Els joves de Macedònia, entre la decepció i l'èxode

Quan es fa fosc, Dukagjin Ismaili i Elvir Rechi s’endinsen amb pas ferm cap a Carsija, el vell barri turc de la capital macedònia. No tenen gaire res més a fer. Tots dos estan a l’atur. Elvir, de 34 anys i llicenciat en Tecnologies de la Informació, és el que fa més temps que no treballa dos anys. D’aquí unes setmanes, després del referèndum d’aquest diumenge sobre el nom del seu país, emigrarà a Alemanya. El seu desig de sentir-se un ciutadà europeu és tan palpable com la seva falta de confiança en el seu país. “Vivim en un país que ha sigut aïllat i abandonat a la seva sort”, es queixa Elvir. “Votaré que sí en el referèndum, perquè vull que el meu país sigui part de la Unió Europea, tot i que per a mi sigui massa tard”, diu. 

La falta de meritocràcia, el difícil accés al món laboral si un no està afiliat a un partit polític, la corrupció i la desigualtat socioeconòmica són alguns dels problemes més citats per molts joves que viuen a Macedònia, en particular entre la comunitat albanesa (25%). Un sentir allunyat del de les velles generacions, encara centrades en les diferències culturals i lingüístiques de les comunitats que habiten en el país. “Per això la majoria dels joves dona suport al referèndum, mentre que la gent gran hi és menys propensa”, diu el politòleg Marko Trosanovski.

“La bretxa generacional existeix a Macedònia. ¿A nosaltres de què ens serveix que ens parlin de nacionalisme? Els joves a Macedònia necessitem llocs de treball, oportunitats, equitat”. Dukagjin, de 30 anys, amb dos fills i mantingut per la seva dona –una empleada pública–, coneix de prop aquesta frustració. Com Elvir, es considera fill d’una generació decebuda. Aquella que va perdre la seva oportunitat quan el 2009 van ser congelades les negociacions per a l’ingrés de Macedònia a la UE. 

Emigració de 100.000 joves

Els indicadors li donen la raó. Malgrat que la seva separació de Iugoslàvia (1991) fos menys cruenta que la d’altres antics membres, Macedònia no ha sigut cap paradís per als joves, molts dels quals –100.000, segons algunes estimacions– han emigrat en l’última dècada a la recerca de millors destinacions. Un èxode forçós per fugir d’un país en el qual el PIB per càpita va ser de 5.442 dòlars (4.670 euros) el 2017, un dels més baixos de la regió, i l’atur juvenil colpeja el 47% de la població, segons el Banc Mundial. Això, en paral·lel que l’educació és un altre problema, com ha evidenciat l’últim informe PISA (2015), en el qual el país va quedar al lloc 61è dels 69 països de l’OCDE que van participar de l’estudi. 

Notícies relacionades

L'hora de Macedònia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Potser per això que a la campanya de recolzament al referèndum s’ha afegit gent com Merita Musovska, una estudiant de Logoteràpia de 23 anys que encara no ha perdut l’esperança. “Sé que entrar a la UE serà difícil però només si el procés es posés en marxa ens beneficiaríem immediatament pels controls que ens farien les autoritats europees”, afirma Merita a l’aclarir que, malgrat la seva pertinença a la comunitat albanesa, no vol que se la identifiqui pel seu origen. 

Samuel Žbogar, el delegat de la UE a Skopje, admet que el risc d’una nova decepció existeix, tot i que aquesta no és la voluntat de l’actual administració sortint a Brussel·les. “És necessari que aquest país sigui estable, també per evitar moviments massius de persones que emigren”, diu adreçant-se directament als qui s’oposen a la integració de nous països a la UE. “Els hem perdut el 2009 i no volem que torni a passar”, conclou.