28 febr 2020

Anar al contingut

Misteri a Itàlia

Uns operaris troben restes humanes en l'ambaixada del Vaticà a Itàlia

La policia de Roma investiga si són els d'Emanuela Orlandi, filla d'un funcionari de la Santa Seu que va desaparèixer al ser segrestada el 1983

Rossend Domènech

Dimarts cap al tard i durant una obres en una dependència de la Nunciatura vaticana a Itàlia es van trobar ossos humans. La legació diplomàtica va alertar la gendarmeria vaticana i aquesta, les autoritats italianes, perquè es fessin càrrec de la misteriosa descoberta.

El fiscal en cap de Roma, Giuseppe Pignatone, va desplaçar la policia científica al lloc, situat a la perifèria del centre de la capital italiana, i va obrir un sumari per homicidi. Les primeres investigacions s’estan dirigint a l’estudi del crani i a la determinació del sexe i l’edat del difunt o dels difunts, ja que, de moment, no se sap si els ossos pertanyen a una persona o més.

A primeres hores de la nit, Greg Burke, director de la sala de premsa vaticana, va advertir que “abans de confeccionar titulars i treure conclusions s’ha de saber el sexe de la persona i l’edat que reflecteixen els ossos”. 

L’agència de notícies Ansa, primera a donar la notícia, apunta que les restes podrien ser d’Emanuela Orlandi, la menor desapareguda el 1983 mentre a Roma s’intentava aclarir les implicacions internacionals en l’atemptat contra el papa Joan Pau II. La pista més seguida en aquell moment era la d’una operació dels serveis secrets búlgars per compte de la llavors Unió Soviètica (URSS), que s’oposava a l’enfonsament de Polònia, propiciada pels EUA i el Papa polonès.

Organització criminal

Una altra pista seguida va ser l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), o banc del Papa, dirigit per l’arquebisbe Paul Marcinkus, que al seu torn era soci de Roberto Calvi, recent descobert penjat en un pont del Tàmesi a Londres. Marcinkus i Calvi havien “escalat” el Banco Ambrosiano, considerat com un institut catòlic, adquirint-ne il·legalment –per estatut estava prohibit– el 15% de les accions.

En aquelles dates es va interpretar que el segrest de la noia podia estar relacionat també amb un xantatge contra el Vaticà  de la Cosa Nostra, la màfia de Sicília, amb els diners de la qual especulava Calvi. Presumptament aquesta organització criminal volia recuperar els capitals entregats a Calvi per “escalar” el Banco Ambrosiano.

En l’horitzó hi havia, també, la guerra de les Malvines entre l’Argentina i la Gran Bretanya, ja que segons algunes fonts fiables, Calvi havia comprat míssils del tipus Exocet per a l’armada de Buenos Aires, amb els quals van enfonsar una fragata britànica.

Les investigacions sobre la desaparició de la noia, que va ser a les set del vespre del 22 de juny del 1983, quan sortia d’una escola de música i algú conegut la va convidar a pujar a una cotxe per acompanyar-la a casa, s’han tancat ja dues vegades, sense trobar cap pista fiable. El seu germà Pietro va demanar personalment al papa Francesc, acabat d’elegir, que ajudés la família d’Emanuela, que obstinadament ha exigit justícia per aclarir el misteri. “Faré el que pugui”, sembla que li va respondre.

Pistes tancades

La primera investigació es va tancar sense resoldre el cas el juliol del 1997, però el juny del 2008 la companya d’Enrico De Pedis, Sabrina Minardi, va revelar que la noia havia sigut segrestada per la “banda de la Magliana [un barri de Roma]”, de la qual De Pedis era un cap. Però les investigacions no van donar cap resultat.

Malgrat tractar-se d’un criminal, De Pedis havia sigut enterrat a la basílica de Sant’Apollinare, en ple centre de Roma i a prop de l’escola de música de la qual va sortir Emanuela per última vegada.  Les investigacions van permetre descobrir ossos humans en una cripta del temple, però no s’ha sabut mai si eren actuals o antics. De manera que les pistes van tornar a tancar-se.

Inesperadament el novembre passat Pietro, germà de la desapareguda, va presentar una nova denúncia, però aquesta vegada directament als tribunals del Vaticà. “Saber la veritat i obtenir justícia és un dret sacrosant, no hi renunciarem mai”, ha dit Pietro.