Suu Kyi justifica l'empresonament dels periodistes que investigaven la matança de rohingyes

Els seus 15 anys d’arrest domiciliari i silenci forçós semblen molt llunyans. Aung San Suu Kyi, nobel de la Pau i antiga lluitadora per la llibertat d’expressió, ha defensat l’empresonament dels dos periodistes que van denunciar les matances sobre rohingyes. Wa Lone i Kyaw Soee Oo, birmans i treballadors de l’agència Reuters, van ser condemnats la setmana passada a set anys de presó per revelar secrets d’Estat en aplicació d’una antiquada llei colonial.

La presidenta ‘de facto’ de Myanmar ha negat que fossin empresonats per ser periodistes sinó per vulnerar la llei i ha defensat que el seu cas no té relació amb la llibertat d’expressió. Els condemnats, ha afegit, tenen "el dret d’apel·lar i assenyalar per què la sentència és errònia". "Em pregunto si la gent s’ha llegit realment la sentència", ha dit amb referència al cor condemnatori global.

La seva defensa aferrissada de Birmània com un país regit per l’imperi de la llei ha sigut contestada ràpidament per l’organització Human Rights Watch. "Ella no entén que l’imperi de la llei significa el respecte a les proves presentades en judici, les accions basades en lleis clares i proporcionals i la independència dels òrgans judicials del Govern i les forces de seguretat. El judici als periodistes de Reuters va suspendre en totes aquestes qüestions”, ha assenyalat el vicepresident de l’organització. L’ONU havia lamentat aquesta setmana la fustigació creixent als periodistes en aquest país.

Desprestigi

El judici ha sigut globalment menyspreat com una farsa. L’arrest  al desembre suggereix una emboscada: la policia es va reunir amb els periodistes en un restaurant per donar-los uns documents presumptament sensibles i els va detenir minuts després.  La sentència va ignorar proves que afavorien els acusats i el tribunal va enviar a la presó un policia que va confessar haver rebut ordres per parar-los la trampa.

Suu Kyi ha parlat per primera vegada del procés aquest dijous en un fòrum econòmic a Hanoi (Vietnam). També ha considerat que "la situació es podria haver gestionat de forma diferent" amb referència a la repressió dels rohingyes  a l’estat de Rakhine. No sembla una disculpa contundent per al que l’ONU va qualificar recentment de genocidi. L’informe amuntegava proves contra l’Exèrcit i recomanava portar davant la justícia mitja dotzena d’alts càrrecs militars per assassinats, violacions i cremes de poblats. També lamentava el passotisme de Suu Kyi.

Un atac de l’Exèrcit de Salvació Rohingya Arakan a una trentena de comissaries que va deixar un centenar de morts havia catalitzat la repressió. La resposta de l’Exèrcit va deixar uns 10.000 morts, segons una estimació "conservadora" de l’ONU, i va empènyer la diàspora a 700.000 rohingyes.  Suu Kyi ha dilapidat en els seus anys en el poder la seva reputació com a icona democràtica però continua sent molt valorada al seu país.