Acord de mínims sobre immigració després de la temptativa de veto d'Itàlia

Si l’acord migratori tancat aquesta matinada passarà la prova del cotó fluix és encara una gran incògnita, però de moment els 28 caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea han aconseguit posar-se d’acord i tancar un acord de mínims sobre immigració que inclou la creació de centres (voluntaris) de retenció d’immigrants en sòl europeu, als quals es portaran les persones rescatades al Mediterrani, i la possibilitat de crear plataformes similars a l’Àfrica. “No és el millor dels acords però és un acord important que permet continuar avançant amb una perspectiva europea”, ha valorat el president espanyol, Pedro Sánchez, després de la seva estrena en un Consell Europeu.

El pacte ha sigut possible després de 13 hores i mitja de cimera, desenes de reunions bilaterals i una intensa jornada de treball per reescriure l’esborrany de conclusions. Finalment el tercer text ha sigut el definitiu a les 4.34 h de la matinada. “En línies generals, després d’una intensa discussió sobre el tema més desafiador per a la Unió Europea, és un bon senyal haver acordat un text comú. Soc optimista, tot i que encara tenim molta feina per fer per superar els diferents punts de vista”, ha admès la cancellera alemanya Angela Merkel.

Els problemes polítics interns a Alemanya o Itàlia i l’exigència de mà dura delspaïsos de Visegrad (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia) han complicat enormement el debat, fins al punt que han obligat els dirigents europeus a passar la nit en blanc negociant fins els punts i les comes del text. El Govern italià, que lidera Giusseppe Conte, va arribar a la cimera amenaçant de bloquejar tot el document de conclusions si no se satisfeien les seves demandes en matèria migratòria.

Amenaça de veto

“Les nostres propostes són raonables, d’acord amb l’esperit i els principis de la UE. Aquests últims anys Itàlia ha rebut expressions de solidaritat de paraula. Aquesta és l’ocasió de donar proves de solidaritat amb fets”, va reclamar el dirigent italià. Una amenaça de veto que ha desembocat en intensos estira-i-arronses entre França i Itàlia, d’una banda, promotors de la proposta que ha alimentat el debat, i els països de Visegrad, oposats a comprometre’s amb cap esquema que fos obligatori.

Finalment l’acord ha sigut possible perquè serà absolutament voluntari. “Ha sigut una negociació llarga però Itàlia avui no està sola”, ha proclamat Conte, satisfet perquè el text reafirma el principi defensat pel seu govern que els immigrants que arriben Itàlia ho fan a Europa. L’acord recull la creació de “centres controlats” a la UE, finançats també per la UE, als quals es traslladaran els immigrants rescatats, i on es processaran amb rapidesa les sol·licituds d’asil. Els immigrants econòmics seran repatriats i els altres seran redistribuïts.

La clau, la voluntarietat

La clau perquè la idea hagi sigut acceptada és que aquestes instal·lacions es crearan sobre una base voluntària, el mateix que passarà amb el repartiment posterior dels demandants d’asil, que també seran distribuïts només entre els estats membres que els vulguin acollir. Una voluntarietat que ha dominat bona part de les discussions. “Totes les mesures en el context d’aquests centres controlats, inclosa la reubicació i reassentament, serà sobre una base voluntària sense prejutjar la reforma de Dublín”, assenyalen les conclusions. El pla també encarrega a la Comissió Europea i al Consell que explorin la possibilitat de crear plataformes de desembarcament regionals en països tercers, en cooperació ambl’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats, una via que consideren clau per destruir el model de negoci dels traficants i reduir els incentius que porten els immigrants a embarcar-se.

Segons ha explicat el primer ministre italià, Itàlia no ha decidit encara si allotjarà algun d’aquests centres europeus. En principi, Espanya tampoc crearà cap centre tot i que Sánchez ha recordat que ja tenen infraestructures. “Tenim un dispositiu perfectament instrumentat, perfectament armat”, ha indicat després de la reunió. “Cada país haurà de decidir quina resposta dona. Nosaltres el que necessitem com a país és més solidaritat per de la UE” i “l’hem percebut”, ha indicat satisfet perquè l’acord compromet més ajuda financera per a Espanya i el Marroc per frenar el flux migratori a través de la ruta del Mediterrani occidental.

Més diners per a l’Àfrica

Notícies relacionades

Espanya obtindrà més recursos de la UE per lluitar contra la immigració

La UE apressa a preparar-se per a un fracàs de les negociacions del 'brexit'

El pacte també recull el compromís de desbloquejar el segon tram de 3.000 milions per a la gestió de refugiats de Turquia i transferir 500 milions més per alFons de l’Àfrica. A més, tal com va proposar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, els 28 es comprometen a reforçar la cooperació amb els països d’origen i trànsit i a continuar recolzant els guardacostes libis.

A cap delegació no li interessava sortir d’aquesta cimera sense cap acord. Ni a Roma ni tampoc a Berlín. Merkel necessita tornar a Alemanya amb un pacte que tranquil·litzi els socis bavaresos de la CDU i aquesta nit s’ha tornat a esforçae per trobar el sempre difícil equilibri en un tema tan delicat com el migratori. En aquest sentit, les conclusions també recullen el que més preocupa el seu país: els moviments secundaris de sol·licitants d’asil que es traslladen d’un país als altres. Els 28 admeten que aquest fenomen amenaça la integritat del sistema comú d’asil i l’espai de lliure circulació de Schengen. “Els estats membres haurien d’adoptar totes les mesures legislatives i administratives necessàries per contenir aquests moviments i cooperar estretament els uns amb els altres”.