Steve Bannon dona un cop de mà a una Marine Le Pen en hores baixes

Tot i que va dedicar més temps a presumir de l’exitosa estratègia que va portar el president Donald Trump a la Casa Blanca que a parlar del Front Nacional (FN), Steve Bannon es va convertir en l’estrella indiscutible del Congrés que el partit ultradretà francès celebra aquest cap de setmana a Lilla sumit en una profunda crisi.

«¡Ei! No esteu sols», va proclamar davant la premsa l’exguru del magnat nord-americà, flanquejat per Marine Le Pen, després d’haver desgranat la seva filosofia antiglobalització i d’haver dit fàstics de l’establishment en el plenari del conclave.

Bannon va ser el millor recurs que va trobar Marine Le Pen per dopar els ànims d’un partit que, malgrat haver aconseguit el rècord històric d’11 milions de vots en les presidencials del 2017 –que va guanyar Emmanuel Macron amb un discurs diametralment oposat al seu–, no acaba de pair la derrota i es pregunta si Marine és la persona adequada per arribar algun dia a L’Elisi.

Amb un lideratge seriosament erosionat en només deu mesos, inaudible en l’escena política, abandonada per la seva antiga mà dreta, Florian Philippot, humiliada per les contínues provocacions del seu pare, Jean-Marie Le Pen, i perseguida per l’ombra de la seva neboda, Marion Maréchal Le Pen, a qui els històrics de l’FN somien veure tornar a l’arena política, la presidenta de la formació ultradretana viu hores baixes.

Però el guió de qui va ser dirigent de la web d’extrema dreta Breitbart News no anava de lideratge sinó d’idees. Bannon està de gira per Europa «no per donar lliçons sinó per aprendre», va dir, de les experiències populistes que s’han obert pas a Itàlia, Àustria, Hongria o Polònia, i crear una mena de plataforma populista mundial.

«La història està al nostre costat i ens portarà de victòria en victòria», va repetir Bannon diverses vegades davant un auditori poc exultant que va suportar estoicament les dificultats de la traductora, Patricia Chagnon, qui entre altres relliscades va assignar a Ted Cruz el nom de Tom. Marine Le Pen, que no parla anglès, tenia al seu costat el seu propi traductor.

«Els pobles tenen una mateixa reivindicació: dirigir el seu propi destí», va postil·lar Le Pen després d’agrair la presència de l’antic assessor de Trump.

Nou nom per a l'FN

El Congrés del Front Nacional reelegirà sense sorpreses Marine Le Pen al capdavant del partit –no hi ha més candidats al càrrec que ocupa des del 2011–,  aprovarà nous estatuts i renovarà alguns càrrecs del seu organigrama.

Però el verdader repte al qual s’enfronta Le Pen serà vèncer l’escepticisme i persuadir les bases que amb la promesa «refundació» i el canvi de nom que proposarà aquest diumenge a la militància n’hi haurà prou per aturar el declivi que pateix la formació ultradretana.

Molts només hi veuen una mera operació cosmètica i no un gir ideològic. Ni tan sols hi ha consens sobre la necessitat de rebatejar el partit racista, xenòfob i antisemita fundat el 1972 per Jean-Marie Le Pen, qui, per cert, ho considera un «suïcidi polític».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Marine, en canvi, aposta per donar-li una nova capa de maquillatge per escenificar un canvi que, en essència, busca eliminar del nom els elements tòxics que espanten molts francesos i impedeixen a l’FN forjar aliances, sense les quals cap partit que aspiri a la presidència aconsegueix ampliar la base electoral i trencar el sostre de vidre de la llei electoral francesa.