L'oposició liberal russa, delmada i dividida

Tot i la seva teòrica sintonia ideològica, un abisme separa el bloguer anticorrupció Alekséi Navalni i la presentadora de televisió Ksenia Sobtxak, probablement les dues figures més rellevants de l’oposició liberal a Rússia. En aquests dies previs a les eleccions presidencials, el primer es dirigeix als seus simpatitzants, en una austera pàgina web sense imatges, convidant-los a unir-se a la seva «vaga d’electors» i a no anar a votar, després de ser exclòs de la graella de candidats a president a causa d’una condemna judicial en un discutit cas de corrupció.

    

La segona ha pogut completar sense problemes els diferents tràmits burocràtics que li exigeix l’Estat, cosa que ha despertat no poques sospites entre els seus correligionaris, i augura, en la seva portada d’internet, que la «primavera és a prop», i apareix somrient, envoltada de seguidors i en actitud triomfant. «Això només és el principi; ¿el principi de què? Aviat ho sabreu», diu a la seva audiència.

EL DILEMA

Diumenge que ve, el gens menyspreable sector de l’opinió pública russa que mira cap a Occident, que somia veure un dia implantada al país una democràcia de caràcter liberal i que és especialment nombrós a Moscou i Sant Petersburg, les dues principals ciutats, haurà de dirimir si assumeix l’estratègia de Navalni i opta per ignorar la convocatòria electoral o creu en les promeses encara per determinar de Sobtxak, anant als col·legis a dipositar una papereta sense cap possibilitat de triomf.

    

El debat sobre l’estratègia a seguir, que es resumeix a col·laborar o no amb el sistema, és una de les principals fonts de divisió en les diferents faccions que formen l’oposició liberal. Els més conciliadors ressalten que no s’aconsegueix res autoexcloent-se del joc polític. Els més rupturistes creuen que una elevada abstenció debilitaria el president, ja que posaria en qüestió la seva legitimitat mateixa. La qüestió no és intranscendent, després que des de la mateixa Administració Presidencial s’establís un percentatge de participació del 70% per considerar exitosa la convocatòria electoral.

«NOUS ELECTORS

«Ksenia Sobtxak hauria d’atraure nous electors, en el passat va ser una política seriosa; no obstant, ara no es pot desprendre de la seva imatge de Paris Hilton», explica en un bar moscovita Tatiana Felgenhauer, redactora en cap de l’emissora liberal Eco de Moscou. Felgenhauer considera creïble el rumor que en realitat la candidatura de Sobtxak, filla del mentor de Putin als anys 90, l’alcalde de Leningrad Anatoli Sobtxak, no és res més que una operació beneïda pel Kremlin per fomentar la participació i dividir els seus enemics, en una relació en la qual tots dos hi surten guanyant.

    

«Ella està apareixent en tots els canals de televisió federals; a Rússia, la principal font d’ingressos per a celebritats com ella és la feina que realitzen com a mestres de cerimònies en les festes privades per a l’elit; apareixent a la televisió, els seus potencials clients reben el missatge que ha sigut aprovada, que oficialment se la pot voler», comenta la reportera. Sobtxak va participar activament en les protestes contra el retorn de Putin a la presidència el 2011 i el 2012, i des d’aleshores pràcticament havia desaparegut de l’ull públic.

    

Andrei Kortúnov, director del Consell Rus d’Afers Internacionals, un laboratori d’idees participat per diversos ministeris, veu aspectes positius en la figura de Sobtxak, inclosa la possible entrada dels liberals en un Parlament del qual han estat absents en les últimes legislatures, en què ha estat copat per formacions polítiques que no qüestionen Putin. «Donat el vincle gairebé familiar entre Putin i Sobtxak, és impensable que el president la maltracti com fa amb Navalni», assenyala.

FORJAR CONSENSOS

És inqüestionable que Navalni, després de les exitoses accions de protesta dels últims mesos per denunciar la corrupció, que van congregar desenes de milers de persones en un centenar llarg de ciutats, s’ha erigit com el principal líder opositor. No obstant, la seva capacitat per formar aliances s’ha de demostrar. «Navalni és un líder i és una opció, però ha de provar que pot forjar consensos amb gent que no li agrada gens», detalla el director del think tank.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

    

La rivalitat entre Sobtxak, Navalni i altres candidats o excandidats liberals com Grigori Iavlinski i Ekaterina Gordon resta força al vot d’un segment de la població que podria aportar canvis i al qual Putin ignora des de les protestes del 2012. «Aquelles manifestacions van ser molt doloroses per a ell. Els manifestants eren la classe mitjana russa, els més beneficiats per la seva gestió fins a aquell moment, i Putin pensava que li serien lleials perquè ho tenien tot: alts ingressos, bon nivell de vida», constata el periodista i cineasta Mikhaïl Zygar, fundador de Dozhd TV, l’única televisió independent. «Des d’aleshores, el president ha preferit centrar-se a satisfer la classe treballadora i nacionalista», puntualiza Zygar.