Ser dona al Nepal: Repudiades durant la menstruació

Al far west del Nepal, la zona més rural d’aquest país asiàtic, una antiga tradició considera impures les nenes i dones quan tenen la regla. Coneguda com a chhaupadi (en nepalès, chhau significa menstruació i padi, dona), aquesta pràctica cultural estableix que, durant els 5 o 7 dies de la menstruació, tenen prohibit entrar a la llar familiar, i han de quedar-se i dormir en cabanes de fang, de vegades compartides amb animals.

Tampoc poden tocar elshomes, ni prendre lactis, carn o verdura, els està prohibit travessar rius o ponts i algunes pateixen restriccions per assistir a l’escola. En algunes zones, aquesta pràctica també s’aplica a dones que acaben de donar a llum, i han de quedar-se a la cabana durant 7 dies si el nadó és nen, i 10 quan és nena.

De nit, en ocasions són violades (algunes en grup) pels pocs homes que no han emigrat al’Índia  per treballar (en són el 90%). Les violacions sovint són ocultades per les mateixes famílies, ja que una dona violada no pot aspirar a casar-se.

Nova normativa

Algunes moren per les picades de serps o asfixiades pel fum de les fogueres. Oficialment perden la vida entre 4 i 5 dones a l’any pelchhaupadi, però les mateixes autoritats nepaleses admeten que poden ser moltes més, perquè en ocasions hi ha famílies que ho amaguen.

Fa tot just un mes, una noia de 18 anys va morir per la picada d’una serp. Per ocultar-ho, la família la va enterrar (pràctica no usual a l’Índia, on s’incinera els difunts), però les autoritats ho van esbrinar i van exhumar el cadàver per practicar-li l’autòpsia.

Algunes oenagés han destruït diverses cabanes per acabar amb aquesta pràctica. No obstant, això ha suposat que aquestes nenes i dones s’hagin de buscar la vida per dormir fora de casa. Membres del’organització humanitària Be Artsy van comprovar recentment que una adolescent de 17 anys havia estat dormint en un cistell de vímet.

Les autoritats nepaleses van aprovar l’agost del 2017 una llei per lluitar contra el chhaupadi, i aquest mes d’agost la normativa entrarà en vigor. Aquesta pràctica estarà penalitzada amb 3.000 rupies (30 euros) i tres mesos de presó.

Alta acceptació

Un projecte de cooperació internacional denominat creativityphotoproject.com va portar fa tres anys a la fotògrafa i dissenyadora web Clara Garcia Ortés (nascuda a Campdevànol, Ripollès) al Nepal, on va conèixer aquesta tradició. Impactada per la marginació d’aquesta pràctica, va impulsar l’oenagé Be Artsy, que ha posat en marxa el projecte Rato Baltin per educar sobre higiene, menstruació i sexualitat, juntament amb la distribució de copes menstruals a les escoles.

“Mai els parlo del chhaupadi ni de les cabanes... Els deixo càmeres perquè retratin allò a què no els agrada la seva menstruació. Fotografien les cabanes, les verdures i la llet que no poden prendre... Llavors en parlem. I fem un taller en què expliquem com es viu la menstruació en altres llocs del món: els explico que en algunes regions a les noies amb la regla se les tracta com a deesses i se les cuida, i exclamen: ¡Ooooohhh, tant de bo visquéssim allà!”.

L’oenagé aconsegueix les copes a través de l’empresa social anglesa amb seu a Barcelona Ruby Cup (per cada copa venuda, aquesta empresa en regala una per a projectes socials). No passa el mateix amb els cubs, que ha d’adquirir a través de donacions. Fins ara ja han repartit 600 copes (525 de donades per Ruby Cup i 75 d’adquirides per l’entitat humanitària) amb 550 cubs metàl·lics amb què les noies poden rentar-les i bullir-les per a la seva desinfecció.

La resposta ha sigut millor de l’esperat. A Achham, el districte que més morts aglutina, Be artsy ha aconseguit que fins a final del 2017 hi hagi hagut un 97% d’acceptació  de la copa menstrual. Després d’un any, les nenes la continuaven utilitzant i gairebé totes han fet algun canvi en la tradició del chhaupadi.

Recolzament i solidaritat

Aquest estiu la Clara passa uns dies amb la seva família en l’Empordà i a Barcelona abans de tornar al far west nepalès, una zona rural i remota a la qual es tarda quatre dies a arribar en transport local des de la capital, Katmandú. “Per això no va ningú allà, ni turistes ni les grans oenagés”, puntualitza.

El projecte funciona. Els ulls grans i clars d’aquesta cooperant s’il·luminen quan pensa en les nenes i dones que han pogut canviar la seva vida. Però no pot evitar baixar la mirada recordant la mort d’una nena en un dels pobles als que volien fer arribar el projecte. “No hi vam arribar a temps...”, es lamenta.

Notícies relacionades

La cooperació, de mà amiga a indústria

Erika Irusta: "La menstruació encara continua sent un tabú"

Asseguda davant d’una cala d’aigua cristal·lina de L’Escala, explica quanta feina queda per fer (veure entrevista a Camí del canvi). I sobre la pregunta de com ho fa per finançar-se i viure, somriu. “Aquí hi ha el quid... Mitjançant crowfunding, a través de donacions a migranodearena.org. La Clara ha tornat a l’Empordà de vacances, però el seu dia a dia està centrat a difondre el seu projecte per aconseguir sumar grans de sorra que acabin construint un castell sòlid.

Quan l’equip de Be Artsy torni al Nepal, la nova llei ja haurà entrat en vigor. “Però està clar que ningú l’aplicarà”, es lamenta. La Clara no perdl’esperança. Somriu i, malgrat les pèssimes condicions amb què treballa, es mostra tranquil·la. Ha trobat el seu camí i ningú l’aturarà.