Turquia repobla amb refugiats el nord de Síria

Abdul diu que coneix unes 200 persones que, com ell, han vingutd’Alep  a Afrin en els últims tres mesos. Calcula ràpidament amb els dits, comptant familiars pròxims i llunyans, amics i altres que no ho són tant, veïns, i col·legues. “En conec uns 200, però això són només els que conec jo personalment—diu Abdul–; som moltíssims més”.

Els que Abdul no coneix no són centenars sinó desenes de milers. Han vingut de gairebé tot Síria i són, majoritàriament —com Abdul– àrabs sunnites. Bashar al-Assad, en els últims mesos, ha anat conquistant territori opositor. Damasc ha posat els soldats i les milícies; i Rússia, els bombardejos i negociacions: Moscou ha anat pactant amb grups rebels les evacuacions dels guerrillers i les seves famílies. Els que han volgut han estat enviats al nord de Síria, a les zones controlades per Turquia. Així han caigut Ghouta i Yarmouk —a la província de Damasc—, el sud deHoms  i el sud deHama. La següent és Daraa.

“Aquí estem molt contents perquè tenim seguretat gràcies al’Exèrcit Lliure Sirià (ELS) i als turcs”, diu feliç Abdul. Al gener, Turquia va començar una operació militar contra les milícies kurd-sirianes, que, amb el recolzament nord-americà, controlen el 30% de Síria: tot el nord-est. Aquestes milícies, les YPG, estan vinculades amb la guerrilla del PKK. Turquia, la UE i els EUA la consideren terrorista.

Al març, després de tres mesos de combats, l’ELS i els turcs van capturar tota la província d’Afrin. La capital és una ciutat d’edificis de pedra blanca envoltats de camps d’olivera el final dels quals, passada la vall, sembla no existir. Al costat de cases amb forats de bala i metralla n’hi ha d’altres en construcció. És migdia i el sol és inclement fins i tot amb les ombres.

La ciutat, tret del carrer principal, es veu buida. “Tenim molta por. Fan molta por. No volem parlar: el nostre problema és aquest”, diu una dona autòctona d’Afrin, i assenyala un soldat de l’ELS, que controla el trànsit, armat amb el seu kalàixnikov de rigor. Tots en porten un muntat a l’espatlla i els seus membres, ara, s’han instal·lat a la ciutat; la controlen i la regeixen. Són els seus amos.

Canvis demogràfics

Canvis demogràficsLa regió d’Afrin, abans de la guerra, tenia 170.000 habitants —el 80%, kurds—i ara està clar que ja no. Durant l’operació militar turca, segonsl’ONU, 137.000 persones van fugir de casa. Uns pocs, acabats els combats, han tornat, però qui està repoblant la zona són àrabs sunnites que fugen d’Assad i busquen la protecció dels milicians rebels i de Turquia. La demografia de la regió ha canviat.

“La gent que arriba a Afrin és enviada a camps. Cap no és col·locat a la ciutat. Els pisos buits estan per a la gent que va marxar”, diu Orhan Aktürk, turc i assessor de l’alcalde d’Afrin, però, es nota, qui mou aquí els fils.

Human Rights Watch assegura el contrari. L’organització diu que molts soldats de l’Exèrcit Lliure Sirià s’han establert amb les seves famílies en cases buides, propietat de kurds que es van escapar fa uns mesos. “El pillatge i requisar propietat privada per un ús personal està prohibit i pot constituir un crim de guerra”, avisa HRW en un informe.

Al camí d’Afrin –i dins de la ciutat–, desenes d’edificis que semblen buits tenen pintades a les façanes amb noms de persones. D’altres, tenen escrit “Exèrcit Lliure Sirià”. Els porxos d’un parell d’edificis estan coberts per tendals amb les inicialsd’ACNUR. Aquesta organització no és a Afrin, però sí en altres regions de Síria: els seus llogaters són refugiats.

De tornada a Síria

Notícies relacionades

Els veïns del sud de Síria blinden les seves fronteres

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

De tornada a SíriaAbans de la guerra, Síria tenia 22 milions d’habitants i ara més de la meitat ja no viu a casa seva. Sis milions són desplaçats interns; uns altres sis són fora del país. Tres i mig viuen a Turquia: Erdogan, que acaba de guanyar les eleccions, ha promès que els enviarà a tots de tornada.

Segons Ankara, més de 160.000 ja han abandonat Turquia; i han anat a les zones que el país controla a Síria: Afrin, Jarabulus i Azaz. Adnan, un noi nascut a Homs, és un d’ells. “Fa dos anys vam anar a viureBursa  [una ciutat a prop d’Istanbul] amb els meus pares. Però sempre havíem volgut tornar al nostre país. Estic molt content de ser aquí”, diu aquest jove de 18 anys amb un turc gairebé impossible: “La situació no és fàcil, però per a nosaltres és el lloc més segur de tot Síria. A més, aquí puc parlar la meva llengua i sentir-me lliure. Gràcies a l’ELS i Turquia em sento segur. Espero que els turcs no se’n vagin mai”.