ACORD DE GOVERN
Merkel i Schulz, coalició de perdedors
Malgrat haver caigut entre tots dos 13,8 punts en les eleccions, conservadors i socialdemòcrates repeteixen una fórmula de govern que no il·lusiona a Alemanya
undefined41943788 german chancellor angela merkel leader of the conservative 180207181649 /
Alemanya mai havia trigat tant a formar govern. Però, després de gairebé cinc mesos sense acord, l’expectació no es tradueix en entusiasme. La nit electoral del 24 de setembre, el bipartidisme alemany va rebre un dur correctiu a les urnes. Els conservadors d’Angela Merkel (CDU-CSU) i els socialdemòcrates de Martin Schulz (SPD) van perdre en conjunt 13,8 punts, una xifra que va situar les dues formacions en els seus pitjors resultats històrics. Alemanya semblava apuntar a un canvi de rumb.
136 dies després, Merkel i Schulz han certificat a Berlín que aquest camí seguirà sent molt semblant. El nou Govern alemany estarà format per una «coalició de perdedors», com la va qualificar ahir el muniquès Süddeutsche Zeitung, diari que el 2013 va demanar el vot per a l’SPD. I és que, a més d’una caiguda electoral que escenifica l’atipament amb una fórmula que havia de ser excepcional però que ha passat a convertir-se en norma, les enquestes indiquen que tots dos partits perdrien ara encara més punts. Aquest descontentament el capitalitzarien altres formacions.
Fractura socialdemòcrata
Amb aquest pacte la cancellera somriu, ja que s’assegura així el seu quart mandat i evita una temuda repetició electoral. Però a l’altre costat de la taula, els socialdemòcrates paren la mà amb un gest de decepció. Per molts, Schulz va ser el candidat del canvi, de la renovació, de la tornada als valors de l’esquerra. Encara que després d’obtenir els pitjors resultats de la seva història el líder de l’SPD va assegurar que era l’hora de passar a l’oposició, el fracàs de les negociacions entre conservadors, liberals i ecologistes el va portar a fer un gir de 180 graus. Poc abans que s’assolís l’acord, un sondeig revelava que tan sols el 26% dels seus votants confiaven que el partit aconseguiria imposar les seves demandes per entrar en una gran coalició.
La reedició d’aquest pacte ha obert la fractura d’un SPD ja debilitat. La directiva socialdemòcrata va veure en el recent congrés de Bonn com el 44% del partit s’oposava a la decisió de pactar amb la CDU. Tan sols el 15% dels alemanys veuen els de Schulz com a guanyadors de les negociacions, mentre que el 38% pensa que Merkel ha guanyat la partida.
Els partits de l’oposició es troben davant d’una paradoxa. Encara que creuen que una altra gran coalició és negativa per a Alemanya, també pot ser positiva per als seus interessos partidaris. Especialment aclaridor és el cas d’Alternativa per a Alemanya (AfD). La força ultradretana s’ha disparat alimentant-se del malestar ciutadà i d’antics votants del bipartidisme. Després de conèixer-se l’acord, la seva líder parlamentària, Alice Weidel, el va titllar de «bogeria» i es va mostrar indignada perquè el terme «xifra límit» no apareix al text per restringir l’entrada de refugiats. Els Verds han lamentat la falta d’ambició en matèria mediambiental i l’esquerrà Die Linke ha assegurat que els acords aconseguits són «vagues i no resolen res».
El període de negociació per formar un nou Govern ha sigut el més llarg de la història moderna d’Alemanya, però encara que hi hagi acord no significa que la gran coalició ja sigui una realitat. Perquè es compongui el nou Govern, primer l’SPD ha de presentar el pacte als seus 450.000 delegats perquè votin si accepten o no tornar a donar la mà a Merkel i a un programa poc ambiciós. Les joventuts (Jusos) ja han aconseguit noves afiliacions al partit per intentar frustrar en la votació final la tercera gran coalició en 12 anys.
