Les protestes a Nicaragua augmenten i no deixen respirar Ortega

Després de la multitudinària marxa de dissabte en què es van repetir les consignes que el comparen amb el deposat dictador Anastasio Somoza, el president de Nicaragua, Daniel Ortega, comença a dissenyar una estratègia política que sembla un acte de supervivència.

La pressió al carrer ha forçat Ortega a prescindir d'Aminta Granera, la cap de la Policia Nacional sobre qui pesen bona part de les responsabilitats pels30 morts confirmats durant les protestes contra la reforma de la seguretat social. La dimissió de Granera va ser una de les demandes en les últimes mobilitzacions.

Però aquesta no és l'única exigència d'aquest moviment social que lideren els estudiants i que l'Església catòlica acompanya de manera decidida, igual que la patronal. Malgrat que els empresaris han tingut immensos beneficis en els últims onze anys, ara han decidit mantenir la distància amb el Govern.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

El principal anhel d'aquesta nova i heterogènia força sorgida als carrers l’han resumit en l'editorial del diariLa Prensad'aquest diumenge:“Ortega i (Rosario) Murillo (dona d'Ortega i vicepresidenta del país) han de deixar el poder”.Setmanes enrere, el malestar amb el Govern s’havia estès però de manera subterrània. El rebuig a la reforma de la seguretat social, que preveia augmentar les cotitzacions i que el Govern finalment va derogar, han activat energies en forma de descontentament generalitzat que han sorprès el mateix Ortega i l'oposició tradicional. “Estem presenciant un gir dramàtic, inesperat, de naturalesa generacional i política”, ha assenyalat l'analista Álvaro Taboada Terán, després de l'última mobilització a Managua.

Trenta dies de termini

La jerarquia catòlica ha fixat un mes de termini perquè tiri endavant el diàleg entre Ortega i els seus interlocutors. De moment, els dirigents universitaris han avançat que s'asseuran a la taula de negociació “sota protesta”. D'entrada, han plantejat que el Govern desmantelli els grups d’intervenció i que s'obri una investigació que aclareixi els tràgics fets de violència que s'han produït al país des que va esclatar la revolta, fa gairebé dues setmanes. Els estudiants demanen que en la investigació participi la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i les Nacions Unides (ONU). Si no s'accepten les seves condicions, continuaran amb la protesta.