Grans empreses dels EUA prenen mesures contra les armes i la NRA

Primer van ser petits gestos personals, actes simbòlics de propietaris d’armes anònims, fastiguejats amb l’última massacre d'innocents a Florida i els estralls que cada dia es perpetren amb rifles i pistoles a tota la geografia dels Estats Units. Gent com Scott Pappalardo, un veí de l’estat de Nova York amb una frase de la Segona Esmena tatuada al braç des de fa dècades. Pappalardo va penjar un vídeo en les xarxes on apareixia serrant un dels seus rifles semiautomàtics. «No puc viure sabent que les meves armes podrien cometre un dia un acte horrible com el de Florida», deia a la gravació. O com Kevin Rogers, que va entregar a la policia les tres armes que tenia legalment a casa, un exemple que va emular Ben Dickmann a Florida.

És aviat per saber si aquesta vegada serà diferent, però els fabricants d’armes i l’Associació Nacional del Rifle (NRA), el totpoderós lobby que representa els seus interessoslobby , s’estan enfrontant a una pressió inusitada. La societat civil hi ha respost encoratjada per la valentia dels estudiants de Parkland, que han denunciat amb emotivitat l’immobilisme davant les armes i els vincles entre la classe política i els diners de la NRA. Aquesta sinergia ha donat peu al fet que grans corporacions nord-americanes es posicionin en un debat en què està en joc la seva imatge de marca i la seva responsabilitat social. I moltes coses s’estan movent. La cadena d’equipament esportiu Dick’s Sporting Goods va anunciar que deixarà de vendre fusells d’assalt i carregadors d’alta capacitat. No només això. Independentment de les lleis de cada estat, només vendrà armes curtes als més grans de 21 anys.

«Quan vam veure el que va passar a Parkland ens vam quedar molt afectats i dolguts», va dir el seu conseller delegat, Edward Stack, per justificar la mesura. «Ens encanten aquests nens i el seu crit de protesta: Ja n’hi ha prou. Ens ha arribat molt endins». Aquests nens, en realitat adolescents, van tornar ahir per primera vegada a l’institut Marjorie Stoneman Douglas, dues setmanes després que Nikolas Cruz matés 14 dels seus companys i tres professors. Policies fora de servei i veïns els esperaven a les portes del centre per mostrar-los el seu suport. Molts van entrar a l’institut amb flors, i a dins, més que reprendre les classes, van iniciar una teràpia col·lectiva per, a poc a poc, poder recobrar una mena de normalitat. Les seves reclamacions polítiques encara no s’han materialitzat. El pla per reforçar la seguretat als col·legis i endurir mínimament les lleis d’armes segueix sent un projecte en construcció amb un desenllaç polític incert. 

Boicot a la NRA

Però alguns senyals són realment esperançadors. La campanya llançada a les xarxes socials per boicotejar la NRA ha començat a prendre forma. El banc First National Bank of Omaha va anunciar que deixarà d’emetre les targetes visa de la NRA. Les aerolínies Delta i United no faran els descomptes que oferien als seus afiliats. El mateix han fet les cadenes hoteleres Windham i Best Western; empreses de lloguer de cotxes com Hertz, Budget, Alamo i Enterprise; l’empesa asseguradora MetLife, o la tecnològica Symantec. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Paral·lelament, diversos fons de pensions estan reexaminant els seus portafolis d’inversió en empreses fabricants d’armes. I hi ha iniciatives per forçar a serveis de streaming com els d’Apple, Amazon o Roku perquè deixin d’incloure en els seus paquets el canal de televisió de la NRA, una de les seves principals plataformes de propaganda. El lobby hi ha respost disparant contra les empreses que han trencat els vincles amb la seva organització. Ha dit que són «actes vergonyosos de covardia política i cívica». Coneixent la seva forma d’operar, no s’espera que afluixi la seva postura, per més que la gran majoria de nord-americans siguin partidaris d’endurir les lleis, segons les enquestes.

L’absolutisme de la NRA és tan gran que ni tan sols recolza les modestes propostes del president Donald Trump, com prohibir els accessoris que converteixen els rifles semiautomàtics en metralletes o elevar als 21 anys l’edat per comprar un fusell d’assalt. Segons el seu president, Wayne LaPierre, tot és part d’un «moviment verinós» dedicat a «destruir sistemàticament les llibertats més bàsiques». Aquest moviment és avui més seriós que mai. Des de la massacre de Sandy Hook el 2012, han sorgit poderoses i ben finançades organitzacions pel control d’armes. S’han tornat més prevalents a les xarxes socials. I també ha amainat la por dels demòcrates a enfrontar-se a la NRA i els seus vociferants afiliats. Però la NRA sempre guanya. Falta veure si aquesta vegada serà diferent.