Anar al contingut

CITA HISTÒRICA

Singapur, un circ mediàtic de resultat incert

Els experts atenuen l'optimisme sobre els possibles pactes entre Trump i Kim sobre la desnuclearització de Corea del Nord

Adrián Foncillas

Singapur s'engalana per a la cimera de totes les cimeres. Després d’haver-se enfrontat als seus aliats al G-7, Donald Trump arriba a Singapur per discutir amb l’arxienemic Kim Jong-un sobre la desnuclearització i la pau en la primera reunió presidencial de dos països encara ancorats en aquella guerra de set dècades enrere. El terme històric no sobra ni tampoc les al·lusions a aquella visita de Nixon a Pequín que va treure a la Xina de l’aïllament i la va empènyer al que és avui. Molts experts embriden l’optimisme i no esperen més que una foto que satisfaci l’ego desmesurat de tots dos, molt circ mediàtic i alguna gasosa declaració d'intencions.

La desnuclearització és el nus gordià de la reunió. Washington i Pyongyang s'han compromès a sortir de Singapur amb l'acord firmat, però el problema rau en les interpretacions. La primera l’exigeix completa, verificable i irreversible (CVID, per les sigles angleses) mentre que la segona hi entén un procés gradual i sincronitzat amb incentius. I persisteixen els dubtes que Kim Jong-un sacrifiqui un arsenal nuclear aixecat durant quatre dècades, que està inclòs a la Constitució i que ha assegurat la supervivència del clan mentre desfilaven els cadàvers d'altres dictadors hostils a Occident. La Casa Blanca ha apuntalat en les últimes setmanes tots els temors nord-coreans amb la sorprenent ruptura unilateral de l'acord de desnuclearització amb l'Iran i les tossudes al·lusions a la fórmula líbia que va acabar amb l'assassinat de Gaddafi després d’haver lliurat el seu arsenal.

Un primer contacte amable

Kim Jong-un mai acceptarà la CVID, corrobora Balbina Hwang, antiga negociadora de Washington amb Pyongyang. “I sens dubte, no ho farà el 12 de juny. Però el president Trump ja ha admès que no n’espera gaire de la desnuclearització i sembla que vol establir una bona relació amb Kim Jong-un per començar el procés en el futur”, afirma.

Un altre assumpte interpretatiu es presenta difícil. La desnuclearització de la península és obligatòria, segons Pyongyang, per a tots els actors amb armes nuclears. Implica, doncs, la sortida de les desenes de milers de tropes nord-americanes a Corea del Sud i el final del seu paraigua militar. Ni tan sols Moon Jae-in, l'admirable president sud-coreà tan compromès amb la pau, es podria empassar això.

En espera d'alternatives

La qüestió, doncs, és què es podrà negociar després del previsible rebuig nord-coreà de la CIVD. Es desconeix quines alternatives han preparat els Estats Units i, fins i tot, si en té. Trump ha aclarit en els últims dies que no necessita estudiar-se el tema perquè tot és una qüestió d'actitud. Ell i tot el seu equip no sumen ni la meitat d'hores de vol d'un només dels encallits negociadors nord-coreans.

El sentit comú aconsella començar per l'exigència d'una llista detallada de míssils, armes nuclears, laboratoris i altres instal·lacions i la via lliure a fiscalitzar-ne el desmantellament. Aquesta llista exigirà un acte de fe considerable perquè el règim no és un epítom de transparència i sota la seva orografia muntanyosa ha perforat milers de túnels.

Visitar les instal·lacions atòmiques

La negociació sobre el que Trump acceptarà encara s'està discutint, assenyala Chiew-Ping Hoo, experta de la Universitat Nacional de Malàisia. “Permetre que els inspectors dels Estats Units i l'Agència Internacional d'Energia Atòmica visitin les instal·lacions seria una bona concessió. L'acord també requerirà garanties de seguretat com un acord de pau, la reducció de tropes a la península i la retirada de totes les instal·lacions amb armes nuclears de Corea i potser del Japó”, afegeix.

Expectatives molt variades

El procés fins a la desnuclearització s'intueix confús i tardarà no menys d'una dècada a completar-se, calculen els experts. Trump va tardar tot just 45 minuts a acceptar la invitació de Kim Jong-un a la cimera que li havien traslladat els delegats sud-coreans, va garantir la firma de la desnuclearització dies després en un tuit i va advertir que s'aixecaria si Pyongyang no acceptava les seves imposicions. Els experts opinen que la seva por del fracàs després d'haver plantejat la reunió en termes de tot o res va precipitar la temporal cancel·lació de setmanes enrere i com un sabotatge encobert es van entendre les seves tossudes al·lusions a Líbia i l'afany a dibuixar Corea del Nord com un enemic que acudia rendit i humiliat. Les seves declaracions més recents suggereixen un bany de realitat.

Aquestes retallades expectatives ajudaran que la cimera no acabi en insolències irreversibles. Peter Kuznick, historiador de l'American University, descarta que es tanqui la CVID perquè la paraula de Trump “no val ni el paper en què està escrita”. “Però està desesperat per una victòria, vol un gran espectacle, estima aquest debat estúpid de si mereix el Nobel de la Pau, està entusiasmat per la possibilitat d'aconseguir alguna cosa que ni Obama ni d'altres no van aconseguir”, afirma.

Un examen desapassionat suggereix que Trump perdria més que Kim Jong-un. Aquest, davant del fracàs de la cimera, podria tornar al fragor passat però ja amb el recuperat suports de Pequín i Seül. Trump, en canvi, es juga aquesta presumpta habilitat negociadora sobrenatural. “Soc optimista amb cauteles perquè està tan desesperat per aconseguir un resultat positiu que estarà inclinat a comprometre-s’hi”, acaba Kuznick.