Intermón Oxfam ha sancionat quatre empleats per mala conducta sexual en cinc anys

Intermón Oxfam intenta recuperar contra rellotge la credibilitat després de l’escàndol de prostitució d’Oxfam a Haití a través d’un exercici de transparència sense precedents en el si de l’oenagé: l’organització va fer públics ahir els casos de mala conducta sexual des de l’any 2012. En concret, quatre treballadors han sigut sancionats per conductes sexuals reprovables a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina en els últims cinc anys.

En tres ocasions, el greuge es va produir contra treballadores de l’organització –els seus autors van ser amonestats– i el quart cas està directament vinculat al pagament de serveis sexuals a una dona amb fons de l’oenagé. La persona implicada va ser acomiadada. «Aquests són els casos que hem detectat en una entitat amb 1.400 persones i 1.700 voluntaris. Un total de 3.100 persones compromeses en la lluita contra la pobresa», va explicar en roda de premsa la directora adjunta de la filial espanyola d’Oxfam, Pilar Orenés, que no va treure importància a les dades, però va defensar la bona praxi general i va posar èmfasi en els mecanismes existents per detectar aquest tipus de conductes.

Pla de mesures

Conscients de la gravetat dels fets i l’alarma social pel fet que The Times revelés que treballadors d’Oxfam van contractar prostitutes a Haití després del terratrèmol del 2011, el president de la filial espanyola, José María Vera, va anunciar un conjunt de mesures que es faran públiques en els pròxims dies: «Estem disposats a introduir canvis regulatoris en el mateix sector amb les administracions públiques i a coordinar mesures amb altres oenagés i evitar així que delinqüents hi treballin». Metges Sense Fronteres reconeixia dimecres haver detectat 24 casos d’assetjament o abús sexual el 2017.

Un total de 1.200 socis d’Intermón Oxfam han sol·licitat la baixa en els últims dies. L’objectiu prioritari de l’organització és tornar la confiança als seus gairebé 200.000 associats. L’oenagé insisteix que protegeix gairebé 20 milions de persones vulnerables en 90 països i remet al protocol aprovat el 2012 –precisament arran del cas d’Haití–, que permet detectar i censurar comportaments reprovables en el si de l’organització.

L’entitat reconeix errors interns a l’haver decidit ocultar l’escàndol. Però defensa que es van depurar responsabilitats internament quan es van conèixer els fets. «L’oenagé no va passar per alt els casos de prostitució de treballadors de la branca britànica de l’organització a Haití. Es van investigar i es van sancionar. Es van produir errors, però no hi va haver inacció». La filial espanyola no valora abandonar la matriu d’Oxfam, sinó reforçar protocols conjunts. «És el moment de reconèixer els fets, demanar disculpes –amb especial atenció a les víctimes– i crear un sistema tan robust que permeti detectar aquesta mena de comportaments intolerables».

El Govern espanyol no va desaprofitar l’ocasió de llançar una càrrega de profunditat ideològica a través del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va assegurar que Oxfam és una de les oenagés «més bel·ligerants» a l’hora de criticar polítiques econòmiques que, per ell, són les que porten desenvolupament econòmic a tot el món. «Hauria de cuidar més casa seva en lloc de parlar de les cases alienes», va puntualitzar.

També a l'Àsia

Notícies relacionades

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Els científics alerten del risc que la UE encoratgi la "vigilància massiva"

Mentrestant, l’escàndol segueix ressonant. Ambaixadors honorífics de l’entitat com el premi Nobel de la pau sud-africà Desmond Tutu, «profundament decebut», i el cantant senegalès Baaba Maal han comunicat la seva renúncia, com ja va fer també l’actriu britànica Minnie Driver.

I la directora regional per a l’Àsia d’Oxfam International, Lan Mercado, va afirmar ahir que té constància de denúncies en el passat sobre abusos sexuals que afecten l’organització al continent. Mercado va declarar a la cadena de televisió britànica BBC que aquests casos van tenir lloc a Bangla Desh, les Filipines i el Nepal entre els anys 2009 i 2013, abans que ella assumís el càrrec, tot i que va recalcar que l’escala d’aquestes pràctiques «no és comparable» amb el que va passar a Haití.