Els plans de Trump de retirada de Síria topen amb el fantasma de l'Iraq

Donald Trump està a punt per fer les maletes a Síria, una guerra que va heretar de Barack Obama i en la qual els Estats Units han tingut sempre un peu dins i un altre fora. El president nord-americà ha encarregat als seus militars que preparin un pla per retirar els 2.000 soldats que donen suport a les forces kurdes i àrabs al nord-est del país amb la intenció que estiguin fora en el termini de sis mesos.

Trump també pretén que siguin els seus aliats àrabs els que assumeixin la tasca d’estabilització i reconstrucció una vegada s’hagi donat per liquidat l’Estat Islàmic. Però les presses del president xoquen amb el criteri dels seus militars, que temen que la sortida deixi el país completament ens mans de l’Iran i Rússia i permeti als gihadistes recobrar oxigen a les zones desocupades. Una cosa similar al que va passar a l’Iraq després de la retirada del 2011.

Trump s’assembla molt al seu predecessor pel que fa a Síria. Cap s’ha volgut enfrontar al règim de Baixar al-Assad ni disputar al camp de batalla l’empremta regional que Moscou i Teheran han conquistat amb el seu suport al Govern sirià. Tots dos han centrat els seus esforços a combatre els gihadistes de l’Estat Islàmic i han renegat d’una presència permanent al país durant una eventual postguerra per tractar d’acostar-lo a l’òrbita nord-americana.

Els fantasmes de l’Iraq segueixen molt vius i, particularment en el cas de Trump, la seva concepció mercantilista de la política exterior fa que vegi el conflicte sirià simplement com a un mal negoci. Diners malgastats i sense dividends. «No hem recuperat res dels 7 bilions de dòlars que hem gastat al Pròxim Orient els últims 17 anys», va repetir la setmana passada.

Inquietud de l'Aràbia Saudita i Israel

Trump està impacient per anar-se’n, un escenari que genera esgarrifances a l’Aràbia Saudita i Israel, conscients que l’Iran tindria via lliure per controlar l’arc territorial que comença a les seves fronteres i acaba al Líban, una mitja lluna que inclou també l’Iraq i Síria.

«Vull que ens en anem. Vull que les nostres tropes tornin a casa», va dir dimarts passat. Poc després es va reunir amb el seu Consell de Seguretat Nacional per reclamar-los una sortida en sis mesos, encara que sembla que les reticències del Pentàgon el van convèncer per oblidar-se dels terminis. La Casa Blanca va dir després que les tropes s’hi quedaran fins que desaparegui l’Estat Islàmic, no sense matisar que la missió «està arribant ràpidament al seu final».

Notícies relacionades

El crit dels universitaris

¿Què hi dirien vostès?

Aquest desenllaç enerva el Pentàgon, que vol assegurar-se una cadira al vesper geopolític sirià una vegada callin les armes. El secretari de Defensa, James Mattis, va insistir que els EUA «han de fixar les condicions per a una solució diplomàtica». 

No sembla que Donald Trump tingui al cap res d’això, encara que tenint en compte que la seva Administració recela visceralment de l’Iran, no és descartable que acabi canviant d’opinió.