Holanda debat anul·lar la llei que castiga els insults al rei

Una llei que castiga insultar la monarquia amb fins a cinc anys de presó i una multa de fins a 20.000 euros ha dividit els partits de la coalició que governa Holanda, que aquesta setmana ha debatut al Congrés si la norma hauria de ser rebutjada. 

La mesura ha sigut proposada pels progressistes del D66, i compta amb el suport al Congrés dels verds, els socialistes i els laboristes, però ha de fer front a l'oposició dels partits conservadors cristians en el Govern, Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i Unió Cristiana (CD). 

"Estem parlant del rei, el nostre rei, que no es pot defensar a si mateix en un debat públic", ha denunciat un congressista del CDA. 

Amb els canvis proposats, el rei encara estaria protegit pels delictes d'incitació a la discriminació i a l'odi, però el debat ha provocat la polèmica al país, on la família reial és molt estimada i el rei Guillem Alexandre ha demostrat que és un monarca tan popular com la seva mare, la reina Beatriu. 

Per la seva banda, des del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), liderat pel primer ministre holandès, Mark Rutte, es mostren partidaris de la mesura, encara que amb certes reserves. 

"Si el rei ha de presentar una denúncia, no la recolzarem... El rei no hauria d'anar en bici a la comissaria per prestar declaració", va dir el congressista del VVD Sven Koopmans. 

No obstant, i malgrat les reticències del VVD i els grups cristians, la proposta compta amb prou majoria parlamentària per fer que els insults a la monarquia es jutgin com un altre delicte d'injúries comú. 

Una norma de gairebé 200 anys

Les ofenses contra la monarquia són un delicte poc habitual a Europa. A Holanda el crim de lesa majestat constitueix un crim des del segle XIX, delicte que també contemplen les legislacions de Dinamarca, Noruega i Espanya.

No obstant, avui dia la llei "implica restringir la llibertat d'expressió", ha argumentat el líder del partit D66, Kees Verhoeven, sobre la seva proposta de llei, presentada el 2016. 

"És una legislació molt vella i no s'adequa a la monarquia moderna", ha declarat Verhoeven. "Han passat 185 anys. Això és una bona raó per actualitzar la legislació", ha afegit. 

Notícies relacionades

Sánchez truca al seu homòleg marroquí per reimpulsar un full de ruta congelat pel cicle polític

Israel i el fantasma del genocidi palestí, per Ernesto Ekaizer

El 2014, la fiscalia va acusar un activista del delicte de lesa majestat per cridar lemes obscens sobre els monarques holandesos en una protesta a Amsterdam, però poc després van retirar la denúncia a causa de la forta controvèrsia generada al país sobre si s'estava produint un atac a la llibertat d'expressió. 

El monarca, decapitat

L'últim cas va tenir lloc fa dos anys. Un home va ser condemnat a 30 dies de presó després d'acusar el rei a les xarxes socials de ser un assassí, un violador i un lladre. El detingut també va pujar un muntatge fotogràfic en què el rei Guillem Alexandre apareixia sent decapitat per l'Estat Islàmic.