problemàtica social

Els nens de l'Estat Islàmic

Llars infantils i famílies d'acollida es fan càrrec dels fills dels gihadistes que tornen a França

jcarbo41659477 siria nios180128204006

jcarbo41659477 siria nios180128204006 / ABDULMONAM EASSA

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Han crescut en una zona de guerra, s’han socialitzat en el si d’una organització terrorista i alguns han sigut obligats a executar ostatges abans d’haver fet els 10 anys. Els fills dels gihadistes francesos que són a Síria o l’Iraq, es calcula que uns 400 menors, poden ser una «bomba de rellotgeria» quan tornin a França tenint en compte tot el que han viscut, segons paraules del fiscal antiterrorista, François Molins.

Els anomenats cadells de l’Estat Islàmic han sigut entrenats per ser els terroristes del futur i representen un enorme desafiament legal, educatiu i psicosocial per a les autoritats franceses. Quan trepitgen territori francès, és la Fiscalia la que pren les decisions sobre el seu futur immediat. La missió de la justícia en aquesta primera fase és determinar l’estat de salut del nen, sobretot psicològic, i decidir qui se’n farà càrrec.

Estabilitat

En els serveis d’assistència a la infància del Departament de Seine-Saint Denis, a París, han atès 25 menors. La majoria tenen entre 3 i 5 anys, i el primer hi va arribar el setembre del 2016. Generalment arriben en avió a l’aeroport Charles de Gaulle, amb les seves mares o repatriats per membres de la Creu Roja si els seus familiars han mort. Com que les mares passen a disposició d’un jutge i, en la majoria de casos, són empresonades, els menors són traslladats a llars infantils o a famílies d’acollida, explica a aquest diari Pierre Stecker, director d’Infància i família del Departament. «Es tracta que trobin una mica d’estabilitat», assenyala.

«Els nens arriben cansats, malnodrits i completament desorientats. Se’ls ha de garantir una seguretat, vacunar-los i després fer-ne un seguiment psicològic, encara que no hagin passat gaire temps a la zona de conflicte, perquè hi ha símptomes que no apareixen de manera immediata», afegeix Stecker.

Per posar en relleu la immensa tasca que afronten els serveis socials, el psiquiatre Serge Hefez, que passa consulta a famílies radicalitzades a l’hospital Pitié Salpêtrière de París, explica a L’Express una experiència recent amb una família de gihadistes retornats. «Eren cinc nens d’entre 18 mesos i 13 anys i el que em va sorprendre va ser el seu silenci i la seva docilitat. Clarament havien rebut la consigna de no deixar anar ni una paraula. El conflicte de lleialtat que viuran aquests menors respecte als seus pares, la forma com han sigut educats i els valors que se’ls ha inculcat serà enorme».

Notícies relacionades

Segons l’especialista, el tractament varia segons l’edat: «A un nen de 3 anys se l’ha de tranquil·litzar; als 8 pot haver desenvolupat valors que justifiquen cometre un atemptat, i la nostra missió és desfer la seva visió de la societat. Als 14 o 15, ja és una altra cosa, s’ha de ser més prudent perquè poden estar adoctrinats».

Per l’advocat Martin Pradel, que assisteix famílies de gihadistes francesos, la situació és «preocupant». «Pels polítics aquests nens són un problema, però són sobretot víctimes, i si no es fa res per ajudar-los, llavors sí que es convertiran en un problema».