Anar al contingut

Les dues Corees pacten avançar cap a la “desnuclearització completa”

Kim i Moon expressen, en un clima de complicitat, el seu desig d'aconseguir una "pau permanent" a la zona

Adrián Foncillas / Efe / Goyang (Corea del Sur)

Una encaixada amb grans somriures de gairebé mig minut és una declaració d'intencions que desborda el formalisme protocol·lari. Confiança on hi va haver recels, lloances per amenaces de destrucció. Moon Jae-in i Kim Jong-un han certificat que un nou vent de pau recorre aquesta península, on un poble de germans continua dividit pel filat. Entre els periodistes sud-coreans del centre de premsa hi ha hagut aplaudiments i llàgrimes en una escena tan emocionant que gairebé els ha fet oblidar que Kim és responsable de violacions de drets humans de dimensions nazis. No ho deu haver d'oblidar Moon, un vell i admirable activista democràtic amb prou pragmatisme per entendre que la diplomàcia consisteix a resoldre problemes asseient-se amb gent que mai no convidaries al teu aniversari.

“Nova història”, “nova era”, “punt d’inici”… Els dos s’han esforçat a enterrar les enquistades friccions que mesos enrere empenyien la regió a l'abisme termonuclear. A Kim Jong-un se’l va veure molt deixat anar si tenim en compte que era la seva segona cita internacional en sis anys de regnat vocacionalment aïllat. El món discuteix si només pretén guanyar temps en un context econòmic complicat o s'ha proposat d'introduir el seu país en l'ortodòxia global. La seva posada en escena remarca la campanya de presentar-se al món com un líder comme il faut que defensa la pau i està a punt de desempallegar-se del seu arsenal nuclear. Ha tornat a preocupar-se pel son de Moon i li ha promès que els seus míssils no el trauran del llit de matinada. Aquest acudit gastat ha estat el més sòlid que ha transcendit després de la reunió del matí.

Kim Jong-un, amb el seu vestit Mao fosc dels grans dies, ha acudit a la vora septentrional de la Casa de la Pau, a la localitat de Panmunjon, escortat per una desena de guardaespatlles. A l'altra banda, que serveix de frontera, l’esperava Moon amb el seu vestit d'executiu. Kim, després de les fotografies pactades al sud i encara agafats de mans, li ha preguntat si volia viatjar al seu país. Els dos han traspassat la vora en sentit contrari i s’ha tornat a deixar fotografiar. El dia serà recordat no només perquè un president nord-coreà ha trepitjat el sud per primera vegada en la història sinó perquè un president sud-coreà ha tornat al nord una dècada després. Va ser Roh Moo-hyun, padrí polític de Moon i coartífex de la política de l’alba, que va portar un estrany període de calma a la península entre el 1998 i el 2008.

Els dos presidents s’han apropat a la Casa de la Pau de Panmunjom escortats per la Guàrdia d'Honor. “Una nova història comença ara, un punt d'inici en l'era de la pau”, va escriure Kim al llibre de visites. La reunió del matí va acabar sense resultats rellevants i amb la revelació de les invitacions encreuades de visitar Pyongyang i Seül. Després han adobat un pi plantat el 1953, quan va acabar la guerra en un armistici, i han passejat per un pont. Després de la parada per al dinar, tots dos han discutit els difícils assumptes de la desnuclearització de la península i el tractat de pau.

Sobre la taula hi ha els difícils assumptes del tractat de pau i la desnuclearització. La península es regeix encara per l'armistici (tot just un alto el foc) del 1953, i des d'aleshores s'han encadenat les amenaces bèl·liques, els atacs i fins i tot els intents nord-coreans de liquidar el president del sud. El tractat de pau tancarà un capítol que va començar a escriure's a la guerra freda, però l'entusiasme des que Moon ho ha esmentat s'ha aigualit a mida que emergien els inconvenients formals. La doctrina assegura que hauria de ser secundat pels que van firmar aquell armistici (Xina i Estats Units, a més de Corea del Nord) i no Seül. Un avenç menys ambiciós i més realista és un acord de cessament d'hostilitats amb límits més estrictes a accions militars, que evitaria l'aroma de fracàs. El tractat sense la firma de tots els que van lluitar en la guerra generaria dubtes sobre el seu valor jurídic, confirma per correu electrònic Tong Zhao, expert en seguretat del Centre Carnegie-Tsinghua. “Fins i tot un compromís polític general de no-violència seria benvingut si tenim en compte les recents tensions, però la gent es preocuparà de quina eficàcia té si les tensions nuclears tornen en el futur”, afegeix.

Els dubtes sobre la desnuclearització són de fons. Pyongyang ha col·locat el seu arsenal atòmic a la taula de negociació complint les exigències de Seül i Washington, però divergeixen les interpretacions. La segona l'ofereix per fases, mentre que els primers la pretenen completa, verificable i irreversible. La sinceritat de Pyongyang divideix els experts de més renom que avui han compartit xerrada a Seül. Per a Kim Tae-hwan, professor de l'Acadèmia Nacional de Diplomàcia de Corea, Kim Jong-un executa el pas definitiu “d'un país nuclear a un país normal”. En la línia escèptica hi ha Andrei Lankov, professor de la Universitat de Kookmin: “No crec que la seva desnuclearització sigui possible perquè va en contra dels seus interessos a llarg termini”, ha afirmat. Els líders nord-coreans saben que només l'as nuclear ha impedit en les dues últimes dècades que seguissin les destinacions tràgiques de dictadors com Muammar al-Gaddafi o Saddam Hussein, i els recents bombardejos a Síria els hauran refrescat la memòria. Un compromís inicial de reduir les reserves nuclears seria una bona sortida.

Influeix també la desconfiança mútua. Pyongyang desconfia de la solidesa de les promeses d'un president tan indòcil com Trump i Occident ha obtingut l'última certesa de les trapelleries de Corea del Nord quan aquesta setmana anunciava amb xaranga el tancament de la seva sitja nuclear: els experts afirmen que ja estava inservible i a punt del col·lapse després de sis assajos.