Grècia surt del túnel

L’estreta vigilància econòmica a la qual ha estat sotmesa Grècia durant els últims vuit anys no desapareixerà de la nit al dia però el moment de començar a alliberar-se de la troica, després de gairebé una dècada d’austeritat, dolorosos ajustaments i tres rescats per valor de 273.000 milions d’euros, s’acosta. I la reunió de ministres d’Economia de l’Eurozona d’aquest dijous a Luxemburg serà clau perquè el govern que lidera Alexis Tsipras comenci a passar la pàgina d’aquest fosc període i recuperi la normalitat.

"Serà decisiu per al futur de Grècia" i "un test important per a la presa de decisions a la zona euro", assegura el comissari d’economia, Pierre Moscovici, que no amaga la seva satisfacció perquè amb la sortida de Grècia del programa de rescat es posarà punt final a una etapa difícil que va engegar el 2009. "La conclusió del programa grec marcarà el final de l’últim capítol d’aquesta crisi existencial de l’Eurozona", ha afirmat convençut que hi haurà fumata blanca i un senyal positiu tant als mercats com a l’opinió pública.

Sobre la taula hi ha la quarta i última avaluació del tercer programa de rescat grec que expira el 20 d’agost i que estava subjecta al compliment de 88 mesures. Segons Moscovici, Grècia ha complert totes i cada una de les exigències promeses i ara li toca al’Eurogrup  donar el seu vistiplau.

Això permetrà desbloquejar un nou desemborsament, la quantitat del qual encara està per determinar. Inicialment estava previst entorn dels 11.700 milions d’euros però podria elevar-se fins als 20.000 milions. D’aquesta manera, Grècia podria disposar d’un matalàs financer suficient per fer front als seus compromisos de deute en els pròxims divuit mesos i no haver de demanar cap préstec als mercats.

Més mesures d’alleujament del deute

Amb el tancament del programa, els ministres abordaran l’alleujament del deute  (del 178% del PIB) a partir d’una bateria d’opcions encara per determinar. "Ningú ha de perdre diners però col·lectivament hem de trobar la via per alleujar el deute", ha insistit Moscovici. Entre les opcions: estendre els terminis de venciment dels préstecs existents o recomprar el deute i reemplaçar-lo per préstecs més barats. Brussel·les confia que aquests al·licients permetran a Atenes tornar atreure inversors i finançar-se per si sola als mercats.

Atenes es deslliurarà de la troica però tot això comportarà una "vigilància reforzada” per part de les autoritats europees. "No hi haurà noves condicions", insisteixen fonts de l’Executiu comunitari, però sí informes trimestrals per comprovar que Atenes manté el ritme en l’aplicació de reformes (més de 450 en els últims tres anys).

Vigilància en 6 àrees

Segons el diari grec 'Kathimerini', a canvi de desbloquejar determinades mesures d’alleujament del deute, l’acord de sortida inclourà el compromís de Tsipras amb les reformes i els estrictes objectius fiscals almenys fins al 2022. Els inspectors europeus continuaran vigilant sis àrees concretes: les privatitzacions, l’administració pública, la fiscalitat i l’actuació fiscal, el benestar i la sanitat, el mercat laboral i els bancs grecs.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Malgrat les moltes incerteses, la Comissió Europea ha optat per posar l’accent en els èxits. El país té per fi un cadastre que cobreix a un terç de les propietats, una economia que ha tornat a créixer (1,4% el 2017 davant el -5,5% del 2010), i una taxa d’atur que continua caient (del 27,9% el juliol del 2013 al 20,1% aquest any).

¿Tots els problemes s’han resolt? "Per descomptat que no", ha assegurat Moscovici. Però per primera vegada en molt de temps “podem dir que l’economia està començant a tornar a la normalitat”.