Gaza: la terra de la desesperança

La família Al Siam viu en un pis lúgubre d’un edifici humil en el camp de refugiats d’Al-Shati (la platja, en àrab), a la ciutat de Gaza. Per les finestres entra una llum somorta, però les parets estan il·luminades pel color de diversos quadres. Els ha pintat Mohannad, de 22 anys, el segon de cinc germans.

Mai va estudiar pintura, ni tan sols va acabar l’escola secundària, però als 6 anys mostrava ja una gran destresa dibuixant i va anar perfeccionant la seva tècnica de forma autodidacta. La casa és plena de retrats a llapis i carbonet, olis i aquarel·les.

El seu talent és l’única font d’ingressos de la família. Mohannad fa classes de dibuix esporàdicament. El poc que guanya no li arriba per alimentar la família, que viu de l’assistència de l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

Gairebé 1,3 milions de persones a Gaza són refugiades i la seva educació, salut i en molts casos, alimentació, depenen de l’

UNRWA. Mohannad volia estudiar a la universitat, però no va poder perquè els seus pares només tenien diners per pagar els estudis del primer fill. Ara somia instal·lar-se a Europa per formar-se com a artista perquè a Gaza “no hi ha futur”, afirma.

Atur del 48%

L’atur a la franja, on viuen 1,9 milions de persones, és del 48%, però entre els joves de 18 a 29 anys supera el 72%, segons dades de l’Oficina d’Estadístiques de la franja. La població és jove, el 71,5% té menys de 30 anys, i milers de noies i nois omplen les aules de les universitats, encara sabent que quan surtin no trobaran feina.

”Els joves que estudien són els que pateixen un grau de frustració més gran, perquè tenen una carrera però no poden treballar”, afirma la psicòloga Zahia Elkara, del Programa de Salut Mental de la Comunitat de Gaza (PSMCD). En els últims anys, segons Elkara, ha augmentat el nombre de joves addictes a drogues com el tramadol, un medicament opiaci.

La vida a Gaza, un dels llocs amb més densitat de població del món, és asfixiant. Israel va imposar un bloqueig sobre la franja per terra, mar i aire el 2007, després que el moviment islamista Hamàs prengués el poder després d’uns enfrontaments amb Fatá que van costar 118 vides i 600 ferits. Hamàs havia guanyat les eleccions del 2006 però Israel i la comunitat internacional no li van permetre governar.

Tres ofensives israelianes

Gaza ha sigut un lloc hermètic durant anys. Al bloqueig israelià s’hi va sumar el tancament gairebé permanent de la frontera amb Egipte, que des de fa uns mesos funciona amb una mica de regularitat, només per als que puguin pagar-se la sortida. 

En onze anys, Israel ha llançat tres ofensives militars a Gaza (2008-2009, 2012 i 2014) que han provocat milers de morts, la majoria civils, i desenes de milers de ferits. Més de 18.000 vivendes van quedar destruïdes fa quatre anys i encara hi ha famílies desplaçades i edificis sense reconstruir.

Las cases, noves o antigues, només disposen d’electricitat quatre hores al dia. A moltes no els arriba l’aigua diàriament i la que reben no és potable. El 97% de l’aigua corrent a la franja està contaminada i la gent ha de comprar-la embotellada, el que suposa una despesa important per a les famílies.“Tinc

la sensació que m’han robat la joventut. Israel ens té atrapats en una presó i Hamàs ens oprimeix i reprimeix. Per això la gent no tem a la mort”, assenyala una jove de Gaza que prefereix no donar el seu nom.

Augment dels suïcidis

“En els últims quatre anys hi ha hagut molts intents de suïcidi, calculem que entre 400 i 500 d’anuals. El 2018 ja s’han tret la vida 17 o 18 persones. La situació és alarmant perquè abans no hi havia suïcidis aquí, són una mostra de la indignació, la frustració i l’estrès de la gent”, alerta el director del PSMCG, Yaser M. Abu-Yamei.

Aquestes tres paraules van portar a Ahmad Abdala, fuster de 32 anys i pare de cinc fills, a intentar treure’s la vida. El 2007, Ahmad treballava en una fàbrica de l’àrea industrial de Karni. Les coses li anaven bé, es va casar i va demanar diners prestats per comprar un pis.

Amb el bloqueig israelià, la fàbrica va començar a tenir pèrdues i va tancar. “Els que m’havien deixat diners per al pis me’ls van reclamar, també ho necessitaven. Llavors vaig començar a tenir trastorns mentals”, explica Ahmad, que viu en el camp de refugiats de Yabalia, al nord de Gaza. 

Per intentar subsistir, va instal·lar una parada de llaminadures davant un centre de salut, però la policia li va ordenar traslladar-lo a un altre carrer el 23 de juliol passat. Ahmad s’hi va negar perquè el lloc alternatiu era menys freqüentat i això perjudicava les vendes.“

Vaig perdre el cap”, recorda. Va destrossar la parada, va agafar un bidó de gasolina d’un mecànic, es va llançar un raig per sobre i es va calar foc. Li va salvar la vida la ràpida reacció d’un venedor que el va cobrir amb una manta, però va patir cremades al 30% del cos.“Est

ava desesperat, no veia sentit a la vida”, confessa Ahmad, que s’ha sotmès ja a tres operacions i té els dos braços embenats. Argumenta que no tem la mort perquè no hi té “res a perdre”. 

Protestes pel retorn a Palestina

El mateix pensen centenars de persones que s’han manifestat des del 30 de març en els límits entre Gaza i Israel en la Gran Marxa del Retorn per demanar que els refugiats palestins tornin a les seves terres.

“Vaig anar a protestar pel retorn a Palestina i per la decisió de (Donald) Trump de traslladar l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem”, comenta Ibrahim, de 38 anys. Després de resultar ferit de bala per soldats israelians en una manifestació van haver d’amputar-li la cama esquerra. 

Cada tres dies té rehabilitació en el Centre de Membres Artificials i Pòlio de Gaza, on es fabriquen pròtesi de cames i braços. En un parell de mesos se li hauran tancat les ferides i podran posar-li una pròtesi fabricada al centre.

Tot i que les protestes li van costar una cama i va haver d’abandonar el seu treball de xef en un restaurant, Ibrahim assegura que tornarà a manifestar-se quan pugui caminar amb la seva pròtesi. 

“Crec que el meu sacrifici i el de molts d’altres ens tornarà els drets, protestem per acabar amb el bloqueig”, assenyala aquest pare de tres fills els ingressos dels quals es limiten ara a una ajuda de 200 o 300 shekels que li ofereix una oenagé local.

Discapacitats per a tota la vida

En les protestes a la frontera de Gaza les forces israelianes han matat 173 palestins i n’han ferit gairebé 18.000, segons dades de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA). 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Diverses oenagés van denunciar que les ferides que tractaven els seus equips mèdics presentaven una severitat fora de l’habitual i que centenars de persones, especialment homes d’entre 20 i 30 anys, patiran discapacitats tota la vida.

El centre de membres artificials està atenent més casos d’amputació des que van començar les protestes, segons constata el seu director, Amani a l’Hadad.