L'Iran, quan la revolució és treure's el vel

Vida Movahedi, al veure les protestes que, a finals del 2017, començaven a escampar-se per l’Iran, va decidir que ella també hi participaria. Els manifestants criticaven el Govern per la falta de perspectives econòmiques. Però la batalla d’aquesta dona de 31 anys era una altra. El 27 de desembre del 2017, Movahedi es va enfilar a dalt una caixa del sistema elèctric al carrer, es va treure el hijab, el va lligar a un pal i el va començar a onejar. Algú va penjar l’escena a internet i, al cap de pocs minuts, Movahedi va ser detinguda. Des d’aleshores el seu parador és ­desconegut.

A l’Iran, des de la revolució islàmica del 1979, la llei obliga les dones a portar el hijab en llocs públics: és un dels països del món que l’imposen a totes les dones: musulmanes, cristianes, jueves, atees -encara que l’ateisme no sigui legal-, turistes, diplomàtiques. Totes les dones, si estan en territori de la República Islàmica de l’Iran, s’han de posar el vel.

L’acció de Movahedi, ara, ha tornat a posar el tema a debat. El seu vídeo es va tornar viral a internet: des de la seva publicació, 29 dones iranianes més han sigut detingudes per fer el mateix, per treure’s el vel en públic. «L’acció de Movahedi és extremadament valenta, però no és nova. Està dins d’una campanya a internet iniciada fa anys. Fa molt de temps que les dones lluitem pels nostres drets», diu Samira Mohyeddin, una periodista iraniana que ara viu al Canadà.

El 2014, una activista iraniana va començar la campanya Dimecres blancs, en què convidava paisanes seves a sortir al carrer amb vels blancs i treure-se’ls per desafiar el règim. El 27 de desembre del 2017 va caure en dimecres. Vida Movahedi portava un hijab blanc

Símbol del sistema

«No anem en contra del vel. No hi tenim res en contra. Protestem per la seva imposició», diu Mohyeddin, que considera que el vel, a l’Iran, és una peça fonamental del sistema instaurat el 1979. «És el seu símbol. El tret més visible de la República Islàmica. Sense l’obligació de portar hijab, el sistema es quedaria en gairebé res», explica.

El febrer del 1979, després d’anys de protestes, el xa va fugir de l’Iran. La monarquia va caure, la revolució va triomfar i l’aiatol·là Khomeini va tornar per instaurar la República ­Islàmica. Les seves primeres ac­cions de Govern, en conseqüència, van anar encaminades a dessecularitzar el país.

En només un mes va instaurar el nou codi de vestimenta, segons el qual les dones, per imperatiu legal, havien d’anar vestides amb hijab i roba llarga i ampla sempre que estiguessin fora de casa: les formes dels seus cossos no podien ser visibles. Als homes, per la seva banda, se’ls prohibia portar pantalons curts.

«Fa 40 anys que hi ha dones que protesten contra això. Però aquesta vegada sembla diferent. Soc optimista i crec que alguna cosa canviarà», diu la periodista. Dins del sistema polític iranià hi ha dos poders: el Govern i la Presidència, ostentada per Hassan Rouhani; i el Consell de Guardians de la Revolució i l’aiatol·là, «el líder suprem», Khamenei. Aquests últims, en teoria de tendència més conservadora que Rouhani, són els que tenen l’última paraula.

I és precisament en el marc d’aquesta pugna de poder asimètric, segons els experts, on les protestes tenen possibilitats de triomfar. «Rouhani pot utilitzar-les per posar pressió a la Guàrdia Revolucionària -explica Hadi Ghaemi, director del Centre pels Drets Humans a l’Iran-. Les protestes d’aquestes dones arriben en un moment en què molts iranians creuen que ha arribat l’hora de fer algun canvi».

Un canvi que encara queda una mica lluny: «De moment només és un moviment civil. No polític. Les protestes són pel codi de vestir, per demanar igualtat entre l’home i la dona. Però si segueixen i augmenten tindran conseqüències polítiques. El vel és la clau del règim iranià», diu Ghaemi.

Rouhani, lligat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Encara que no ha fet cap menció a les protestes, el president iranià, Hassan Rouhani, a través dels seus assessors, ha deixat entreveure que no veuria malament canviar la llei: és a dir, permetre que les dones puguin triar si posar-se el hijab o deixar-lo aparcat a casa.

Segons Mohyeddin, però, Rouhani, aquí, no hi pot fer res. «Rouhani podria sortir demà i dir: ‘D’acord. A partir d’avui el vel no és obligatori’. Però ¿i què? Rouhani no fa la llei; la fa la Guàrdia Revolucionària», explica la periodista iraniana, que diu, a més, que això mai passaria. «Rouhani diu ser moderat, però està a favor que s’imposi el hijab sobre les dones. A més, com que el vel és el símbol més profund de la República Islàmica, no hi pot haver República Islàmica sense vel. Que deixi d’imposar-se seria l’inici de la fi del sistema».