la presidència de Barack Obama, l’han tirat endavant en la presidència de Trump, el gendre del qual i assessor, Jared Kushner, ha dirigit les negociacions. El seu pare va passar més d’un any empresonat per un delicte financer.

Crítiques

Entre les crítiques a la llei és que exclou els immigrants, que representen més de la meitat dels casos federals. Així mateix, es qüestiona que s’utilitzi un sistema d’algoritmes per determinar qui representa més risc i excloure’ls d’alguns dels canvis, i adverteix sobre potencial discriminació. I s’alerta que afavorirà de nou el complex industrial carcerari privat, que s’encarrega de molts dels centres per als presos en transició, on hi ha més de quatre milions de persones, i s’intensificarà el polèmic ús d’aparells electrònics de seguiment.