Les flames han devorat el Museu Nacional de Rio de Janeiro

“Avui és un dia tràgic per al Brasil, un dia trist per a tots els brasilers”, ha dit el president interí Michel Temer quan les flames del Museu Nacional encara no s’havien extingit del tot a Rio de Janeiro. Temer, poc afecte a la cultura, un dels blancs dels últims mesos de les seves retallades pressupostàries, va reconèixer que les pèrdues provocades per l’incendi eren “incalculables”.  El Museu Nacional devia el seu prestigi al món a un tresor de proporcions. Guardava l’esquelet més antic del continent, el d’una dona que havia mort fa més de 12.000 anys a la regió que seria Minas Gerais. La van trobar el 1974.

Tot just a les sis del matí de dilluns els bombers van poder controlar el foc. Aleshores, l’inventari era devastador. L’únic consol que trobaven les autoritats tenia a veure amb l’absència de víctimes i allò que va poder salvar-se de la devastació. Se’l considerava la institució científica i cultural més antiga del país. El seu origen es remunta a temps colonials. El rei portuguès Joan VI va impulsar-ne la creació el 1818, i des d’aleshores guardava 20 milions de peces, entre mòmies egípcies, que van arribar al territori imperial per la vel·leïtat col·leccionista de l’emperador Pere I, fins al principal patrimoni de les cultures originàries. Visitar el Museu Nacional era gairebé un imperatiu dels turistes que arriben a aquesta “ciutat meravellosa” envoltada de cendres diumenge a la nit.

Tot va començar diumenge a la tarda, tot just es van tancar les portes. Les autoritats encara no es posaven d’acord sobre l’origen precís del foc. Però el que va sortir a llum immediatament eren els enormes problemes estructurals i financers que envoltaven el Museu Nacional. Al punt de l’absurd. El comandant del cos de Bombers, Roberto Robadey Costa Junior, va reconèixer que quan van arribar fins al lloc que alguna vegada va allotjar la casa reial portuguesa, no van poder utilitzar els seus recursos hidrants per apagar el foc. “No funcionaven”.

POLÈMIC BICENTENARI

A 200 anys de la seva creació, la reserva antropològica més gran de l’Amèrica Llatina oscil·lava, segons ‘Folha de São Paulo’, entre la “grandiositat i la decadència”. Al museu li faltaven diners i ni tan sols el seu bicentenari, commemorat mòdicament el juny passat, va aconseguir atreure’n. No rebia les partides necessàries per al seu funcionament integral (uns 100 milions d’euros). El Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social (BNDES) havia firmat un contracte de finançament per recolzar la restauració de l’edifici. Les partides encara no havien arribat.

Un terç dels seus espais estaven tancats en el marc dels festejos del bicentenari. Les col·leccions no podien exhibir-se. “La decadència física del predi era visible per als visitants”, ha assenyalat ‘Folha’. La vaga que van portar endavant aquest any durant 10 dies els encarregats de la neteja a causa dels retards en el pagament dels seus salaris havia posat en escena fins a quin punt arribaven els problemes de diners. El museu va quedar atrapat a les xarxes de l’ajustament. Adscrit a l’òrbita de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), va patir la mateixa poda econòmica que aquesta alta casa d’estudis.

“Perd el Brasil i perd el món”, s’ha lamentat la Fundació Roberto Marinho. Segons el diari ‘O Globo’, amb els primers rajos de sol es va poder tenir una dimensió més precisa de la destrucció del museu. Els habitants de San Cristóbal van ser els primers a percebre-ho. “Ha sigut com una pel·lícula de terror”,han dit a la premsa carioca. “Una catàstrofe insuportable: 200 anys de memòria”, ha afirmat Luiz Fernado Dias Duarte, subdirector del Museu Nacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

DEMANDES DE DIMISSIÓ

A les xarxes socials van créixer les demandes de dimissió del ministre de Cultura, Sergio Sá Leitão. “Una tragèdia immensa”, ha dit el funcionari, que dissabte passat s’havia negat a parlar amb ‘Jornal do Brasil’ sobre la crisi que afecta tots els museus del Brasil. Callava perquè sabia bé el que estava passant. D’acord amb la mateixa publicació, ja havia alertat el Govern sobre la necessitat de protegir millor el patrimoni nacional. “Lamentablement no ha sigut suficient, i avui la cultura i el país estan de dol”, ha dit el ministre. “S’han perdut 200 anys de feina i coneixement”, ha dit Temer, que no podrà evitar el cost polític del desastre.  “¿Com explicarem en el futur que vam deixar convertir el museu en cendra?”, s’ha preguntat astorada ‘Folha’.  En una columna d’‘O Globo’, Bernardo Franco va ser més emfàtic: “La tragèdia del museu és el suïcidi del país”.