Erika Irusta: "La menstruació encara continua sent un tabú"

La meitat de la població mundial viu la seva naturalesa més íntima a través del dolor, la vergonya i l’ocultació. Una afirmació com aquesta mouria avui mateix a l’actuació les institucions internacionals més elevades, però diàriament les dones viuen els seus cicles menstruals com una nosa, per no dir un tabú, sense que ningú digui ni faci res. No serà per Erika Irusta (Barakaldo, 1983), que s’ha proposat treure la menstruació de l’armari i convertir la condició cíclica de la dona en un factor determinant per organitzar la vida i la societat.

–¿Com arriba una a convertir-se en una pedagoga menstrual?
–Vaig néixer al marge esquerre de Bilbao, vaig créixer a Santurtzi i als 23 anys em vaig independitzar i me’n vaig anar a Barcelona, on he viscut set anys. Sempre m’ha interessat el funcionament del cos femení. Després de formar-me amb doules com a acompanyant en processos de part, vaig començar a investigar la menstruació, que és una experiència que les dones sempre hem viscut, i seguim vivint, com un problema, malgrat que forma part de la nostra naturalesa.

–¿Quin és l’enfocament de la seva investigació?
–Soc de les que pensen que l’educació serveix per millorar el món. Per això em vaig fer pedagoga. Vaig desenvolupar un programa pedagògic dirigit a qüestionar de forma crítica la manera com ens relacionem amb la nostra naturalesa cíclica. He impartit infinitat de cursos i tallers a Catalunya, Espanya i Mèxic, i ara ho faig a través de la meva web, 'Elcaminorubi'. Aparentment, tenim un discurs molt modern sobre la menstruació, però la forma com vivim el nostre cos no és sana.

–¿A què es refereix?
–Hem deixat la menstruació en mans de la clínica i la indústria de la higiene femenina com si fos un problema que convé evitar, quan en realitat forma part de la nostra condició humana i animal. Només ens ofereixen pastilles per dissimular els seus efectes o invents per impedir que interrompi el nostre dia a dia, quan el més normal seria adaptar aquest dia a dia a la nostra naturalesa cíclica i menstruant. Aquest canvi només es pot aconseguir a través de l’educació i la crítica, posant en valor com som, no com els altres voldrien que fóssim.

–En els seus cursos i trobades amb dones, ¿què ha detectat?
–Desinformació i pudor. No intenti parlar amb una adolescent sobre la regla, perquè mirarà d’evitar-ho. Encara avui és un tabú, una cosa negativa que s’ha d’amagar, i que es manté envoltada de mites. Un d’ells és que ha de ser dolorosa. Això és completament fals. Si la menstruació fa mal és perquè alguna cosa no va bé. La solució passa per reclamar al sistema sanitari que investigui les causes, no per omplir les dones d’analgèsics. Habitar un cos que menstrua no hauria de suposar tenir menys qualitat de vida que un altre que no ho fa.

–¿Quins altres mites perduren al voltant de la menstruació?
–El principal, que quan estàs menstruant no ets tu, que ets una altra. No, perdona, jo soc jo amb tots els meus cicles. La rara no soc jo per tenir cicles hormonals, el que és rar és el món que s’ha organitzat ignorant la meva naturalesa. Avui segueix havent-hi dones que pateixen menstruacions molt doloroses i abans de passar per la vergonya de reconèixer-ho, prefereixen dissimular i inflar-se de nolotils per seguir sent productives a la feina. 

–¿No hem avançat?
–Si li mostro un manual de Tampax dels anys 60, que anima les dones a impedir que la regla afecti el tracte que ofereixen als seus marits, pensarà que sí, però en realitat no hem canviat el patró mental. La menstruació segueix considerant-se una   molèstia i a la dona se la segueix veient des de l’òptica bíblica, com una màquina de fer nadons. Es continua ignorant la nostra naturalesa cíclica. Els homes també la tenen, però d’això no se’n parla. L’únic lineal que existeix és la mort.