Mèxic renova la seva esperança en l'esquerra per guanyar les eleccions

En temps d’ortodòxia neoliberal global, la cultura és un dels pocs espais on les esquerres poden donar satisfacció als seus seguidors. Després de 20 anys de govern ininterromput a Ciutat de Mèxic del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) (en què es va unificar aquest sector polític el 1989), les diferents comunitats de la cultura chilanga es manifesten frustrades en la trobada que mantenen amb Claudia Sheinbaum, candidata a governar la capital mexicana. Són uns 300 o 400 artistes plàstics i d’escenari, músics de rock i d’orquestra, feministes i homosexuals, cineastes, grafiters i fins i tot periodistes els que denuncien abusos, conculcacions i negligència de Miguel Ángel Mancera, mandatari local que acabarà al desembre sis anys de gestió.

Les enquestes posen Sheinbaum amb un clar avantatge de 2 a 1 sobre els seus contendents. Una altra vegada, algú d’esquerres. Però no és masoquisme els que pateixen els veïns de la capital: és una guerra fratricida. Sheinbaum representa el Moviment de Regeneració Nacional (Morena), partit que en cinc anys d’existència ha desfondat el PRD, del qual es va escindir el 2013, i s’ha col·locat al primer lloc de les preferències a nivell nacional, de la mà del seu líder, Andrés Manuel López Obrador, un dels candidats favorits a les eleccions presidencials del juliol.

En les del 2012, que va guanyar l’actual president Enrique Peña Nieto, del Partit Revolucionari Institucional (PRI), el PRD va obtenir el 31% dels vots. Avui les enquestes li donen del 5% al 7% de les preferències. Després de dues dècades de governar Ciutat de Mèxic amb còmodes majories legislatives, el PRD veu com avui li prenen el seu vedat de poder i resisteix enviant grups de provocadors –encapçalats per seguidors del diputat federal Mauricio Toledo– a rebentar mítings de Sheinbaum.

López Obrador, conegut per les seves sigles AMLO o pel sobrenom el Peje (pel pejelagarto, un peix propi del seu Tabasco natal), ha sigut una figura central de la política mexicana en tot aquest segle i és candidat a la presidència de la República per tercera vegada. Vist com un polític antisistema, les elits van trobar en les dues anteriors ocasions candidats que els van unificar per evitar la victòria de l’esquerrà, i van aconseguir imposar-se (Felipe Calderón per 0,5 punts el 2006 i Enrique Peña Nieto per 6, el 2012), enmig de denúncies de frau electoral.

Viure de la morralla

Als desayunaderos o restaurants on cada matí els polítics preparen el seu dia, la frase més repetida és «no el deixaran arribar». S’espera que el sistema torni a fer pinya i tanqui les portes de la residència presidencial al temut AMLO. Encara que tant López Obrador com el camp de batalla i els contendents han canviat molt.

En aquesta ocasió, però, les elits estan dividides entre dos candidats: Ricardo Anaya, del Partit Acció Nacional (PAN, conservador, va governar del 2000 al 2012), i José Antonio Meade, del PRI (neoliberal, va governar del 1929 al 2000 i un altre cop des del 2012).

A Mèxic, des de 1988, hi ha tres partits grans, al voltant dels quals se’n mouen d’altres de més petits, coneguts com «la morralla» (monedes petites), que sobreviuen penjant-se dels grans, en coalicions en què guanyen molt aportant poc però a vegades suficient.

Aliances inusuals

Aquesta vegada, s’han format tres aliances tripartides, que han pres formes inusuals, gairebé desesperades: el PRD, convertit en morralla, és el soci petit del seu enemic històric, el PAN; més un partit de conveniència, Movimiento Ciudadano. Morena ha adoptat un grupuscle esquerrà, el Partit del Treball, i ha indignat molts dels seus simpatitzants a l’incloure també rl Partit Trobada Social, una organització creada per pastors evangèlics, amb una agenda d’extrema dreta. Solament el PRI es manté amb els seus satèl·lits tradicionals, el Partit Verd –que d’ecologista només en té el nom– i Nova Aliança.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Malgrat això, cada dia s’anuncien fugues d’un bàndol a un altre. El més beneficiat és Morena, que està succionant les hosts del PRD. Però no només d’allà: el López Obrador d’avui ha suavitzat el seu discurs, combinant la denúncia de la «màfia del poder» amb la retòrica de mà estesa i fins i tot amb sentit de l’humor. Així ha plantat cara a una campanya bruta per presentar-lo com el candidat de Vladímir Putin –que estaria intervenint il·legalment com ho va fer a favor de Donald Trump– que sembla frustrada després que AMLO sortís en un vídeo dret en un port, on va dir que esperava el «submarí rus» que venia a finançar-li la campanya amb el «lloro de Moscou», i es va posar a si mateix el sobrenom d’«Andresmanuelovitx».

A més a més, López Obrador ha establert nexes amb sectors clau incorporant –per a esglai dels seus seguidors– alguns dels seus antics crítics, entre els quals destaquen Alfonso Romo, un dirigent empresarial que va estar a càrrec de l’elaboració del pla de Govern del candidat de Morena, i Esteban Moctezuma, empleat de Televisión Azteca (segona cadena del país, molt conservadora) i exsecretari de Governació (ministre d’Interior) del president priista Ernesto Zedillo.