Assad segueix a la seva tot i l'atac de Trump

No es pot dir que el règim de Baixar al-Assad sembli gaire impressionat per l’atac dels EUA, França i la Gran Bretanya. Només 24 hores després, l’Exèrcit de Damasc va començar una campanya d’intensos bombardejos sobre una bossa de territori rebel situada al nord de Homs, a l’oest del país. En unes quantes hores –ahir al matí–, Damasc va llançar 28 atacs aeris, segons van assegurar els Cascos Blancs, una organització opositora que es dedica al rescat de víctimes atrapades sota la runa.

 I no es va quedar aquí. Després dels bombardejos, a la tarda, l’Exèrcit d’Assad va emprendre amb èxit una ofensiva terrestre per conquistar un petit poble situat a l’est de l’enclavament rebel. Els següents passos, va dir Damasc, seran la captura de la zona rural situada al voltant de la ciutat d’Al Rastan, a la carretera que va de Homs a Hama, dues de les ciutats més grans del país, totes dues en mans d’Assad.

1.600 civils morts

S’espera, a més a més, que els pròxims dies els atacs contra aquesta i altres zones opositores s’incrementin. La setmana passada, després d’una brutal campanya de quatre mesos, Assad va aconseguir conquistar Ghouta. L’ofensiva sobre la regió, única a la província de Damasc sota control rebel, va tenir el seu cost: 1.600 civils van morir sota les bombes d’Assad i del seu aliat, Rússia.

Amb el vent de la guerra clarament a favor i el decisiu suport de Rússia i l’Iran, el règim segueix a la seva, recuperant terreny dia a dia. Com si l’atac de Trump, May i Macron no s’hagués produït. Encara s’ha de veure el seu efecte sobre l’ús d’armes químiques, la proclamada línia vermella. Però sembla clar que, sobre el terreny, no n’haurà tingut cap més.

L’ofensiva sobre Ghouta va acabar el dia 7 passat amb un atac químic. Va servir perquè, al final, l’última milícia opositora que quedava es rendís. Va servir també de motiu per a l’atac de dissabte després que Occident culpés Damasc de la seva autoria. Ahir, un grup d’investigadors de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) era a la zona per esbrinar què havia passat. Amb l’ONU, aquesta organització ha investigat els atacs químics a Síria. N’hi ha hagut 33, diuen: 27 de responsabilitat provada d’Assad.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) dona per fet que l’atac químic va existir, tot i que Rússia segueix assegurant que va ser «fabricat pel Regne Unit». Londres, per descomptat, ho nega. «Les nostres relacions amb els russos són moltdolentes des de l’assumpte de Salisbury (l’enverinament de l’exespia rus). Però arribats al moment de l’acció concreta de l’atac a Síria, vam voler deixar-los clar què és el que volem i què és el que no volem. És molt important, en aquest moment de males relacions, deixar clar el nostre rebuig a l’ús d’armes químiques», va declarar ahir el ministre d’Exteriors britànic, Boris Johnson, admetent el limitat abast de la resposta militar: «No planegem més atacs de moment». «No hem declarat la guerra a Assad», va corroborar el president de França, Emmanuel Macron, en el transcurs d’una entrevista televisada, informa Eva Cantón.

Militars turcs 

Després d’ocupar Ghouta, l’objectiu d’Assad és ara el nord de Homs –la regió castigada ahir–, Idlib (nord) i Daraa (sud). Idlib, com Ghouta, fa anys que pateix durs atacs. La diferència és que a Idlib hi ha més grups rebels, la zona no està assetjada i hi ha, a més a més, destacaments de militars turcs.

Notícies relacionades

Després del cop tàctic, Trump segueix sense estratègia per a Síria

Trump compleix l'expedient amb un atac limitat a Síria

De fet, un dels grups amb més presència i control a la zona és Haiat Tahrir al-Xam, abans coneguda com a Jabhat al-Nusra; o, el que és el mateix, Al-Qaida a Síria. També hi ha altres milícies opositores, finançades i armades per Turquia.

Daraa, a la frontera sud amb Jordània, té una importància simbòlica enorme: va ser aquí on va començar tot, on, el 2011, arran de les caigudes de Mubàrak a Egipte i Ben Ali a Tunísia, un grup de joves van escriure en una paret un lema que faria història: «És el teu torn, doctor» (Assad és oftalmòleg). La seva detenció i tortura va donar inici a una onada de protestes que, mesos més tard, mutaria en una guerra civil que ja porta mig milió de morts a la seva esquena.