L'activisme contra Trump impulsa els demòcrates

Un delsesquetxos que va emetre aquest dissabte Saturday Night Live retratava diversos votants demòcrates que de paraula mostraven optimisme sobre el potencial d’una "onada blava" en les eleccions legislatives d’aquest dimarts, però els seus gestos evidenciaven grans dosis de nerviosisme. La paròdia encertava. Per a molts electors encara traumatitzats per la victòria de Donald Trump sobre Hillary Clinton el 2016, l’ansietat en vista d’aquests comicis és un fet. Tot i que els últims sondejos i dades mantenen vives les esperances que els demòcrates arrabassin als republicans el control de la Cambra Baixa i algunes governances i legislatures estatals en el que es considera àmpliament un referèndum sobre Trump, no dona ningú res per assegurat i els demòcrates breguen fins a l’últim minut cada lluita.

Són una infinitat de batalles particulars en les quals bateguen reptes del partit i també denominadors comuns. I d’aquestes cap és més transcendental que l’onada d’implicació ciutadana en la política que va despertar l’elecció de Trump. Un de cada cinc nord-americans ha participat en manifestacions o protestes des d’aquell dia i hi ha una xarxa energitzada de nous activistes progressistes motivats, sobretot, però no només, de dones. Entre els joves s’ha disparat la mobilització.

De baix a dalt

"Aquesta és la història més gran d’aquestes eleccions", van escriure en un article conjunt la sociòloga de Harvard Theda Skocpol i la professora d’Història de la Universitat de Pittsburg Lara Putnam. "El Partit Demòcrata, durant molt temps en retirada, està sent reconstruït des de baix en un ampli espectre geogràfic que hauria semblat impossible fa dos anys".

“L’autèntic Partit Demòcrata són els activistes”, ha dit també Ruben Gallego, congressista que és favorit per ser reelegit a Arizona. "Les nostres victòries aquest any no han arribat d’una figura central que dirigeixi l’atac a les polítiques de Trump. Venen de gent corrent i activistes demòcrates que són al carrer, manifestant-se en la Marxa de les Dones o participant enreunions sobre 'Obamacare'. Aquest és l’esperit que necessitem aprofitar".

Pugna a llarg termini

Com acabarà la reconstrucció del Partit Demòcrata s’ha de veure encara. L’atenció i els titulars, especialment des de la derrota de Clinton i després d’eleccions especials i primàries per a aquests comicis, els han acaparat la pugna entre un aparell demòcrata que s’ha obert una mica a l’esquerra però segueix còmode en el centre i la nova onada de polítics que impulsen un gir decididament progressista, entre ells mediàtics candidats com la novaiorquesa Alexandria Ocasio-Cortez.

Serà en aquests termes, indubtablement, com molts llegiran els resultats d’aquest dimarts, però les dades, i les variades campanyes per a aquestes eleccions, apunten que aquesta pugna és encara lluny d’estar decidida. Una anàlisi de Brookings va demostrar, per exemple, que candidats de l’‘establishment’ van guanyar un 8% més de primàries que els progressistes. Els qui van votar en aquestes primàries continuen definint-se més com moderats (32%) o "una mica progressistes" (34%) que com a "molt progressistes" (26%).

Skocpol, la sociòloga de Harvard, ha escrit que "als activistes els preocupa molt menys el debat intern sobre ideologia i estratègia i es concentren en la mobilització a favor dels demòcrates". I altres icones com Bernie Sanders, el senador que en les seves primàries contra Hillary Clinton va donar l’impuls més gran a l’onada progressista, també han demostrat que aquest dimarts hi ha prioritats.

Sanders, per exemple, ha fet campanya per dos candidats tan diferents com Andrew Gillum i Tony Evers. El primer, que aspira a convertir-se en primer governador negre de Florida, té una agenda marcadament a l’esquerra. El segon, que busca desallotjar Scott Walker a Wisconsin, és molt més moderat.

Arrels o “socialisme”

Per a molts que com Evers combaten en estats o districtes de puixança conservadora es fa impossible o desaconsellable defensar idees que sí que han entrat en altres campanyes demòcrates, com l’abolició de la ICE (l’agència que aplica les lleis d’immigració), la legalització de la marihuana o l’enduriment ferri de les lleis de control d’armes. Però és perceptible l’impuls que estan prenent en el Partit Demòcrata posicions que el tornen a arrels progressistes no tan llunyanes.

Més de la meitat de demòcrates a la Cambra Baixa i un terç en el Senat, per exemple, han recolzat legislació que ha reactivat la recerca d’una sanitat pública universal i hi ha consens creixent per intentar apujar el salari mínim federal a 15 dòlars.

Notícies relacionades

¿Per què són tan importants les eleccions d'avui als EUA?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Són propostes que Trump aprofita per denunciar els demòcrates com "radicals que busquen imposar als EUA el "socialisme com a Veneçuela”. Ho ha fet personalment i a través del seu Consell d’Assessors Econòmics a la Casa Blanca, que el mes passat va publicar un informe en el que alertava que "coincidint amb el 200 aniversari del naixement de Karl Marx, el socialisme està tornant al discurs polític americà".

Mentrestant, els demòcrates eludeixen la crítica directa al president. Al setembre, menys del 5% dels anuncis de campanya que van emetre tenien atacs a Trump. Segons alguns, es una mostra de l’"al·lèrgia al risc" dels demòcrates. Segons d’altres, no fan falta: està clar què es vota aquest dimarts.