Anar al contingut

CRISI MIGRATÒRIA A OCEANIA

L'infern perdut de Nauru

El país acull prop de 900 refugiats, entre ells 115 nens, als quals Austràlia no vol concedir el dret d'asil

La majoria dels sol·licitants fa cinc anys que estan en camps d'internament que han sigut denunciats per Metges sense Fronteres

L'infern perdut de Nauru

Nauru és un petit país insular situat al nord-est d’Austràlia. Hi viuen prop de 900 refugiats als quals Canberra ha negat l’entrada, entre ells 115 nens. Les dures polítiques migratòries del país intenten frenar l’arribada d’embarcacions de sol·licitants d’asil, que venen sobretot des d’Indonèsia. La majoria dels refugiats presents en aquest camp d’internament venen de Somàlia, l’Afganistan i Síria. Per a molts d’ells no hi ha un futur fora d’aquestes instal·lacions. La vida en aquests campaments no és fàcil, ja que les condicions no són bones. Si bé és possible entrar i sortir lliurement del lloc, Nauru és una illa de tan sols 21 quilòmetres quadrats on pràcticament no hi ha res a fer. 

Problemes psicològics

Metges sense Fronteres denuncia que les condicions de vida són molt dolentes per als refugiats i apressa la seva necessitat d’atenció psicològica i psiquiàtrica. La seva situació mental empitjora amb el pas del temps, i bona part dels refugiats fa almenys cinc anys que hi són.  Els metges que hi ha estan desbordats i destaquen els problemes que tenen els nens que viuen allà.

Alguns hi són des de ben petits i el nombre d’intents de suïcidi entre ells és preocupant. Louise Newman, exassessora del govern australià sobre salut mental de cercadors d’asil, afirma que s’han començat a veure "conductes suïcides en nens de tan sols vuit i deu anys". Aquesta tendència també es pot veure en altres campaments de refugiats, com el de Moria, a l’illa grega de Lesbos. Els afectats per aquesta malaltia psíquica també tendeixen a l’automutilació. L’estrès, l’insomni, l’amuntegament de les tendes i els abusos físics i sexuals són alguns dels problemes que castiguen els nens del campament. Tots els nens atesos per Metges sense Fronteres tenen algun tipus de problema de salut mental.

Un altre problema que apressa els infants és l’anomenada síndrome de resignació.  Els primers casos coneguts van ser sol·licitants d’asil a Suècia.  Aquells que el pateixen comencen a deixar de fer allò que els solia agradar, com pintar i jugar a futbol, i progressivament es veuen incapaços de menjar, beure o anar al lavabo. En els pitjors casos, el cos fins i tot deixa de funcionar. Pot ser letal sense tractament. Té una cura difícil, necessita cures pediàtriques específiques.

Sanatori mental del camp de refugiats de Nauru / AP

Metges sense Fronteres ha sol·licitat el tancament immediat d’aquestes instal·lacions, però de moment els que s’han vist obligats a abandonar el país són ells, i han hagut de deixar els refugiats sense assistència psicòlogica.  El govern de Nauru els va demanar que se n’anessin el diumenge 7 d’octubre. El pediatre australià Paul Baert reclama al Primer Ministre australià en una entrevista amb 'The Guardian' que no pot continuar girant l’esquena a un problema. Es fa la pregunta: "¿És necessària una mort perquè canviïn les coses?". 

Dures restriccions

Austràlia té una legislació dura amb les sol·licituds d’asil. La coneguda "Solució del Pacífic" estableix que els sol·licitants d’asil al seu país s’han de traslladar a centres de detenció, alguns d’ells en altres països. El 2001, després d’un increment del nombre d’arribades de refugiats, es va estudiar la possibilitat d’enviar algunes d’aquestes persones a altres països de la regió. Després de sondejar diferents nacions veïnes, les úniques amb les quals es va arribar a un acord van ser Nauru i Papua Nova Guinea . Aquesta política, amb una breu interrupció en campanya electoral, ha estat funcionat des d’aleshores. 

Australians protesten contra la deportació de refugiats el 2017 / Getty images

El 2014 es va fer una campanya governamental agressiva amb el lema ‘No aconseguireu que Austràlia sigui la vostra llar’ per impulsar l’operació Fronteres Sobiranes, una iniciativa que suposa que qualsevol immigrant que arribi a Austràlia no trepitjarà territori nacional. Se l’endurà a aigües australianes o a un camp situat fora del país perquè hi pugui sol·licitar asil. Aquesta política va ser denunciada al Tribunal Penal Internacional per un diputat independent australià. 

L’existència d’aquest centre a l’illa suposa un gran ingrés per a Nauru. Aquest país viu en una situació complicada, ja que no té gairebé recursos naturals o activitats econòmiques. Amb tan sols 11.000 habitants, la seva font d’ingressos més gran era la venda de fosfats, pràcticament esgotats en l’actualitat. Aquesta activitat ha deixat l’illa sense vegetació i plena d’irregularitats, cosa que dificulta l’agricultura i altres activitats.