Els veïns del sud de Síria blinden les seves fronteres

Mohamed Hariri, de 29 anys, va arribar fa quinze dies a Bariqa, un poble sirià situat a un quilòmetre de la frontera amb els alts del Golan ocupats per Israel.

Vivia a prop de Daraa, al sud de Síria, però va haver de fugir de casa el 18 de juny “pels intensos atacs de l’Exèrcit sirià, els russos i les milícies de Hezbol·là (grup libanès xiïta que combat al costat de Damasc)” explica per telèfon. 

Des delmirador de Hazaka, a la part del Golan en mans israelianes, se senten bombardejos en la llunyania i es divisen desenes de tendes de campanya a 500 metres de la frontera. Probablement, en alguna s’allotja Hariri amb la seva esposa, embarassada, i el seu fill de tres anys. Però trobar-se cara a cara amb aquesta família és impossible perquè la frontera entre Israel i Síria, països tècnicament en guerra, està hermèticament tancada. 

MALA SITUACIÓ ALS CAMPS

“Vam fugir quan van començar els bombardejos a Daraa. Vam pensar que el millor lloc per refugiar-se era la frontera amb Israel perquè és un país fort, ningú no l’atacarà”, explica Hariri, que assegura ser civil i no combatent.

“La situació als camps de refugiats és molt difícil, sobretot per a nens i dones, n’hi ha moltes d’embarassades. Ens falten botigues, no tenim lavabos ni prou menjar”, relata Hariri des de Bariqa, a uns 50 quilòmetres al nord-oest de Daraa.

En els límits entre Síria i Israel s’han refugiat “de 10.000 a 15.000 persones”, indica el tinent coronel Tomer Koller, metge de l’Exèrcit israelià. Des que Damasc va començar a reconquistar Daraa “hem proporcionat més ajuda als desplaçats del que és habitual, ajuda d’Israel i altres països”, assenyala Koller.

PROGRAMA “BON VEÍ”

L’exèrcit va començar a enviar productes als sirians dels pobles pròxims fa cinc anys. Sota el programa “Bon Veí”, els entrega aliments, aigua, gasolina, generadors, medicaments i material mèdic.

El pla es va concebre com a “una eina de seguretat”, addueix el tinent coronel Marco Moreno, excap de “Bon Veí”. “Pensem que amb la revolució a Síria podrien entrar combatents a Israel”, apunta.

Durant la majoria delsset anys de guerra a Síria, la zona fronterera amb Israel ha estat controlada per grups opositors, molts gihadistes, com el Front al Nusra. “Vam oferir ajuda humanitària als veïns a canvi que evitessin que el terror penetrés a Israel”, confessa Morenor.

A través de “Bon Veí”,l’Exèrcit israelià ha evacuat 5.000 ferits sirians als que han tractat en hospitals d’Israel i que després han tornat a Síria. 

FERIDES DE GUERRA GREUS

Ambl’ofensiva militar de Damasc i Rússia a Daraa “no ha augmentat el nombre de ferits, però presenten ferides de guerra més greus. Diversos nens han arribat sols perquè els han matat la família”, comenta Koller. “A Israel no li interessa que (els desplaçats) creuin la frontera, per això els donem el que necessiten”, assevera sense embuts.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va deixar clar que Israel “no permetrà entrar ningú” al seu territori. “És un país molt petit”, de 8,5 milions d’habitants, al·lega Moreno. El seu veí, Líban, amb 6 milions, allotja 1,5 milions de refugiats sirians i 500.000 palestins.

Segons Moreno, “els sirians no volen entrar a Israel”. Hariri expressa el contrari: “Seria el primer a entrar a Israel si obrís la frontera”, remarca. A la tanca fronterera s’han produït protestes de sirians que demanen protecció internacional. 

L’IRAQ AIXECA UNA TANCA

Jordània, que acull 1,3 milions de sirians, també ha segellat els seus límits amb Síria, on es concentren, segons l’ONU, entre 270.000 i 330.000 persones fugides de Daraa.

Notícies relacionades

Turquia repobla amb refugiats el nord de Síria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’Exèrcit israelià ha desplegat més unitats d’artilleria a la frontera amb Síria, que es manté bastant tranquil·la. Des que va esclatar la guerra, el 2011, Israel ha respost a la caiguda de coets al seu territori i ha bombardejat combois a Síria que presumptament transportaven armes per a Hezbol·là o instal·lacions on s’emmagatzemaven. 

Un altre veí de Síria que es blinda és l’Iraq, que ha iniciat la construcció d’una tanca electrificada de filferro espinós al llarg de 19 quilòmetres fronterers per evitar que penetrin combatents del’Estat Islàmic.