CONTROVÈRSIA POLÍTICA A FRANÇA

La dimissió del ministre d'Ecologia obre una crisi en el Govern de Macron

La renúncia de Nicolas Hulot per un cúmul de desacords amb l'Executiu evidencia el fracàs de la política mediambiental del president francès

zentauroepp44803362 files  in this file photo taken on august 22  2018 french mi180828094306

zentauroepp44803362 files in this file photo taken on august 22 2018 french mi180828094306 / BERTRAND GUAY

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Un cúmul de decepcions ha portat el titular francès de Transició ecològica i solidària, Nicolas Hulot, a abandonar el Govern. Amb la seva dimissió, anunciada aquest dimarts per sorpresa sense prevenir ni tan sols Emmanuel Macron, el president perd el ministre més popular de l’Executiu i la cara visible d’una política mediambiental que ara queda en dubte.

Tot i que la seva decisió no ha sigut realment una sorpresa perquè feia mesos que la meditava, la sortida d’Hulot obre una crisi política que l’oposició interpreta ja com el primer símptoma de la descomposició del macronisme.

“No vull mentir-me més”, ha admès Hulot als micròfons de France Inter després de fer un negre balanç dels quinze mesos que ha passat al capdavant d’un Ministeri en el qual ha hagut d’empassar-se molts gripaus i admetre la seva impotència en nombroses ocasions. Hulot ha perdut la majoria de les batalles que l’han enfrontat als seus col·legues d’Economia i Agricultura.

Es va veure obligat a abandonar el calendari heretat de reduir a la meitat el component nuclear del 'mix energètic’ francès el 2025, malgrat que Macron va prometre mantenir-lo.  Hulot va cedir també en la qüestió dels alteradors endocrins presents en productes quotidians permetent que França votés a Brussel·les a favor d’una regulació més favorable a la indústria que al consumidor.

Va haver d’afrontar un duel al Consell de Ministres per rebaixar de quatre a tres anys la prohibició de comercialitzar el glifosat, el pesticida considerat potencialment cancerigen per l’OMS i no va aconseguir tòrcer el braç del seu col·lega d’Agricultura per eliminar l’ús dels neonicotinoides que delmen la població d’abelles. La seva única victòria va ser empènyer el Govern a abandonar la construcció del polèmic aeroport de Notre Dame des Landes, a prop de Nantes.

La gota que ha fet vessar el got

La seva sortida de l’Executiu era un rum-rum permanent des de fa mesos, però la gota que ha fet vessar el got ha sigut la reunió amb els responsables de les associacions de caçadors celebrada aquest dilluns a l’Elisi. En aquesta trobada, Macron va donar el vistiplau per rebaixar de 400 a 200 euros el preu dels permisos de caça, però va ser sobretot la presència del lobbista Thierry Coste, que no estava anunciada, el que va provocar el malestar del ministre.

“És simptomàtica la presència de lobbistes en els cercles del poder. És un problema de democràcia. ¿Qui té el poder? ¿Qui governa?”, ha declarat Hulot després de remarcar que la seva decisió no obeeix a una divergència sobre la reforma del sector de la caça, sinó a una “acumulació de decepcions”. “És sobretot que ja no hi crec”, ha afegit.

“No vull crear la il·lusió que la meva presència en el Govern significa que estem a l’altura dels reptes i, per tant, prenc la decisió de deixar el Govern avui”, ha dit a l’emissora de ràdio amb la veu entretallada i a punt de llàgrima.

El primer ministre, Edouard Philippe, ha agraït la seva “important” tasca a l’Executiu i ha anunciat que en els propers dies proposarà al president diversos candidats per substituir-lo. Macron, que està de viatge oficial a Copenhaguen, farà una breu declaració a primera hora de la tarda. El successor d’Hulot no serà nomenat fins que torni a París, i ara el dubte és si la crisi oberta per la seva dimissió portarà una remodelació més àmplia.

El ministre dimissionari no havia comunicat la seva decisió ni a Macron ni a Philippe, sens dubte per evitar que el dissuadissin com en ocasions anteriors. El president ja va haver d’anar a totes per convèncer Hulot d’integrar el seu equip de Govern, una cosa que no va aconseguir François Hollande que va intentar sense èxit fitxar aquest antic presentador televisiu de programes mediambientals molt popular entre els francesos.

Vot de censura

La dimissió ha provocat una allau de reaccions en l’àmbit polític i en les associacions ecologistes, que han saludat l’honestedat d’Hulot i han lamentat el fracàs de la política de Macron, que no ha fet d’aquest assumpte la prioritat del seu mandat i no sembla disposat a canviar el model econòmic per ajustar-lo als reptes del planeta.

Notícies relacionades

 “En vista del gran perill per a l’home, el Govern d’Emmanuel Macron és el problema i no la solució”, ha declarat el president de Greenpeace França, Jean François Julliard.

El líder de la França Insubmisa, Jean Luc Mélenchon, considera el pas d’Hulot com un “vot de censura” contra el president i un senyal de “descomposició” del macronisme, una idea que també ha suggerit el partit de Marine Le Pen. Pel secretari general dels socialistes francesos, Olivier Faure, Hulot parla d’“una traïció”. “La del poder que ha abandonat tota referència al progressisme i l’ecologia”.