Trump minimitza la influència de la Xina en Amèrica Llatina

Poques hores abans de reunir-se amb el seu col·lega Xi Jinping, elpresident dels EUA, Donald Trump, ha restat avui importància a la influència política i econòmica que la Xina té a Llatinoamèrica. Segons Trump,  Pequín té “un problema de deute” i les seves inversions en diversos països del continent“no funcionaran”. La contradicció és una de les banderes possibles del cap de la Casa Blanca. Divendres, durant la seva trobada amb Mauricio Macri, el mandatari amfitrió de la Cimera del G-20 a la capital argentina, va fer referència segons la seva portaveu Sarah Huckabee Sanders, a “l’activitat econòmica depredadora xinesa” a la regió. La guerra comercial entre els EUA i la Xina és un dels temes dominants de la cita dels líders de les economies que concentren el 80% de les inversions globals. 

En declaracions a la cadena de televisió nord-americana Voice of America, Trump va dir que està al corrent de les inversions que la Xina està fent a molts països de Llatinoamèrica i que tenen l’Argentina com una de les seves destinacions d’importància els pròxims anys. “¿Que si m’agrada? Probablement no, però també sé que és molt car per a ells”. Els últims anys, la Xina ha liderat una estratègia per augmentar la seva influència a l’Àfrica, Llatinoamèrica i l’Orient Mitjà, on busca enfortir la seva presència a través d’aliances que no són només econòmiques. Al tancament de 2017, un deute de 29,95 bilions de iuans (4,73 bilions de dòlars o 3,8 bilions d’euros), el que suposa un percentatge del 36,2 % respecte al seu PIB.

Sobre la cita que té aquest dissabte amb Xi Jinpig que pot definir el curs de la tensa relació bilateral, Trump va assenyalar: “És un amic meu i un bon home, però tenim una petita disputa. S’han aprofitat del nostre país durant molts anys i no deixaré que passi més”. No obstant va assegurar que veia “bons senyals” d’encarrilar els vincles. Les accions dels E UA van tancar a l’alça divendres amb l’esperança de poder arribar a un acord que té expectatives diferents dels seus protagonistes. Pekin espera persuadir Trump que abandoni els plans per augmentar els aranzels dels productes xinesos un 25%.

LA POSICIÓ DEL BRICS

En aquest context, i com a preludi de la cita amb Trump, Xi i altres líders del grup BRICS (Rússia, el Brasil, l’Índia i Sud-àfrica) van emetre un comunicat en què van demanar un comerç internacional obert i un enfortiment de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). “L’esperit i les normes de l’OMC van en contra de les mesures unilaterals i proteccionistes”, van dir. “Fem una crida a tots els membres perquè s’oposin a mesures inconsistents de l’OMC, mantinguin els seus compromisos assumits en l’OMC”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Els presidents d’aquest bloc es van comprometre a mantenir el multilateralisme, segons el Xina Xinhua News. El ministre rus de Desenvolupament Econòmic, Maxim Oreshkin, va destacar que bona part del document conjunt està dedicat a la qüestió del proteccionisme i “a les mesures i restriccions unilaterals que s’imposen al món”, en inequívoca al·lusió als EUA. El BRICS va declarar “per unanimitat” que això afecta “greument l’economia global” i no és “el camí que ha de prendre la comunitat mundial”.  Oreshkin va detallar que el document va ser elaborat en gran part per Rússia i la Xina.

Durant l’última reunió del BRICS al juliol, feta a Johannesburg, els seus integrants havien reconegut que “el sistema comercial multilateral afronta dificultats sense parió”. No obstant, van ressaltar “la importància de l’economia mundial transparent”. Durant la cita que van mantenir aquest divendres en un luxós hotel de Buenos Aires, el president interí del Brasil, Michel Temer, va confiar que el seu successor, l’ultradretà Jair Bolsonaro, treballarà a favor del BRICS malgrat les seves desavinences amb la Xina i el seu desig explícit d’acostament a Washington.