31 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI DE REFUGIATS

Una 'illa flotant' per als rohingyes

El Govern de Bangladesh es prepara per traslladar 100.000 refugiats a un illot on s'està construint cases i camins però que no té ni aigua potable ni aliments per subsistir

Ricard García Vilanova

Una illa flotant: ¿La nova llar per als rohingya? / ZML

«Hem sentit a parlar de l’illa, però no hi volem anar», diu Anwara mentre treu un tamboret i el col·loca al davant de la seva tenda, al camp de refugiats de Kutupalong, al sud de Bangladesh. «Els bangladeshians ens diuen que ens tancaran a tots en una illa», afegeix el seu marit. L’illa és el rumor més estès entre els rohingyes, que malviuen amuntegats en cabanyes precàries desafiant la gravetat dels fràgils turons de fang. Unes cases que no es van construir per resistir el monsó, i que es poden convertir en una trampa mortal durant l’estació de  les pluges.

Quan al setembre van aparèixer en aquestes terres més de 700.000 refugiats, s’hi van assentar de forma desordenada. Van netejar tot  de vegetació, arbres i arrels que servien per sostenir el subsol d’aquestes elevacions, que ara són només terra que es pot ensorrar amb les primeres pluges. Prova d’això és que les arrels d’alguns arbres surten al buit en determinades parts del camp.

«Estem espantats, podem tenir inundacions als camps i esllavissades perquè molta gent viu dalt dels vessants, i amb les pluges els cauran les cases», explica Mohammad Firaz, que és maji, un dels portaveus de les comunitats als camps.

El Govern de Bangladesh ha trobat una polèmica solució per a 100.000 rohingyes: els traslladarà a l’illa de Bashan Char, nom que significa literalment illa flotant. Els pescadors expliquen que va emergir el 2005 fruit de l’acumulació de sediments, a pocs quilòmetres mar endins de Chittagong, a la badia de Bengala. Però fins fa dos anys era terra de pirates, que feien servir l’illa per retenir-hi els seus ostatges, la majoria pescadors, mentre negociaven el rescat.

Un dia de viatge

Per arribar a l’illa s’ha d’invertir un dia de viatge, agafant diverses combinacions de transport, que inclouen dos vaixells i un tuk-tuk (les tradicionals motocicletes de petita cilindrada amb un carruatge muntat sobre dues petites rodes que normalment tenen capacitat per a dues persones) que travessi tota l’illa precedent.

El primer que es veu de Bashan Char és la cinquantena de vaixells atracats a la costa. I a mesura que el viatger s’acosta a la fangosa riba, veu una filera de treballadors que carreguen voluminosos paquets dalt del cap. Descarreguen material de construcció dels vaixells per a les noves cases on preveuen traslladar en les pròximes setmanes 100.000 rohingyes.

Baixar del vaixell no és cosa fàcil, el fang fa de la riba un terreny totalment relliscós, però l’illa, formada per la sedimentació, només s’eleva uns quants metres sobre el nivell del mar. El lloc és un continu anar i venir de camions, tractors i excavadores. Les autoritats lluiten contra el temps. L’inici del monsó és imminent.

«Hem d’acabar les obres abans de finals d’abril. Estem construint carreteres, 1.440 cases i 120 refugis per a ciclons», explica Sharif, encarregat d’una de les 30 companyies que treballen a l’illa. La seva empresa és bangladeshiana, però també hi ha companyies estrangeres, sobretot xineses.

«Tindran cases millors que la meva. Les estem aixecants uns quants metres per sobre del terra, preveient possibles inundacions», afegeix Sharif. Els pescadors diuen que fins a dos terços de l’illa solen quedar submergits per les marees. A més a més, amb el temporal, les barcasses no es podran acostar a una illa que no té ni aigua potable ni aliments per subsistir.

Asil en un tercer país

Res fa pensar que una vegada allà tinguin cap opció de sortir-ne. Oficialment, el Govern ha reconegut que solament podran abandonar l’illa si tornen a la seva Birmània natal o si reben asil en un tercer país.

«No és un camp de concentració, però existiran restriccions», va afirmar l’assessor presidencial Hossain Toufique Imam. Traslladar-se allà pot ser tan perillós com quedar-se als camps o tornar al seu país. Hazi Mahbubul Bashar, de 68 anys, està cansat d’una vida forçosament nòmada. És la segona vegada que fuig de Birmània i es refugia a Bangladesh. «Si ara m’obliguen a anar a l’illa, em suïcidaré», adverteix, contundent.