L'ultradretà Jair Bolsonaro guanya les presidencials al Brasil.

 "Junts canviarem el destí. Sabem on volem anar". Al costat de la futura primera dama, Michelle, amb qui es va casar en una cerimònia evangelista, Jair Messias Bolsonaro va parlar al Brasil diumenge a la nit com a president electe. Després obtenir el 55,4% dels vots, contra el 44,58% de Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), va prometre un “Govern decent”, basat en la Constitució, per aconseguir la “pau i la prosperitat”, defensar “la propietat”, preservar la família, “els seus valors” i acabar amb les “ideologies”. Agafat de la mà del pastor evangelista Magno Malta, el“mite”,com el van cridar els seus simpatitzants, va agrair-ho a Déu i li va demanar “saviesa”. Malta va iniciar una oració en la qual la gratitud es va barrejar amb el veritable programa polític: "Senyor, han sigut anys de lluita, demanant protecció," va dir el també exsenador i cantant, conegut per les seves picardies en l’activitat pública.  El candidat del minúscul Partit Social Liberal (PSL), va dir, que ha pogut "arrencar els tentacles de l’esquerra". Als afores de casa seva, ubicada a l’acomodat barri carioca de Tijuca, una multitud va celebrar el triomf, com ho van fer també a les platges de Copacabana i en nombroses ciutats del país. 

Trenta-tres anys després de la normalització democràtica, la majoria dels brasilers van elegir que dos militars condueixin el seu futur: Bolsonaro, capità retirat, i el general Hamilton Mourão. Des del 1955 que un dirigent d’extrema dreta no es presentava en unes presidencials. Plínio Salgado va quedar aquella vegada en quart lloc en la contesa que va consagrar vencedor Juscelino Kubitschek, el gran modernitzador del país. Amb el recolzament de la Itàlia mussoliniana, Salgado havia fundat als anys trenta l’Acció Integrista, amb les seves “camises verdes” i les faccions paramilitars.  Han passat 73 anys perquè Bolsonaro arribés molt més lluny que l’antic feixista: fins alPalau Planalto.

Bolsonaro havia votat a l’Escola Municipal Rosa da Fonseca, a la Vila Militar, ubicada a la zona nord de la ciutat, amb una posada en escena que prefigurava els resultats. Des de terra i aire el van custodiar com si ja es tractés d’un cap d’estat. Davant de les càmeres va deixar veure que tenia una armilla antibales que el protegiria d’un eventual nou atemptat. Imatges guerreres, mems iracunds o racistes, una àrdua activitat a Facebook, on té més de vuit milions de seguidors, i l’ús intensiu de les‘fake news’el van portar fins a la segona volta com a favorit.  Elsevangèlics, en les seves dues principals faccions, són els altres guanyadors de la contesa. Des dels púlpits i la televisió, mentre recomanaven beure "aigua consagrada", lloar una força omnipotent, però pietosa, o adquirir sense cost un joc de claus que obre les portes de la vida, l’èxit financer i amorós, els "bispos" (bisbes) van demanar amb sigil o obertament als seus més de 40 milions de feligresos elegir el líder del PSL.

El miracle que no va arribar

Notícies relacionades

Les 10 frases més salvatges de Jair Bolsonaro

Jair Bolsonaro, l'home que desafia la democràcia

Haddad va fer una crida a resistir amb "coratge". Havia retallat avantatges. D’haver començat la campanya tan sols 15 dies abans, la història, s’ha dit, podria haver sigut una altra. Aquesta demora es va deure al fet que Luiz Inácio Lula da Silva, pres en una presó de Curitiba i candidat natural del PT, va lluitar fins a l’últim moment pel seu dret a participar en els comicis. A última hora li van donar els seus vots cantants, ‘youtubers’ i personatges que van considerar, primer de tot, la necessitat d’impedir l’ascens al poder de la ultradreta. No n’hi va haver prou. Tereza Crunivel, columnista de 'Jornal do Brasil’, va afirmar que en un país“amb més amor a la democràcia”,l’amenaça de Bolsonaro hauria generat una àmplia coalició per frenar-lo. Però als líders del camp democràtic els va faltar “grandesa” per donar la mà a l’adversari d’ahir. Ciro Gomes i Fernando Henrique Cardoso “no són els únics que seran recordats per l’omissió si ve el pitjor”.

La por dels derrotats

Bolsonaro és una moneda de dues cares de difícil conciliació: d’una banda, la vocació autòcrata, sostinguda pels que demanen la pena de mort, portar armes, sancionar amb treballs forçats els opositors i, primer de tot, lliurar una guerra de veritat contra el narcotràfic i la delinqüència. Alhora, va anunciar, s’acosta una dràstica política d’ajustament i privatitzacions.  “S’ha d’aprofitar la lluna de mel”, va dir el seu segon, el general Mourão.  En aquest Brasil de sentiments tan polaritzats, el llibre ‘¿Cómo la democracia llega a su fin?’, de l’anglès David Runciman, s’ha convertit en lectura gairebé obligada dels que no tenen cap esperança. L’assassinat la vigília d’un jove que simpatitzava per Haddad a la ciutat de Pacajus va ser percebut com un auguri tenebrós.  “Els negres, homosexuals, pensionistes, actors i artistes, sense terra i sense sostre, petits assalariats, indígenes, mitjans de premsa i periodistes, favelats [habitants de les barraques] exposats a tirotejos, ambientalistes: són molts amb motius per sentir-se amenaçats per Bolsonaro”, va assenyalar Janio de Freitas a les pàgines del diari paulista ‘Folha’.