10 d’ag 2020

Anar al contingut

ACOSTAMENT HISTÒRIC

Etiòpia i Eritrea firmen l'acord de pau després de 20 anys d'hostilitats

Els mandataris dels països es troben a Asmara i declaren obrir una nova era de pau i amistat

El Periódico

Etiòpia i Eritrea firmen l'acord de pau després de 20 anys d'hostilitats

STR

Després de dues dècades d’hostilitats i relacions diplomàtiques tallades, Etiòpia i Eritrea van firmar dilluns el "final de l’estat de guerra" i van preparar una declaració "de pau i amistat" a la capital eritrea, Asmara. L’acord va ser firmat al Parlament pel president eritreu, Isaias Agwerki, i el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, que, amb la seva reunió històrica, la primera en 20 anys, van obrir la porta a una nova era en què "els dos països treballaran per promoure una cooperació pròxima en les àrees polítiques, econòmiques, socials, culturals i de seguretat", segons les paraules del ministre d’Informació eritreu, Yemane G. Meskel. 

Els dos països estaven enfrontats des que, després que Eritrea s’independitzés d’Etiòpia el 1993, unes disputes frontereres van acabar en una guerra entre el 1998 i el 2000. Es van produir desenes de milers de morts de les dues parts. Al firmar la pau, en l’acord d’Alger de l’any 2000, les dues parts es van comprometre a acceptar les línies frontereres establertes per la Comissió de Frontera d’Etiòpia i Eritrea. No obstant, Etiòpia va canviar aviat la seva posició quan la comissió va decidir concedir a Eritrea la ciutat de Badme, epicentre de la guerra. Les relacions entre els dos països africans no havien avançat fins a l’arribada d’Abiy l’abril passat.

Decisions frontereres

En l’acord de dilluns també es va decidir implementar les discrepàncies frontereres, punt que va acabar amb les relacions diplomàtiques, ara restablertes, ja que els dos països obriran ambaixades a les seves capitals. Altres avenços diplomàtics van ser la reobertura de les línies aèries entre els dos països i el desenvolupament conjunt dels ports eritreus, una de les prioritats d’Abiy des que va arribar al poder. Amb la independència eritrea, Etiòpia s’havia quedat sense sortides al mar i va haver de desmantellar la seva Armada; el primer ministre etíop ja havia negociat amb altres països de la regió com Somàlia, el Iemen o Djibouti per garantir-se sortides portuàries i reconstruir les forces marítimes del país.

El mateix dia de la firma de l’acord de pau el Govern d’Etiòpia va fer una sol·licitud formal davant del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, perquè s’aixequin les sancions imposades fa anys a Eritrea. Guterres es va reunir a la capital etíop, Addis Abeba, amb el primer ministre Abiy, després que es firmés el final de l’estat de guerra. 

Les sancions es van imposar el 2009 després una resolució impulsada pels Estats Units que va provocar un embargament d’armes a Eritrea pel seu presumpte recolzament al grup gihadista somali Al-Shabab. Les sancions, qualificades com a "inútils i injustificades" per Asmara, es van renovar el novembre de l’any passat pel vot de majoria del Consell de Seguretat de l’ONU, malgrat que un equip d’experts va afirmar que no havia trobat proves sobre el presumpte recolzament eritreu a Al-Shabab. 

Gran satisfacció

Líders africans, com el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, i el de Ruanda, Paul Kagame, han felicitat els dos mandataris per l’acostament. El bloc de països que forma l’Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament (IGAD) va elogiar la normalització de relacions, que "indubtablement beneficiarà els pobles dels dos països". 

També el Govern espanyol els ha felicitat per l’històric acord de pau. "El Govern d’Espanya desitja mostrar la seva gran satisfacció per la celebració de la primera reunió en vint anys entre líders d’Eritrea i Etiòpia", ha comunicat en una nota el Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació. 

Temes: Etiòpia