Anar al contingut

EL DESAFIAMENT ISLAMISTA

París obre la porta perquè els gihadistes francesos detinguts a Síria i l'Iraq puguin ser jutjats a la regió

El cas d'Emilie König, arrestada al Kurdistan sirià i que sol·licita la repatriació, exemplifica el dilema de França

Irene Casado Sánchez

París obre la porta perquè els gihadistes francesos detinguts a Síria i l'Iraq puguin ser jutjats a la regió

BENOIT TESSIER

Arran de l’alliberament de Raqqa, capital de l’autoproclamat Estat Islàmic, el mes d’octubre passat, França s’enfronta a un nou desafiament: gestionar les nombroses demandes de repatriació de gihadistes francesos detinguts per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una aliança opositora dominada per les milícies kurdes i recolzada pels EUA.

Entre aquests detinguts hi ha Emilie König. Aquesta dona de 33 anys, originària de la regió de la Bretanya, era, fins fa uns dies, una completa desconeguda per al gran públic. Però es tracta d’una de les precursores del moviment gihadista a França, figura a la llista negra dels «combatents terroristes estrangers» dels EUA i entre les persones més buscades pels serveis d’intel·ligència francesos.

AMB TRES NENS PETITS / König va ser detinguda el desembre passat, acompanyada del seu fill de 4 anys i de les seves bessones de mesos, per les forces kurdes al nord-est de Síria. Segons el seu advocat, Bruno Vinay, König va recórrer al Ministeri d’Exteriors francès per demanar «protecció consular» i la seva repatriació. Una sol·licitud que va ser denegada per les autoritats de París ja que França «no disposa de representació a Síria des del 2012», segons va explicar el lletrat en un comunicat.

Davant d’aquesta negativa, aquest dimecres, l’advocat va tornar a provar sort amb un altre comunicat: Emilie König «és la mare de tres nens francesos» i «s’ha de fer tot el possible per facilitar-ne la repatriació, respectant els compromisos internacionals de França». L’advocat va subratllar que la seva representada està «a disposició de la justícia (…) i manté un esperit de cooperació».

No obstant, ahir, Benjamin Griveaux, portaveu de l’Executiu francès, va aprofitar la seva intervenció a la cadena francesa BFMTV per anunciar que les dones gihadistes detingudes per les forces kurdes a Síria podran ser jutjades al «Kurdistan sirià (…) si les institucions judicials són capaces d’assegurar un procés equitatiu (…) en què els seus drets de defensa siguin respectats».

Aquest anunci va ser recolzat pel representant de França a la regió, Khaled Issa, que en declaracions a Le Monde va recordar la col·laboració entre França i el Kurdistan en el marc de la coalició internacional contra l’Estat Islàmic, i va assegurar que els kurds estan disposats tant a «jutjar-los a Síria, com a entregar-los a les autoritats franceses si així ho sol·liciten. La voluntat de França serà respectada».

Així, la decisió sobre el futur d’aquests detinguts en zones gihadistes a l’Iraq i Síria recau de nou sobre París. Un desafiament que pot arribar als quatre dígits, ja que l’Elisi calcula que, des del 2014, prop de 1.700 francesos van viatjar a la regió per unir-se a les files de l’EI.