La independència de l'Església ortodoxa ucraïnesa empipa Moscou

Les comparacions poden ser odioses, i més si al·ludeixen temples ressenyats de les dues grans confessions cristianes que, amb alts i baixos, han conviscut a Ucraïna des de la seva independència, el 1991:l’Església Ortodoxa Ucraïnesa, adscrita al Patriarcat de Moscou (IOU-PM), il’Església Ortodoxa Ucraïnesa, lleial al Patriarcat de Kíev (IOU-PK). 

Tot just traspassar la tanca d’accés al recinte de l’església de Sant Nicolau, situada en un barri acomodat de Kíev i fidel a Moscou, salta a la vista la riquesa de la seva ornamentació, els excel·lents acabats de la construcció o lesquatre cúpules daurades, envoltant una gran nau central. A l’interior, destaca el seu imponent iconòstasi, que convida al recolliment, tot i que també es transpira la desconfiança de diaques i preveres, que miren elsdesconeguts  amb recel i eviten respondre preguntes incòmodes. 

Per contra, l’església de l’Esbarzer Ardent, sota la jurisdicció kievita, no té un terreny propi ni cap mena de magnificència, les seves portes estan tancades i barrades, tot i ser un dia feiner, probablement per manca de fons per mantenir-la oberta permanentment, i ocupa un espai poc atractiu de la gran urbs ucraïnesa, pròxim a les vies del tramvia. Si, de forma imaginària, la citéssim al costat de la seva homòloga d’obediència moscovita, seria una mica com col·locar una petita ermita de muntanya catalana al costat d’una església de la zona alta de Barcelona.

Els números oficials també beneficien clarament la IOU-PM, més enllà de la diferència de recursos. Controla prop de 12.000 parròquies, mentre que el seu 'alter ego' kievita no més de 5.000.

La recent decisió de Bartomeu, el patriarca universal de Constantinoble i cap visible del cristianisme oriental, de reconèixer l’“autocefàlia” de l’església adscrita al Patriarcat de Kíev, ha sigut acollida pel Govern proeuropeu d’Ucraïna com la més rellevant victòria en el pols que l’enfronta al poderós veí de l’est des del 2014, quan la revolució d’Euromaidan va propiciar l’abandonament del poder del llavors president prorús, Víktor Ianukóvitx. 

Qüestió de seguretat nacional

L’Executiu de Kíev, i en especial el seu actual president, Petró Poroixenko, consideren que la institució eclesiàstica fidel al patriarcat moscovita exerceix de corretja de transmissió de la influència del Kremlin, especialment a les regions habitades per russoparlants de l’est i del sud, i limitar el seu predicament és, segons la seva opinió, una qüestió de "seguretat nacional". Gràcies al reconeixement de Constantinoble, Ucraïna comptarà amb una església local, com els altres països d’Europea oriental, una cosa d’especial rellevància al món ortodox, que a diferència del catolicisme s’organitza al voltant d’unitats nacionals autònomes.

Jaroslava Mixenko, periodista local especialitzada en temes religiosos, enumera una infinitat d’exemples en els quals sacerdots adscrits a l’església russa han atiat, segons la seva opinió, el conflicte civil ucraïnès: "Hem sentit com des dels púlpits s’instava, durant la revolució de Maidan, a recolzar Ianukóvitx (refugiat ara a Rússia); a les zones sota control insurgent, s’han vist diaques beneint combatents i blindats".

La tensió interconfessional creix, a mesura que s’acosta el 15 de desembre, quan a la catedral de Santa Sofía, a Kíev, està convocat un concili on s’aprovarà la composició de les autoritats eclesiàstiques locals i s’elegirà un patriarca que rebrà el 'tomos' (decret) de l’autocefàlia de l’Església Ortodoxa Ucraïnesa. Emparat perl’estat d’emergència aprovatl’estat d’emergència pel Parlament, el Servei de Seguretat Ucraïnès (SBU) ha intensificat la pressió sobre les parròquies lleials a Moscou, amb registres a monestirs i domicilis de religiosos i provocant irades protestes.

Odi confessional

El metropolità Pável, abat del monestir de les Coves, a Kíev, sospitós de "discriminació" i "incitació" a l’odi confessional, ha denunciat que l’objectiu dels escorcolls és exercir "pressió política" perquè s’avingui a participar al sínode de Kíev. El Govern de Poroixenko, per contra, afirma que no hi haurà violència o pressió en el procés d’integració i espera que, "una vegada materialitzada l’autocefàlia, les parròquies lleials a Moscou vagin assimilant-se a l’església ucraïnesa, a poc a poc", respon Mixenko.

La polèmica religiosa ha posat en un compromís tot el món ortodox, ja que el Patriarcat de Kíev requereix també el vistiplau de les altres esglésies nacionals. De moment, Grècia, Bulgària i Romania han tirat pilotes fora, prometent estudiar el tema i rebutjant les pressions de Moscou, mentre que Sèrbia s’ha alineat amb l’Església russa. Per al Kremlin, ja és una qüestió d’Estat, abordada fins i tot en una recent reunió del Consell de Seguretat, presidit per Vladímir Putin, a la qual hi van assistir, entre d’altres, el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, o el director del Servei Federal de Seguretat (FSB, exKGB), Aleksandr Bórtnikov.                     

       

Notícies relacionades

¿Per què Milei ha arrasat en les eleccions legislatives a l’Argentina? Quatre claus d’una victòria sorpresa

La Xina i els Estats Units anuncien un consens comercial